L’honoris causa Roberta Sessoli destaca l’impacte dels canvis radicals de la segona revolució quàntica sobre tota la societat

Notícia | Institucional
(06/06/2023)
Avui, la Universitat de Barcelona ha investit la professora de la Universitat de Florència Roberta Sessoli com a doctora honoris causa, en un acte que ha tingut lloc al Paranimf i que ha presidit el rector, Joan Guàrdia. El padrí ha estat el catedràtic Albert Escuer, del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química i de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) de la UB.
Notícia | Institucional
06/06/2023
Avui, la Universitat de Barcelona ha investit la professora de la Universitat de Florència Roberta Sessoli com a doctora honoris causa, en un acte que ha tingut lloc al Paranimf i que ha presidit el rector, Joan Guàrdia. El padrí ha estat el catedràtic Albert Escuer, del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química i de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) de la UB.
La llavor d’un nou camp de recerca

En el seu discurs, la nova doctora honoris causa s’ha mostrat «profundament honrada» de rebre aquest reconeixement de la Universitat de Barcelona, i ha destacat que és un nomenament «especialment emotiu» perquè va compartir amb investigadors de la UB la primera i més creativa fase de la seva carrera. «Les universitats de Barcelona i Florència han acollit pioners en magnetisme molecular, i la seva estreta col·laboració ha estat la llavor d’un nou camp de recerca que s’ha expandit més enllà de les fronteres de les disciplines», ha manifestat

Revolució en el camp del magnetisme

Tot seguit, Roberta Sessoli ha emprat el terme espín, «un component fonamental de l’Univers que és l’origen del magnetisme, una propietat que fascina la ment humana», per resumir en una sola paraula la seva carrera investigadora. I és que el magnetisme pertany a l’àmbit de la física, i Sessoli ha volgut recordar i ressaltar el privilegi d’haver pogut contribuir, com a química, «al descobriment que una sola molècula, si es dissenya correctament, pot mostrar l’efecte memòria que fa que els imants siguin tan crucials en totes les tecnologies».

«Aquesta troballa ha revolucionat el camp del magnetisme. Més enllà d’introduir una nova classe de memòries magnètiques, ha permès detectar efectes quàntics en una propietat clàssica com és la histèresi magnètica i així ha omplert el buit entre el món quàntic i el macroscòpic», ha explicat. «Curiosament, aquesta recerca s’ha dut a terme en paral·lel amb la Universitat de Barcelona, especialment pel professor Javier Tejada Palacios i el seu grup».

Segons la investigadora, l’aplicació potencial més immediata d’aquesta troballa —tot i que encara no ha arribat a aplicar-se— és «utilitzar molècules com a elements de memòria ultraminiaturitzats».

Molècules magnètiques i tecnologia de la informació quàntica

En el discurs, Sessoli també ha subratllat els canvis disruptius de l’anomenada segona revolució quàntica i els ha exemplificat amb la criptografia, la detecció i la computació quàntiques. Sobre aquesta última, a més, ha vaticinat que «els ordinadors quàntics no substituiran els tradicionals, sinó que els complementaran resolent problemes que altrament serien impossibles d’abordar».

En aquest sentit, la professora ha apuntat que, d’acord amb l’Agenda de Recerca Estratègica de la Comissió Europea, «les molècules magnètiques es troben definitivament en la cursa per la tecnologia de la informació quàntica». Així mateix, ha destacat que, els últims anys, l’interès per l’espín d’aquestes molècules ha augmentat pels importants avenços que s’han produït en els camps de la nanociència i la nanotecnologia, els quals permeten, per exemple, «controlar l’espín d’un sol àtom en una superfície, mitjançant microscòpies de rastreig combinades amb l’excitació de microones».

En el seu discurs, Sessoli també ha recordat la importància de la quiralitat, explicat que actualment la seva línia de recerca busca superar els inconvenients de l’aplicació dels espins moleculars. Però, alhora, ha apuntat que una possible solució consistiria a aprofitar un altre aspecte notable de les molècules, la quiralitat, «propietat que fa referència a la possibilitat de tenir estructures que no siguin superposables a la seva imatge especular».

Així mateix, la professora de la Universitat de Florència ha informat que el Consell Europeu de Recerca ha finançat recentment un projecte col·laboratiu Synergy, per tal d’explorar el potencial de les molècules quirals en la ciència de la informació quàntica.

Preocupació pels joves investigadors

Per acabar, Roberta Sessoli ha reconegut el «gran privilegi» d’haver pogut transformar la seva passió per la ciència en una professió, i ha lamentat que actualment les oportunitats dels joves investigadors «no estiguin al nivell» dels programes de la seva generació. «Em preocupa que l’entorn de la recerca internacional en què he crescut s’esvaeixi, si no s’hi dona suport i s’estimula adequadament», ha manifestat.

Una recerca amb més de 50.000 citacions

Per la seva banda, el padrí de la cerimònia, el catedràtic del Departament de Química Inorgànica i Orgànica Albert Escuer, ha qualificat la trajectòria de la nova doctora honoris causa com «la més allunyada de la rutina, sempre en la primera línia de la recerca de nous fenòmens i sense deixar de banda la incidència en possibles aplicacions».

Escuer ha ressaltat la repercussió «extraordinària» del treball de Sessoli —autora de diversos llibres i de més de 400 articles publicats en revistes científiques de primer nivell que acumulen més de 50.000 citacions— i la seva participació en diversos comitès assessors. En aquest sentit, ha destacat la presència de la professora en el Consell Assessor de Ciència i Tecnologia de la Comissió Europea els anys 2013 i 2014, sota la presidència de José Manuel Durão Barroso, «en què es va contribuir a la planificació del programa Horitzó 2020».

Aquest impacte de la recerca de Sessoli s’ha traduït «en nombrosos reconeixements d’entitats i organitzacions molt diverses», tant del camp de la química —ha rebut les màximes distincions de les principals societats químiques europees— com de la física, amb premis com l’Agilent Technologies Europhysics Prize o el Beller Lectureship de la Societat Estatunidenca de Física.

A l’últim, el padrí ha subratllat la «capacitat formativa» del laboratori que dirigeix la professora Sessoli, en què s’han «perfeccionat nombrosos investigadors d’arreu», i ha destacat que, «de les vuit edicions dels prestigiosos premis OKIA que l’Institut Europeu de Magnetisme Molecular atorga des del 2006, tres les han guanyat investigadors provinents del seu laboratori».

A continuació, s’han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2020-2021.

El president del Consell Social, Joan Corominas, ha destacat l’aportació rellevant de Sessoli «en el món de la química i les aplicacions del seu treball en la computació quàntica», i ha fet també un esment especial dels guardonats amb el premi extraordinari de grau. N’ha lloat la «capacitat de treball i esforç i l’exemple que exerceixen en la seva generació».
 
El rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte fent una apologia del mèrit. L’ha reivindicat com a motiu fonamental de la vida i la significació universitàries: «El mèrit requereix constància, esforç, tenacitat, col·laboració i treball, i el seu exercici demostra que la feina serveix per influir i canviar el món».

 

Galeria multimèdia