Poesia visual que remou les emocions

D'esquerra a dreta, Gonçal Mayos, Toni Prat i Miquel Pérez.
D'esquerra a dreta, Gonçal Mayos, Toni Prat i Miquel Pérez.
Cultura
(09/05/2019)

La Facultat de Filosofia de la UB acull, fins al 30 de juny, la mostra «Poesia filosòfica... visual», de lʼartista Toni Prat, que inclou un centenar dʼobres repartides pel centre. «La poesia visual és aquella que té la capacitat de commoure el conscient i lʼinconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions, i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida; tot això condensat en una metàfora», diu Prat de la seva obra.

Aquest artista vigatà —que durant anys es va dedicar a la fotografia eròtica, però que també havia fet escultura i ara crea matematicopoemes— es va enamorar de Joan Brossa lʼany 2001, quan va veure una exposició sobre la seva obra a la Fundació Tàpies. Aleshores va decidir llançar-se de cap a la poesia visual i va publicar el llibre Eloqüències: poesia visual, convençut que aquesta era una bona via per comunicar-se amb lʼespectador. El seu art li va valdre, el 2012, el Premi Poesia Brossiana.

D'esquerra a dreta, Gonçal Mayos, Toni Prat i Miquel Pérez.
D'esquerra a dreta, Gonçal Mayos, Toni Prat i Miquel Pérez.
Cultura
09/05/2019

La Facultat de Filosofia de la UB acull, fins al 30 de juny, la mostra «Poesia filosòfica... visual», de lʼartista Toni Prat, que inclou un centenar dʼobres repartides pel centre. «La poesia visual és aquella que té la capacitat de commoure el conscient i lʼinconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions, i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida; tot això condensat en una metàfora», diu Prat de la seva obra.

Aquest artista vigatà —que durant anys es va dedicar a la fotografia eròtica, però que també havia fet escultura i ara crea matematicopoemes— es va enamorar de Joan Brossa lʼany 2001, quan va veure una exposició sobre la seva obra a la Fundació Tàpies. Aleshores va decidir llançar-se de cap a la poesia visual i va publicar el llibre Eloqüències: poesia visual, convençut que aquesta era una bona via per comunicar-se amb lʼespectador. El seu art li va valdre, el 2012, el Premi Poesia Brossiana.

Tots els poemes exposats a la Facultat de Filosofia tenen en comú que sorprenen lʼespectador perquè contradiuen la lògica de les coses (per exemple, un ocell engabiat que dins la gàbia hi té un altre ocellet engabiat). Així mateix, interpel·len amb qüestions tan existencials com el pas del temps (un rellotge que marca les hores a partir de les 25), o les discriminacions racials (un tauler dʼescacs que té dos nivells (el graó de dalt per a les fitxes blanques i el de baix per a les negres), sense descuidar tampoc la sàtira política (una urna que actua de trituradora, de tal manera que les paperetes cauen fetes miques).

 

Els secrets del procés creatiu de Prat, explicats per lʼartista

Com a activitat complementària de lʼexposició, dimecres, dia 8, es va convidar els alumnes a participar en un debat obert amb lʼartista i dos professors, que van analitzar les característiques de lʼobra de Prat: Gonçal Mayos (UB) ho va fer des del punt de vista més filosòfic, i Miquel Pérez Mas (UVic-UCC), des de la vessant de la història de lʼart.

Lʼocasió va brindar als assistents una oportunitat única per conèixer lʼartista i resoldre dubtes o curiositats sobre les particularitats de la seva obra. Prat treballa bàsicament amb fotografies que després retoca gràficament. «Sempre parteixo dʼun concepte, i després busco la imatge que millor el representi, i no a lʼinrevés», va dir en relació amb el procés de creació que segueix. La inspiració li ve en qualsevol moment: «Tinc lʼordinador a la taula del menjador i, mentre miro la tele, vaig anotant idees a les estovalles, que són de paper».

A més, lʼartista va desvelar que el secret està a «rebaixar, simplificar, anar a lʼessència». Prat intenta dir la màxima quantitat de coses amb una sola imatge i procura que aquesta sigui com més concisa millor. «Tampoc la vull fer massa bonica des del punt de vista estètic, com quan feia fotografia eròtica, perquè aleshores lʼespectador es perd en lʼatractiu o la bellesa dʼaquella imatge i no va més enllà», puntualitza. També va posar en relleu el fet que les imatges que proposa no són una simple representació gràfica, com podria ser la fotografia dʼun casament, sinó que van una mica més enllà perquè busquen provocar desconcert, fer rumiar i reflexionar.

Preguntat sobre si la interpretació de cada poema és oberta o no, va reconèixer que en realitat ell és molt pretensiós: «Quan faig un poema espero que lʼaltre capti la meva idea; evidentment respecto totes les interpretacions possibles, però em sap greu si algú no capta la idea que jo volia transmetre». Finalment, va confessar per què les seves obres no duen cap títol: «Vaig decidir que les imatges havien de parlar per si soles, que no volia donar cap pista a lʼespectador» «És que no vull que hi posi ni “sense títol”: les imatges han de valdreʼs per si mateixes», va concloure.