La platja de la Pineda de Vila-seca registra la concentració més gran de microplàstics de Catalunya
La platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragona) concentra, amb diferència, el nombre més gran de microplàstics de Catalunya, segons un estudi liderat per experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili publicat a la revista Marine Pollution Bulletin. L’equip ha analitzat els 580 quilòmetres de costa catalana —des del cap de Creus fins a Vinaròs— i les dades són clares: la platja esmentada acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100.
La platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragona) concentra, amb diferència, el nombre més gran de microplàstics de Catalunya, segons un estudi liderat per experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili publicat a la revista Marine Pollution Bulletin. L’equip ha analitzat els 580 quilòmetres de costa catalana —des del cap de Creus fins a Vinaròs— i les dades són clares: la platja esmentada acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100.
El resultat no ha estat una sorpresa, però sí que ho ha estat «veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats més al sud, entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú, o bona part de la costa de Tarragona», apunta Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques i del grup de recerca TecnATox de la URV.
En els setanta punts analitzats es recollien mostres de franja intermareal —a les platges més llargues se n’ha pres més d’una—, que és la zona de sorra humida que hi ha entre el punt on arriba l’onada més alta i el nivell de l’aigua. També es van analitzar la mida i la composició química dels microplàstics trobats en funció de les seves dimensions: els microplàstics grans, de fins a 5 mil·límetres, identificables a simple vista, eren principalment de polietilè i polipropilè, derivats especialment de la degradació d’objectes quotidians, com ara ampolles de plàstic, o dels coneguts com a pèl·lets industrials. Els microplàstics petits, d’una mida inferior a 0,5 mil·límetres, corresponen especialment a fibres tèxtils com polièster i poliamida, procedents del rentat de la roba.
Microplàstics per tot arreu
«Els resultats eren en certa manera esperables, atès que els plàstics són els materials més versàtils i els més abundantment fabricats després d’alguns materials de construcció (ciment, formigó, etc.). També cal afegir que la majoria de plàstics són persistents i no són fàcilment biodegradables, i quan s’escampen pel medi ambient (pel seu ús, mala gestió de residus, abocaments incontrolats, etc.) tendeixen a fragmentar-se i formar microplàstics i nanoplàstics que es troben per tot arreu», detallen els experts Esther Marí i Jordi Sierra, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB.
«En els estudis, els hem trobat en aigües continentals, marines, residuals, potables, en sòls i sediments, aliments (mol·luscs) i fins i tot en femtes humanes. Altres estudis han revelat que són presents fins i tot en teixit pulmonar, sang, alguns òrgans i fins i tot al cervell i en placentes humanes. Ens atrevim a dir que els plàstics, amb tota probabilitat, són els contaminants xenobiòtics més abundants de la Terra», alerten els experts.
Els punts més afectats
A la platja de la Pineda, que ocupa el lloc més alt de la classificació, s’hi va trobar acumulació de pèl·lets de plàstic —procedents principalment de la indústria petroquímica—, però el volum més alarmant (més d’un 60 %) correspon a fibres tèxtils, sobretot de polièster, que els filtres de la rentadora no retenen i arriben al mar a través de les aigües residuals. «En aquest punt s’haurien d’escampar per l’aigua, però la ubicació dels emissaris submarins entre el Port de Tarragona i el cap de Salou n’impedeixen la dispersió», detalla Joaquim Rovira.
A la desembocadura del riu Ebre, especialment a la badia del Fangar, també s’hi ha trobat una concentració de microplàstics important, amb més de 1.100 unitats per quilogram, que hi han arribat arrossegats pel riu. Les platges del Miracle i l’Arrabassada, a Tarragona, també van registrar un nombre elevat de contaminants (més de 700 i més de 600, respectivament), seguides de la platja de Cala Vallcarca, situada entre Castelldefels i Sitges. «Aquesta dada l’atribuïm als microplàstics que arriben al mar a través del riu Llobregat i que viatgen cap a les platges del sud arrossegats per les corrents», explica l’investigador.
El tipus de sorra, element determinant
La recerca també mostra com es distribueixen els microplàstics segons les característiques de la sorra. «A les platges de la Costa Brava vam detectar-ne menys acumulació. Això ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda i això fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina», comenta Nora Expósito, investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la URV.
Tècnica més ràpida i econòmica
L’estudi també ha servit posar en pràctica una tècnica que fins ara no s’havia utilitzat per a la recollida de mostres, però que ha demostrat ser fiable i més econòmica: la detecció de microplàstics per fluorescència. Aquest sistema permet irradiar els filtres amb una longitud d’ona específica que fa brillar els petits fragments de plàstic, i això en facilita una detecció més ràpida i visual.
De totes les mostres obtingudes, un subconjunt es va analitzar amb aquest nou mètode i, l’altre, amb el sistema tradicional basat en espectroscòpia. Un cop contrastats els resultats, van comprovar que la fluorescència és un bon mètode per fer un primer cribratge que permeti identificar les zones més contaminades.
Article de referència:
Expósito, Nora; Sierra, Jordi; Martí, Esther; Folch, Jaume; Ratola, Nuno; Schuhmacher, Marta; Rovira, Joaquim. «Detection of microplastic hotspots in beach sand for national surveys using fluorescence microscopy and infrared spectroscopy: Case study on the Catalan coast». Marine Pollution Bulletin, març de 2025. DOI: 10.1016/j.marpolbul.2025.117761.
Galeria multimèdia
