Nova edició del clàssic mesopotàmic Poema de Gilgamesh, a càrrec de dos professors de lʼIPOA

És la primera obra literària coneguda. Creieu que nʼhi ha hagut dʼanteriors?

Coneixem obres literàries escrites en sumeri i accadi procedents de la Mesopotàmia antiga que són contemporànies o anteriors al Poema de Gilgamesh, però aquest és el primer poema extens que coneixem. Calculem que, en la seva forma original completa, devia tenir uns tres mil versos. Ja en lʼantiguitat, va tenir una difusió que va ultrapassar fronteres físiques i culturals, i seʼn coneixen traduccions a altres llengües antigues, com ara lʼhitita i lʼhurrita.

Lʼèpica és la forma literària primigènia?

«Èpica» és un terme heretat del grec clàssic que ha condicionat, en part, la tradició literària posterior fins avui. Gilgamesh és un poema anterior, alguns motius són semblants als que trobem en lʼèpica grega, però si identifiquem el Poema de Gilgamesh com a èpica és més per la tradició que per una qüestió formal o temàtica que la lligui directament a la tradició èpica clàssica. El que sí que podem afirmar és que la poesia és la primera forma literària que coneixem. Potser les tècniques emprades pels antics sumeris i accadis per fer poesia no ens resulten properes, però el cert és que aquesta literatura està expressada en forma poètica.

Com era la societat en què es va compondre aquest poema èpic?

Era una societat molt diversa pel que fa als orígens lingüístics de la població. Però aquesta diversitat no sempre es troba reflectida en els textos literaris, que en general sembla que tenen una gran homogeneïtat i consens, ja que es van mantenir en els currículums escolars ben bé durant gairebé tres mil anys. Aquesta literatura —si ens centrem en la literatura— devia circular en format sobretot oral, tot i que també escrit (però el text no sʼescrivia perquè fos llegit per la majoria de la gent, atès que hi havia un percentatge relativament petit de persones lletrades que sabessin llegir i escriure). Gilgamesh i la resta de textos literaris arribaven a la majoria de la gent perquè hi devia haver recitadors o bards que contaven i representaven les històries en públic. Per tant, cal tenir present que aquest tipus de literatura tenia un fort component oral, si més no en origen. Els textos sʼescrivien amb una finalitat arxivística, o per tal de conservar el saber existent, especialment entre els reis, ja que això era signe de grandesa, també. Molts dels exemplars del Poema de Gilgamesh i de molts altres textos literaris es conserven en còpies provinents dels arxius personals dels escribes que ensenyaven aquesta feina als seus deixebles.

Com hem de llegir una obra que es va escriure fa quatre mil anys?

Com si fos una novetat. Allò que fa modern i proper el Poema de Gilgamesh són els temes universals que toca: lʼamistat, el sexe, la ràbia, la mort. Tots són temes que, com a humans, ens colpeixen. Per tot això, malgrat lʼestil arcaic del poema, la contalla seʼns fa propera.

De tota manera, algunes de les històries i situacions que hi trobem, el públic occidental ja les coneix o li resulten familiars gràcies a la Bíblia, com ara la història del diluvi o la grandesa de Babilònia.

Parleu-nos de lʼaccadi, la llengua en què està escrit el poema.

Lʼaccadi és el representant més antic que coneixem de la família de llengües que anomenem semítiques. És també lʼúnic representant de la subfamília del semític oriental. Lʼaccadi és parent de llengües antigues i modernes ben conegudes, com ara lʼàrab, lʼhebreu, lʼarameu, lʼugarític, el fenici, el sud-aràbic, lʼetiòpic o el geʼez (entre dʼaltres).

Què ens explica, aquesta obra?

El poema ens conta les aventures i la dissort de Gilgamesh i el seu amic Enkidu. Podem dividir la narració en dues grans parts. A la primera part Gilgamesh és retratat com un rei despòtic que, després dʼenfrontar-se a Enkidu, el seu antagonista, decideix anar a la caça de lʼogre Humbaba, el guardià del llunyà bosc dels cedres, amb Enkidu, ara ja amic seu. Després de sortir victoriosos de lʼempresa, i a causa de la intervenció de la deessa Íshtar, els déus decideixen que Enkidu ha de morir. Un cop Enkidu mor, el totpoderós Gilgamesh sʼadona que ell també és un mortal i es rebel·la davant dʼaquesta evidència. A la segona part, la narració fa un gir existencial i lʼheroi inicia la recerca de la immortalitat. Després dʼun llarg viatge i de diverses aventures, la realitat sʼimposa i Gilgamesh pren consciència de la seva mortalitat i decideix tornar a Uruk, la seva ciutat natal.

Quina ha estat la seva influència en la història de la literatura?

La seva influència ha estat, per força, molt minsa. Amb la desaparició de lʼescriptura cuneïforme al segle I dC, el rastre de Gilgamesh i les seves aventures va desaparèixer, tot i que en algun conte de Les mil i una nits i en algun altre text oriental apareix encara un eco del poema. Lʼany 1872, George Smith va desxifrar una de les tauletes que formaven la recensió estàndard del poema. Podem dir que és en aquell moment que sʼinicia el «renaixement» de Gilgamesh i que és només a partir dʼaquell moment que el poema comença a ser conegut en cercles literaris occidentals. Durant el segle XX sʼhan compost oratoris, sʼhan fet adaptacions teatrals, sʼhan escrit novel·les o sʼhan fet poesies dedicades o inspirades en lʼantic heroi sumeri.

En vau publicar una primera traducció al català el 2007. Què trobarem de nou, en aquesta recent edició?

En els quinze anys que fa que es va publicar la primera edició, sʼhan anat identificant fragments nous del Poema. Alguns dʼaquests fragments ja es trobaven en museus i col·leccions, però més recentment han aparegut textos nous provinents de lʼIraq. La majoria dʼaquestes novetats no canvien substancialment el contingut ni la trama de la història, però sí que permeten omplir alguns passatges trencats. En un cas, a més, sʼha canviat lʼemplaçament dʼun passatge ja conegut, i sʼha modificat el contingut de les tauletes afectades. En un altre cas, amb aquestes noves aportacions sʼha pogut conèixer lʼinici dʼuna de les tauletes, que estava trencat. A banda, hem decidit fer alguns canvis en la traducció, fruit de les reflexions i lectures que hem anat fent; aquesta nova edició ens ha ofert també la possibilitat de corregir els errors que hem detectat en el text.

Per què heu decidit oferir una traducció estàndard i una de poètica?

Generalment, atès el coneixement actual de la literatura de la Mesopotàmia antiga, encara limitat en alguns casos, els cuneïformistes prefereixen fer traduccions estàndards, més o menys literals i en prosa. Però, com que lʼoriginal té forma poètica, fer una traducció que també tingui forma poètica en la llengua dʼarribada també té sentit. Per això vam decidir que oferir les dues versions en un mateix volum podia afegir un valor que altres traduccions no tenen. Dʼaquesta manera, el lector podrà comparar les dues versions i establir un diàleg entre elles.

Adelina Millet és llicenciada en Filologia Semítica i té un màster en Assiriologia per la Universitat de Barcelona, i es va doctorar en Lletres a lʼÉcole Pratique des Hautes Études de la Universitat de la Sorbona (París). Actualment, és professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes dʼhebreu, arameu, ugarític i accadi; de literatura bíblica i literatura comparada al grau dʼEstudis Àrabs i Hebreus, i també de literatura accàdia al màster en Cultures i Llengües de lʼAntiguitat de la Universitat de Barcelona. Dirigeix la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia (BMO) i la revista de temàtica assiriològica Aula Orientalis. Així mateix, és la secretària acadèmica de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona.

Lluís Feliu és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Orientals (especialitat en Assiriologia) per lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la UB. Especialista en les cultures de la Mesopotàmia antiga, ha publicat i editat diversos volums dʼaquesta temàtica, com ara The God Dagan a Bronze Age Syria (2003), El Poema Babilònic de la Creació i altres cosmogonies menors (2004, amb Adelina Millet), Time and History in the Ancient Near East (2013), Enuma eliš y otros relatos babilónicos de la Creación (2021, amb Adelina Millet).