Nous avenços científics sobre lʼorigen de la biodiversitat al bosc atlàntic del Brasil

El nou treball científic està publicat en portada a la revista <i>Heredity</i>.
El nou treball científic està publicat en portada a la revista Heredity.
Recerca
(04/06/2014)

El bosc atlàntic del Brasil és una de les regions del planeta més riques en biodiversitat i acull un gran nombre dʼespècies endèmiques de gran valor ecològic i naturalístic. Conèixer quins són els processos que generen i mantenen la biodiversitat en els ecosistemes és una qüestió fonamental i controvertida en biologia evolutiva i en la vessant de la gestió de la conservació. En aquest escenari de treball, un equip científic de la UB ha fet un estudi filogeogràfic integral analitzant els patrons i nivells de diversitat genètica de la planària terrestre (Cephaloflexa bergi) en onze localitats diferents, dins i fora del corredor de Serra do Mar, al bosc atlàntic brasiler.

El nou treball científic està publicat en portada a la revista <i>Heredity</i>.
El nou treball científic està publicat en portada a la revista Heredity.
Recerca
04/06/2014

El bosc atlàntic del Brasil és una de les regions del planeta més riques en biodiversitat i acull un gran nombre dʼespècies endèmiques de gran valor ecològic i naturalístic. Conèixer quins són els processos que generen i mantenen la biodiversitat en els ecosistemes és una qüestió fonamental i controvertida en biologia evolutiva i en la vessant de la gestió de la conservació. En aquest escenari de treball, un equip científic de la UB ha fet un estudi filogeogràfic integral analitzant els patrons i nivells de diversitat genètica de la planària terrestre (Cephaloflexa bergi) en onze localitats diferents, dins i fora del corredor de Serra do Mar, al bosc atlàntic brasiler.

El nou treball científic, publicat en portada a la revista Heredity, està signat per Marta Riutort, Julio Rozas, Marta Álvarez Presas i Alejandro Sánchez-Gracia, del Departament de Genètica i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), juntament amb Fernando Carbayo, de la Universitat de São Paulo (Brasil). Lʼestudi està centrat en una regió geogràfica del bosc atlàntic molt afectada per lʼacció humana, on recentment sʼhan protegit algunes àrees i sʼhi han creat corredors biològics per restaurar la funcionalitat dels ecosistemes.

 
Com sʼorigina la biodiversitat?
 
Des de fa dècades, es qüestiona com sʼha originat i es manté la biodiversitat al neotròpic, una àrea de gran riquesa biològica. Una de les hipòtesis més discutides apunta al paper clau de les glaciacions que van tenir lloc durant el Plistocè —des de fa 2,5 milions dʼanys fins fa vora 20.000 anys—, o bé dels moviments tectònics del Terciari, molt més antics.
 
Segons el nou treball, les interaccions complexes entre esdeveniments geològics antics i diversos processos evolutius van originar i modelar la biodiversitat existent al bosc atlàntic del Brasil. Els canvis climàtics del Plistocè, al seu torn, van tenir una influència menor en la generació de la diversitat actual, tot i influir en la seva distribució.
 
La majoria dels estudis per definir i estudiar el funcionament de les àrees dʼalta biodiversitat fan ús dʼespècies amb taxes de dispersió elevades. Ara bé, aquests models podrien no ser bons indicadors per detectar àrees petites amb nivells alts de diversitat biològica, fet que dificultaria la comprensió dels processos que generen i mantenen la biodiversitat. De manera innovadora, el treball de lʼequip de la UB està centrat en la planària terrestre (Cephaloflexa bergi), un organisme de baixa dispersió que és present en els ecosistemes del sòl.
 
La planària terrestre, un model animal en estudis filogeogràfics
 
Tal com expliquen els autors, «per tal de formular una política de conservació eficaç, cal conèixer els patrons de biodiversitat en lʼespai i el temps, així com els mecanismes evolutius subjacents». «Per aquest motiu —afegeixen—, es fa necessari treballar amb espècies amb una baixa capacitat de dispersió i altament sensibles als canvis del medi».
 
Lʼequip científic va fer una anàlisi comparativa de la variació en les seqüències de DNA de la planària terrestre mitjançant un gen nuclear i un de mitocondrial. Aplicant metodologies dʼanàlisi bayesiana (computació bayesiana aproximada, ABC), es van avaluar estadísticament dos escenaris que havien estat proposats per explicar la diversitat de la regió del sud del bosc atlàntic.
 
Els resultats mostren que els nivells de diversitat nucleotídica en aquesta espècie són molt alts a la majoria de les localitats mostrejades. A més, les poblacions estan molt estructurades genèticament, amb llinatges que comparteixen avantpassats comuns preexistents al Plistocè (fa més de 2,5 milions dʼanys). Els experts tampoc han detectat a nivell genètic les marques que sʼesperaria trobar si les localitats del sud del bosc atlàntic sʼhaguessin colonitzat recentment. No obstant això, les conclusions apunten que algunes poblacions actuals es podrien haver format per contactes secundaris molt recents: és a dir, els períodes glacials e interglacials podrien haver remodelat la distribució de la diversitat.
 
Millorant la gestió i la conservació de la biodiversitat
 
El treball publicat a la revista Heredity destaca la importància de les planàries terrestres com un model biològic dʼalt interès científic i avantatjós per fer estudis filogeogràfics i, més en particular, inferències evolutives a escala fina. Lʼestudi també ha permès als experts fer algunes propostes de polítiques de conservació amb base científica, com ara la necessitat dʼestendre els corredors biològics més al sud de la seva extensió actual per tal de recuperar connexions existents quan la Serra do Mar era un paisatge de bosc continu.