Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), Premi Nobel en fisiologia i medicina el 1906 pels treballs sobre l’estructura del sistema nerviós, va exercir com a catedràtic a l’antiga Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del 1887 al 1892. Aquests cinc anys són considerats tant per ell mateix com pels estudiosos de la seva obra com els més importants de la seva carrera científica. En aquest període van néixer les idees, les tècniques i els descobriments que el van conduir a formular la teoria neuronal per la qual guanyaria el Nobel de Medicina l’any 1906.
Donar a conèixer la figura científica i el llegat de Santiago Ramón y Cajal, el neurocientífic més citat de tots els temps, és l’objectiu d’un programa d’activitats previstes a Barcelona aquest novembre. Així, el Mes Cajal inclou un programa adreçat al públic general, amb conferències, tallers, exposicions i altres propostes. La Universitat de Barcelona és una de les institucions que participen en aquesta iniciativa, que vol despertar la curiositat i la fascinació per les neurociències, l’experimentació científica i l’herència humana, científica i artística d’aquesta gran figura universal.
Més informació.