Llum de sincrotró per analitzar els residus miners en els sediments marins extrets per experts de la UB a la badia de Portmán
La llum del sincrotró ALBA ajudarà a revelar lʼimpacte mediambiental de les tones de residus miners abocats durant més de quaranta anys a la badia de Portmán (La Unión, Múrcia), en el marc dʼun projecte investigador del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, que aplicarà noves tecnologies per estudiar un dels episodis de contaminació minera més greus de tot Europa.
Aquest és el primer cop que sʼaborda un episodi de contaminació ambiental per mineria amb tecnologies avançades, que revelaran informació encara desconeguda sobre Portmán, una badia de la qual encara no sʼha pogut fer la rehabilitació mediambiental per pal·liar els efectes de la indústria minera.
La llum del sincrotró ALBA ajudarà a revelar lʼimpacte mediambiental de les tones de residus miners abocats durant més de quaranta anys a la badia de Portmán (La Unión, Múrcia), en el marc dʼun projecte investigador del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, que aplicarà noves tecnologies per estudiar un dels episodis de contaminació minera més greus de tot Europa.
Aquest és el primer cop que sʼaborda un episodi de contaminació ambiental per mineria amb tecnologies avançades, que revelaran informació encara desconeguda sobre Portmán, una badia de la qual encara no sʼha pogut fer la rehabilitació mediambiental per pal·liar els efectes de la indústria minera.
Portmán: del Portus Magnus romà al desastre mediambiental
El paratge natural de la badia de Portmán —el pròsper Portus Magnus durant lʼimperi romà— és el paradigma del territori degradat a causa de lʼexplotació minera. Durant anys dʼintensa activitat extractiva, lʼempresa Peñarroya, concessionària de la serra minera de La Unión, va abocar al mar més de seixanta tones de residus miners rics en metalls pesants, sulfats i altres tòxics per al medi ambient.
Aquests compostos derivats de la mineria van col·lapsar la badia —impedien lʼentrada dels vaixells a la costa— i van fer avançar sis-cents metres la línia de platja. Tres dècades després del final de lʼexplotació minera, lʼimpacte mediambiental dels residus va alterar radicalment la geografia de la badia, i els fons marins de la costa murciana encara acumulen tones de materials derivats de la mineria.
Tones de residus miners a dotze quilòmetres mar endins
Aquest punt de la costa tan contaminat del litoral peninsular també ha esdevingut un referent científic per estudiar lʼimpacte dels grans vessaments miners al mar. «La badia de Portmán és un cas dʼestudi excepcional sobre el qual encara tenim més preguntes que respostes, tot i haver avançat moltíssim en el coneixement de la seva estabilitat, estructura i composició, que són aspectes crucials per planificar les tasques de remediació i, fins on sigui possible, de rehabilitació de la badia», explica Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà i cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB.
Des del 2014, Miquel Canals dirigeix el projecte NUREIEVA, una iniciativa que vol aplicar tecnologies avançades en lʼestudi dels ambients submarins extrems dels vessaments miners a Portmán. En campanyes oceanogràfiques a bord del vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño, de lʼInstitut Oceanogràfic Espanyol (IEO), els experts de la UB analitzen la petjada dels abocaments miners en els sediments marins, que arriben fins a dotze quilòmetres de la costa. Tal com explica Marc Cerdà, estudiant de doctorat i membre del GRC de Geociències Marines, «fins ara, la majoria dʼestudis científics sʼhavien centrat en la part emergida. En el marc del projecte, hem extret material perforant el fons marí amb tubs de fins a quatre metres de llargada, i així hem pogut obtenir mostres de sediments en columnes (testimonis) que posteriorment són analitzades al laboratori».
Laboratori CORELAB: què revelen els testimonis de sediments marins?
Al Laboratori dʼAnàlisi no Destructiva de Materials Geològics (CORELAB) de la UB, es va confirmar que els sediments contenien arsènic procedent dels minerals (arsenopirita) de les mines de la serra murciana. En aquest context, conèixer els processos geoquímics que han afectat els residus de Portmán —com ara oxidacions— és un factor decisiu per valorar el seu impacte potencial sobre els ecosistemes marins.
Tal com explica Josep Roqué, professor del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB, «fins ara no se sabia gairebé res sobre aquests processos. Així doncs, és important caracteritzar aquests residus miners de manera acurada per reconstruir els processos geoquímics dʼalteració dels minerals portadors dʼarsènic, i a partir dʼaquí, definir quina és la disponibilitat dʼaquest element tòxic en lʼecosistema marí».
Sota la llum del sincrotró
Lʼestudi dels sediments sota la llum de sincrotró ALBA podrà revelar dades encara desconegudes sobre la contaminació per metalls pesants com ara lʼarsènic. A la línia de llum CLAESS —una tècnica dʼespectroscòpia de raigs X—, els sediments marins sʼestudiaran en condicions similars a les de la badia murciana.
En paraules de Carlo Marini, expert del sincrotró ALBA, «si el que es vol saber és lʼestat dʼoxidació dels elements in situ, no podem alterar-los durant lʼanàlisi. La llum CLAESS permet prendre mesures en condicions controlades, sense exposar les mostres a lʼatmosfera per evitar el risc dʼoxidació. A més, la tècnica també permet detectar diferents elements químics en les mostres encara que tinguin una concentració molt baixa».
Aquesta línia de treball serà cabdal per conèixer la distribució i la biodisponibilitat de lʼarsènic i altres metalls pesants en lʼecosistema marí i, per tant, per avaluar-ne els efectes potencials sobre el medi natural i la biodiversitat de la costa litoral a Múrcia.
També participen en el projecte els investigadors Anna Sànchez-Vidal, Jaime Frigola, David Amblàs, Marc Cerdà, Andrea Baza i Marta Tarrés, del Grup de Recerca de Geociències Marines; Joan Carles Melgarejo, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB, i Marc Campeny, conservador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.