Pere Lluís Font reivindica una filosofia sense artificis en el seu nou llibre, publicat per Edicions UB

«El discurs filosòfic sovint es ressent d'una certa entonació acomplexada (amb complex d'inferioritat, conscient o inconscient, davant de la ciència), com per dissimular la seva debilitat argumental atès que en filosofia tot té retop», explica Pere Lluís Font al pròleg del llibre. L'autor, que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2025 el dilluns 2 de juny al Palau de la Música Catalana, hi defensa un estil directe que no sacrifiqui la naturalitat en favor de la transmissió del coneixement. Ho fa a través d'una selecció de textos propis sobre el sentit, la història i l'estat actual de la filosofia amb una atenció especial al panorama català, però també a partir d'estudis dedicats a alguns dels seus referents: Michel de Montaigne, René Descartes, Ramon Sibiuda i Blaise Pascal. 

La filosofia al natural es divideix en dues parts. En la primera, titulada «Elogi de la filosofia» —en el sentit maragallià del terme elogi, no incompatible amb una actitud vigilant—, s'aborden quatre qüestions clau: la legitimitat de la filosofia en l'època de la ciència, la seva relació amb la pròpia història, la possibilitat d'adjectivar-la sense que deixi de tenir un valor universal i el seu estat de salut en l'actualitat, tant en el panorama internacional com a casa nostra. A la segona part, «Una tríada meravellosa», l'autor se centra en Montaigne, Descartes i Pascal, tres maîtres à penser que tenen en comú l'originalitat filosòfica i l'estil natural i que constitueixen en si mateixos una cultura completa.

Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa en filosofia i teologia, ha estat professor d'història de la filosofia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i soci fundador de la reconstituïda Societat Catalana de Filosofia, el 2003 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2005 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Ha editat en català obres de Montaigne, Descartes, Pascal, Spinoza i Kant, i ha publicat nombrosos treballs d'història de la filosofia moderna, d'història del pensament català, d'història del pensament cristià i de filosofia de la religió. 

Coeditat amb Edicions de la Universitat de Lleida, el llibre és la novetat de la col·lecció Filosofia UB, dirigida per Josep Monserrat, en la qual es publiquen assaigs filosòfics originals d'autors contemporanis. Alguns dels últims títols que en fan part són L'esfinx de la Modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, amb edició a cura d'Àlex Mumbrú Mora i José M. Sánchez de León Serrano; Filosofia política. Una introducció (2a ed.), de Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet (ed.), i Filòsofes de la contemporaneïtat (3a ed.), de Núria Sara Miras Boronat. Dins de la mateixa col·lecció, la Sèrie Magna està dedicada a la traducció al català de clàssics de la filosofia universal. El darrer llibre publicat és la Crítica de la raó pura, d'Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella.