Lʼefecte de lʼestrès i les estratègies dʼafrontament davant la COVID-19 també depenen de lʼestat de les xarxes cerebrals abans de la pandèmia

L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.
L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.
Recerca
(27/09/2022)

La pandèmia de COVID-19 va generar un escenari únic per analitzar lʼimpacte psicològic de situacions globals i extremes en la població. Ara, un estudi revela la importància de la configuració de les xarxes cerebrals individuals —abans de lʼarribada de la COVID-19— en la capacitat per gestionar lʼimpacte de lʼestrès i les estratègies dʼafrontament davant la pandèmia.

L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.
L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.
Recerca
27/09/2022

La pandèmia de COVID-19 va generar un escenari únic per analitzar lʼimpacte psicològic de situacions globals i extremes en la població. Ara, un estudi revela la importància de la configuració de les xarxes cerebrals individuals —abans de lʼarribada de la COVID-19— en la capacitat per gestionar lʼimpacte de lʼestrès i les estratègies dʼafrontament davant la pandèmia.

Segons el treball, publicat a la revista Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, caldria tenir en compte lʼestat de funcionalitat del cervell —i no només els aspectes sociodemogràfics o psicològics— per identificar la població més vulnerable i poder dissenyar així les estratègies preventives de salut mental davant un factor dʼestrès global com ara una pandèmia.

Lʼestudi, que sʼha desenvolupat en el marc del projecte Barcelona Brain Health Initiative de lʼInstitut Guttmann -centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)- i amb el suport de la Fundació La Caixa, lʼhan coordinat els investigadors María Cabello-Toscano, David Bartrés-Faz i Lídia Vaqué-Alcázar, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro), i membres de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb la codirecció dels investigadors Álvaro Pascual-Leone i Josep M. Tormos, de la Fundació Institut Guttmann-Hospital de Neurorehabilitació.

En el treball, que té el finançament de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de lʼAgència de Gestió dʼAjuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i lʼedició 2020 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedicada a la COVID-19, també hi participen equips de lʼHospital Clínic de Barcelona, lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), entre dʼaltres.

Conèixer els factors predictors abans de la pandèmia

En lʼestudi, basat en una mostra de 2.023 persones dʼentre 40 i 65 anys, lʼequip va analitzar si els factors sociodemogràfics, psicològics i neurobiològics abans de la pandèmia podien ser factors predictors dels canvis en la salut mental que va viure la població durant el primer any de la COVID-19. «Com en estudis anteriors, vam constatar que ser dona representa un factor de risc, però les persones més joves també havien patit més en termes dʼincrement en símptomes dʼansietat i depressió», indica el catedràtic David Bartrés-Faz, membre del Departament de Medicina de la UB i investigador associat de lʼInstitut Guttmann.

«Aquest segon resultat —continua lʼinvestigador— és concordant si més no amb la majoria de treballs de la literatura científica. Per tant, tot apunta que les dones i les persones més joves han patit més lʼefecte dels períodes de confinament i restricció durant la pandèmia».

«El segon nivell de predictors que vam identificar són els psicològics. Percebre més estrès durant els mesos de pandèmia sʼassociava a un augment de símptomes dʼansietat i depressió durant aquest període. No obstant això, el fet de tenir unes bones estratègies dʼafrontament de lʼestrès —buscar el suport dʼaltres persones, relativitzar o posar en context els estats emocionals— atenuava lʼefecte negatiu de lʼestrès», apunta Bartrés-Faz.

Neuroimatge: la configuració de les xarxes cerebrals

Lʼaplicació de tècniques de neuroimatge va permetre determinar els indicadors útils per identificar poblacions més vulnerables davant lʼefecte dʼun estrès perllongat i amb un impacte potencial en la salut mental. Es tracta dʼuna tecnologia eficaç per entendre les anomalies en la morfologia o la funcionalitat cerebrals en diferents casos (esquizofrènia, etc.) o per avançar en el coneixement de com determinades entitats, que actualment sʼidentifiquen a partir de diagnòstics clínics, poden correspondre a diferents entitats neurobiològiques.

«Mitjançant les tècniques de neuroimatge, vam poder comprovar que lʼefecte de lʼestrès percebut i les estratègies dʼafrontament també depenen de la configuració de lʼestat de les xarxes cerebrals abans de lʼinici de la pandèmia», explica la investigadora María Cabello-Toscano, primera autora de lʼarticle.

Així, les persones que es caracteritzen per tenir un funcionament més «aïllat» dʼuna xarxa —anomenada de control executiu— de la resta de xarxes del cervell —associades a la informació sobre un mateix o autoreferencial— es mostren més sensibles als efectes de lʼestrès i, per tant, necessiten millors estratègies dʼafrontament per no mostrar símptomes dʼansietat o depressió.

Les xarxes cerebrals identificades que interaccionen amb lʼestrès percebut i les estratègies dʼafrontament —per exemple, la xarxa frontal executiva, la xarxa de saliència anterior i la xarxa cerebral per defecte— se sobreposen a les que en la literatura científica es descriuen com circuits implicats en processos de resiliència a lʼestrès, «però també en processos de resiliència, entesa com la capacitat de mantenir la funció cognitiva en persones dʼedat avançada davant lʼatròfia cerebral o fins i tot en lʼinici de malalties neurodegeneratives», comenta la investigadora Lídia Vaqué-Alcázar.

COVID-19 i salut mental: una perspectiva innovadora

Des dʼuna perspectiva metodològica, combinar lʼanàlisi de factors psicològics i les mesures cerebrals per neuroimatge és una estratègia innovadora en el context dels estudis duts a terme durant la pandèmia de COVID-19. Un altre punt dʼinflexió metodològic va ser el seguiment a llarg termini — durant tot un any— dʼuna rellevant mostra poblacional, i el fet de disposar dʼun gran volum dʼinformació sobre aspectes de salut mental dels participants en el treball durant els dos anys anteriors a lʼinici de la pandèmia.

«Aquest aspecte ens va permetre ajustar els resultats tot considerant les característiques anteriors de cada persona, i això diferencia el nostre treball de molts altres estudis basats en enquestes ad hoc per avaluar lʼimpacte de la COVID-19 en la salut mental amb la pandèmia en curs», exposa Bartés-Faz.

«Si no es disposa de dades prèvies —prossegueix lʼinvestigador—, és ben difícil interpretar si els resultats obtinguts són un reflex fidel de lʼimpacte de la COVID-19 o eren característiques ja observables en aquella mostra abans de lʼinici de la pandèmia».

En lʼàmbit de la medicina preventiva i la salut global, «no són els factors individuals sinó la combinació dʼaquests components en cada individu el que permet predir el risc de vulnerabilitat en termes de símptomes dʼansietat i depressió durant un factor dʼestrès perllongat», declara Bartrés-Faz.

«Aquestes troballes apunten en la línia dʼaplicar una medicina preventiva personalitzada per promoure la salut cerebral i reduir el risc de malalties. Així, caldria dissenyar les intervencions de manera més individualitzada i tenir en compte el conjunt de factors sociodemogràfics, psicològics, biològics, estils de vida i factors de risc de les persones, entre dʼaltres», conclou lʼequip investigador.

 

Article de referència:

Cabello-Toscano, M.; Vaqué-Alcázar, L. et al. «Functional brain connectivity prior to the COVID-19 outbreak moderates the effects of coping and perceived stress on mental health changes. A first year of COVID-19 pandemic follow-up study». Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, agost de 2022. Doi: 10.1016/j.bpsc.2022.08.005