Lʼecòleg Joandomènec Ros i el filòsof Jordi Llovet, creus de Sant Jordi 2016

Joandomènec Ros i Aragonès, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986.
Joandomènec Ros i Aragonès, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986.
Institucional
(13/04/2016)

Lʼecòleg Joandomènec Ros i el filòsof Jordi Llovet han estat distingits amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. Enguany, el Govern ha acordat concedir aquesta prestigiosa distinció a vint-i-set personalitats i tretze entitats que han destacat pels serveis que han prestat a Catalunya

Joandomènec Ros i Aragonès, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986.
Joandomènec Ros i Aragonès, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986.
Institucional
13/04/2016

Lʼecòleg Joandomènec Ros i el filòsof Jordi Llovet han estat distingits amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. Enguany, el Govern ha acordat concedir aquesta prestigiosa distinció a vint-i-set personalitats i tretze entitats que han destacat pels serveis que han prestat a Catalunya

 

Joandomènec Ros i Aragonès (Barcelona, 1946), catedràtic dʼEcologia de la Universitat de Barcelona des del 1986, rep la distinció per la seva aportació a lʼecologia marina, singularment en lʼàmbit dels organismes i les comunitats bentònics, i també a la protecció del medi natural. És president del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya i de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, i ha estat rector de la Universitat Catalana dʼEstiu. Expert en biologia, zoologia i ecologia de les comunitats bentòniques marines litorals (en especial, els mol·luscs opistobranquis), també ha treballat en aspectes de conservació de la biodiversitat i altres àmbits de lʼecologia aplicada. Durant anys va dirigir el Grup de Recerca Consolidat dʼEcologia del Zoobentos Marí de la UB i va coordinar la Càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la UB.

 

Membre del consell científic de diversos centres de recerca i parcs naturals europeus, és també un divulgador actiu del coneixement científic, i ha traduït un bon nombre de llibres i articles dʼecologia, biologia marina, biologia evolutiva i història de la ciència (principalment de Charles Darwin, Stephen Jay Gould i Edward O. Wilson, entre dʼaltres). És autor de títols com ara Objectiu: lʼAntàrtida. Diari de bord dʼuna campanya oceanogràfica (Empúries, 1999), La natura marradeja (Rubes Ed., 2001), Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral mediterrani (Empúries, 2001) i Lʼaltra meitat del medi ambient (Almuzara, 2007).

 

Jordi Llovet i Pomar (Barcelona, 1947), doctor en Filosofia i Lletres per la UB, rep la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva aportació a la cultura i el pensament. Llovet és crític de literatura, filòsof, traductor i assagista, i ha estat catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona des de 1997. Va fer el doctorat a la Universitat de Frankfurt i va completar els estudis a París i Berlín. Aquesta dualitat francogermànica ha marcat la seva feina, amb la traducció de Voltaire, Baudelaire, Valéry, Schiller, Goethe, Kafka, Rilke, Mann i Musil. Ha estat coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York i també va fer crítica musical a diferents mitjans de comunicació. És membre fundador del Col·legi de Filosofia, que va presidir entre el 1984 i el 1989.

 

A més, cal destacar la seva tasca com a director de l'edició espanyola de lʼObra completa de Franz Kafka (1996), a partir de l'edició crítica de Fischer Verlag (Frankfurt). Va guanyar el IV Premi Anagrama d'Assaig amb Por una estética egoísta (1978). Traductor guardonat, va guanyar el Premi Serra d'Or per la traducció de Monsieur Teste (1981), de Paul Valéry, i el Cavall Verd en dues ocasions: el 1994 per La mort d'Empèdocles, de Friedrich Hölderlin, i el 2000 per L'arxipèlag i Les elegies, també d'aquest autor alemany. El seu llibre Adéu a la Universitat. Lʼeclipsi de les humanitats (Galàxia Gutemberg - Cercle de Lectors, 2011) fa referència al seu adéu com a professor en actiu, i narra les experiències viscudes al llarg dʼuna vida universitària de quaranta-tres anys, iniciada com a estudiant el 1965 i que va acabar com a catedràtic lʼany 2008.

 

Més informació