LʼAssociació Catalana de Crítics dʼArt premia el llibre ʻCaravaggio, 400 anys desprésʼ

Aquest és el segon any consecutiu que un llibre editat per la UB obté el premi, ja que lʼany passat va resultar guanyadora lʼobra Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió, inclòs en la col·lecció Memoria Artium.

Caravaggio, 400 anys després incideix en as­pectes essencials de lʼobra de Michelangelo Merisi (Milà, 1571 - Porto Ercole, 1610), així com en el reflex que ha tingut en disciplines artístiques contemporànies com ara la fotografia i el cinema. Caravaggio és una de les figures més suggeridores i controvertides de la història de lʼart i un dels pintors més cèlebres de tots els temps. Polèmic per la seva radical con­cepció de lʼart, va ser el capdavanter de la pin­tura naturalista que va sorgir a Itàlia com a oposició al corrent manierista dominador de lʼescenari artístic del segle XVI. Transgressor tant en la seva vida personal —i el seu tràgic final no és precisament un detall menor— com en la seva obra, va prefigurar les personalitats fortes que reivindicaran els artistes romàntics segles des­prés, en què la vida i lʼobra es confonen en un mateix magma torrencial i creatiu. Encara avui, 400 anys després, el naturalisme, lʼambigüitat i lʼerotisme dels seus quadres no han perdut ni un bri del seu caràcter subversiu i, en alguns casos, fins i tot torbador.

L'edició del llibre ha estat a càrrec dels professors del Departament d'Història de l'Art de la UB Rosa M. Subirana i Joan R. Triadó, així com de la investigadora Anna Vallugera, tots ells membres del projecte de recerca ACAF-ART. L'obra forma part de la col·lecció del projecte, dirigida pel cate­dràtic dʼHistòria de lʼArt Joan Sureda. En el marc de la commemoració del quart centenari de la mort de lʼartista, Caravaggio, 400 anys després ofereix cinc estudis dʼespecialistes de prestigi que proposen noves línies de recerca a lʼentorn de la figura de lʼartista, així com un extens repertori documental, bibliogràfic, expositiu i fílmic. La professora de la Universitat Roma III Silvia Ginzburg perfila en el seu estudi una proposta de seqüenciació estilística i cronològica de les pietats que Annibale Car­racci va pintar en la seva maduresa —un tema historio­gràficament controvertit— a la llum de la influència que va poder tenir-hi lʼart de Caravaggio.

Lloat, criticat, envejat, però mai ignorat en vida, Cara­vaggio va revolucionar lʼart europeu del sis-cents, i se­guidament va ser condemnat a lʼoblit durant segles, pràcticament fins a lʼexposició organitzada per Roberto Longhi a Milà el 1951. La professora Rosa M. Subirana resse­gueix la complexitat del panorama social, cultural i ideològic de la seva pintura, tant per oferir llum al seu procés creatiu com per mirar dʼescatir les raons dʼaquest ostracisme secular. Per Subirana, «al marge de les se­ves indiscutibles habilitats tècniques, va posseir una ment privilegiada i una personalitat dominant, qualitats que traspuen amb força en totes les seves pintures».

Rossella Vodret, antiga superintendent especial per al Patrimoni Històric, Artístic i Etnogràfic del Polo Museale Romano, analitza el cicle pictòric de sant Mateu realitzat per Caravaggio a la capella Contarelli de Sant Lluís dels Francesos (Roma) a partir de nous descobriments documentals i científics que permeten precisar dades cronològiques i estilístiques de cabdal importància per determinar l'evolució pictòrica de l'època.

Per la seva banda, el professor Triadó ens descobreix com la ideologia artística de Caravag­gio —la concepció formal, conceptual, compositiva i cromàtica— va ser àmpliament seguida i copiada pels pintors contemporanis —els caravaggistes—, però realment poc compresa. En van copiar el clarobscurisme dramàtic i el realisme figuratiu, però sense entendreʼn els valors ideolò­gics. Per Triadó, «el món de Caravaggio és terrenal, allunyat de lʼespiritualitat barroca de molts dels seus suposats seguidors».

La influència del geni llombard no es va limitar només a la pintura. La força i lʼoriginalitat del seu estil s'han reflectit també de manera decisiva tant en la fotografia com en el cinema, arts del segle XX per antonomàsia. Pel que fa al cinema, el professor José E. Monterde traça una panoràmica de Caravaggio i el cinema que va des de la presentació de la seva figura a través de pel·lícules biogràfiques, fins a la seva significació en la construcció visual de la ficció històrica, pas­sant per les possibles connexions amb el realisme cinematogràfic.

Lʼestudi clou amb un repertori documental i bibliogràfic actualitzat del pintor, amb voluntat de totalitat, amb lʼànim que sigui una eina de recerca pràctica per als investigadors. Més enllà, però, del valor que sens dubte té per a la recerca i la crírica, Caravaggio, 400 anys després servirà per descobrir a qualsevol amant de lʼart la vigorosa actualitat del pintor milanès.

Som davant dʼun altre títol tan rigorós com suggestiu de la col·lecció ACAF-ART, que té com a objectiu desenvolupar cartografies analítiques i crítiques vinculades a lʼàmbit mediterrani en època moderna, adreçades tant a historiadors, so­ciòlegs, geògrafs i antropòlegs com a altres investigadors interessats en lʼart i les produccions vi­suals, arquitectòniques, urbanístiques i monumentals dels segles XV al XVIII.