La vessant filosòfica de Batman, Frankenstein i Hamlet
Batman, Frankenstein i Hamlet formen part de lʼimaginari col·lectiu: tothom sap qui són. El que segurament desconeix el gran públic és que tots tres són protagonistes dʼalguna de les activitats del festival filosòfic Barcelona Pensa, que té lloc durant tota aquesta setmana a diferents espais de la ciutat de Barcelona i inclou més de trenta propostes per apropar la filosofia al gran públic.
Batman, Frankenstein i Hamlet formen part de lʼimaginari col·lectiu: tothom sap qui són. El que segurament desconeix el gran públic és que tots tres són protagonistes dʼalguna de les activitats del festival filosòfic Barcelona Pensa, que té lloc durant tota aquesta setmana a diferents espais de la ciutat de Barcelona i inclou més de trenta propostes per apropar la filosofia al gran públic.
Demà dimecres, 16, a les 19.30 h, a la llibreria Gigamesh (Bailèn, 8) tindrà lloc lʼactivitat Els dilemes morals de Batman, en què sʼexplicarà què és un dilema moral, i es mostraran i analitzaran alguns dels molts dilemes morals que apareixen a les diferents versions cinematogràfiques del popular superheroi. La idea sorgeix del grup Stágeira, que reuneix un conjunt dʼinvestigadors interessats en la filosofia pràctica dʼAristòtil i en la seva recuperació en la filosofia contemporània. Margarita Mauri, professora dʼÈtica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, coordina lʼactivitat: «És interessant perquè tots nosaltres topem amb dilemes morals en el decurs de la vida. Encara que segurament no són tan extrems com els que apareixen als films o llibres de Batman, és molt útil entendre què són els dilemes morals i aprendre a reconèixer-los en el dia a dia per encarar-los millor».
Aprofitant que es commemoren els dos-cents anys del primer esborrany de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley, aquest dijous, 17, a les 19.30 h, també a la llibreria Gigamesh, els professors de la Universitat de Barcelona Nemrod Carrasco, assessor filosòfic de la sèrie de TV3 Merlí, i Antonio Castilla, deixeble del filòsof Miguel Morey, parlaran, a lʼactivitat Frankenstein: Ecce Homo, de diferents aspectes relacionats amb aquest mite. Entre altres temes, tractaran dels vincles entre Frankenstein i la filosofia, i analitzaran les diferències entre el personatge literari i les versions cinematogràfiques que se nʼhan fet. Castilla assegura: «El Frankenstein en què tots pensem no és el de la novel·la, sinó el del cinema. Analitzaré com pot ser que la gran pantalla sigui capaç de deixar una empremta tan gran i revisaré com han anat variant les versions cinematogràfiques en funció del context històric i global: no és el mateix Frankenstein el dels anys trenta que el dels seixanta».
Laura Llevadot, creadora del festival Barcelona Pensa lʼany 2014, coordina lʼactivitat Espectres de Hamlet, una proposta en què convergeixen el registre visual, poemàtic i filosòfic i que tindrà lloc dijous, dia 17, a les 20.30 h, a la sala Gabriel Oliver de lʼedifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona (Aribau, 2). Llevadot, juntament amb lʼactriu Laura Cuervo i les professores de Filologia Hispànica Virginia Trueba i Ana Vidal, han creat un espectacle sobre lʼespectralitat, la infància, la bogeria i la lucidesa, a partir de fragments de lʼobra de Shakespeare, de textos de Leopoldo M. Panero i de Jacques Derrida, entre dʼaltres, així com de les pel·lícules El desencanto (1976) i El arrebato (1979). Després de la posada en escena, sʼobrirà un col·loqui amb els assistents a lʼacte.
El Pensa no oblida Leibniz
El festival també recorda, dimecres 16, a les 12 h, la polifacètica figura de Leibniz, en un acte a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric: filòsof destacat, celebrat matemàtic inventor del càlcul infinitesimal i bibliotecari dels Hannover, que va morir fa tres-cents anys, el 14 de novembre de 1716. «Aquesta activitat vol ser un petit homenatge a qui va ser, probablement, lʼúltim geni universal de la història, ja que després dʼell, és difícil trobar cap altra figura que hagi fet tantes aportacions en tantes i tantes disciplines i tan diverses», assegura el professor de la Facultat de Matemàtiques Carlos Dorce, que coordina lʼacte.
La imbecil·litat com a factor polític
Maurizio Ferraris impartirà una conferència a lʼArts Santa Mònica, també demà, a les 18 h. L'ésser humà és essencialment (no accidentalment) un imbècil, un animal inerme, privat de bastó (in-baculum), i per tant, necessitat d'armes com la tècnica, la cultura, l'art i la ciència, en definitiva del que confusament se'n diu món de l'esperit. Són armes de doble tall, que d'una banda compensen les seves deficiències, i de l'altra el mostren com allò que és. «¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!» és el crit que José Millán-Astray y Terreros li llança el 12 d'octubre de 1936 al filòsof Miguel de Unamuno. Prova evident que la imbecil·litat és una cosa seriosa.