La Universitat de Barcelona lliura la Medalla dʼOr a Hilari Raguer

 

Raguer, que també ha fet referència a lʼaltre moment en què va ser estudiant universitari amb motiu de la seva tesi doctoral lʼany 1975, ha resumit la seva relació personal amb la Universitat de Barcelona dient que sempre ha tingut «un gran respecte, i fins veneració, per aquesta casa, que amb el neoromànic dʼElies Rogent em recorda el monestir de Ripoll, que ell va restaurar, i un altre edifici seu veí, el seminari».

 

De la Universitat del franquisme, Raguer ha explicat que «estava organitzada per espanyolitzar els universitaris catalans», i ha recordat com ell va dedicar-se cada cop més a «les activitats nacionalistes i antifranquistes». Ha rememorat la seva detenció lʼany 1951 amb motiu de la vaga de tramvies i ha citat el manifest de protesta que va escriure aquell mateix any amb motiu del 500 aniversari de la Universitat de Barcelona, en el qual defensava que «la Universitat és lʼorganisme a través del qual els pobles elaboren una cultura pròpia i espontània, inspirada en llur tradició». Aquest record li ha permès a Raguer concloure així el seu parlament: «Malgrat els meus vuitanta-vuit anys i, tal com propugnava en aquella octaveta clandestina del 1951, encara espero viure i veure la Universitat de Barcelona, amb tot el seu pes històric i amb el seu gran prestigi nacional i internacional, esdevinguda lʼalma mater de la República catalana independent».

 

El catedràtic dʼHistòria Contemporània de la Universitat de Barcelona Joan Villarroya ha destacat Hilari Raguer com un dels historiadors que ha tingut més coneixement i objectivitat a lʼhora dʼescriure sobre la Guerra Civil i el franquisme. Després de qualificar el monjo i historiador com «un treballador incansable», ha assenyalat que, «amb la seva recerca, va posar sobre la taula el veritable paper de lʼEsglésia espanyola i del mite de la cruzada». També ha qualificat dʼextraordinària lʼobra que ha fet lʼhomenatjat sobre Manel Carrasco i Formiguera. Finalment, ha remarcat el fet que Raguer hagi estudiat dos personatges sovint «incòmodes» políticament com són Carrasco i Formiguera i el general Batet.

 

El rector Dídac Ramírez ha clos lʼacte desgranant alguns dels mèrits pels quals la Universitat concedeix la medalla al pare Raguer. En aquest sentit, ha recordat com lʼhistoriador Paul Preston «no parava de parlar del pare Raguer» durant el seu discurs com a doctor honoris causa de la UB el mes de juny passat. El rector ha definit Hilari Raguer com «una persona compromesa no només amb els seus estudis, sinó també amb els drets humans i les llibertats fonamentals». Ha acabat fent un elogi de la humilitat i la senzillesa: «Considereu aquesta medalla i tot lʼacte com un present senzill, preparat amb molt dʼamor», ha conclòs.

 

Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928) es va llicenciar el 1950 en Dret a la Universitat de Barcelona i sʼhi va doctorar lʼany 1975 amb una tesi dirigida per Manuel Jiménez de Parga sobre el partit Unió Democràtica de Catalunya. És llicenciat en Teologia Bíblica, i diplomat en Psicologia Social i en Ciències Polítiques per la Sorbona. El 1954 va ingressar al monestir de Montserrat i el 1960 va ser ordenat sacerdot. Ha treballat activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i ha publicat estudis dʼhistòria de Catalunya del segle XX. El 1999 es va encarregar, amb el professor de la Universitat de Barcelona Agustí Colomines, dʼavaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014, en especial pels estudis dedicats a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà.

Entre els seus llibres sobre història contemporània es poden esmentar La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1975), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), El general Batet (1994), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del Grup Torras i Bages (1999), Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002), La pólvora y el incienso (La Iglesia y la Guerra Civil) (2001) o Ser independentista no és cap pecat (Claret, 2012). També ha col·laborat en la història del Concili Vaticà II dirigida per Giuseppe Alberigo. En el camp de lʼespiritualitat litúrgica i bíblica, ha publicat els treballs Para comprender los salmos (1996, amb quatre edicions en espanyol i traduïda a lʼitalià, al portuguès i al brasiler) o Llegir avui l'Apocalipsi (1997).

La darrera Medalla dʼOr que va atorgar la Universitat de Barcelona va distingir aquest mes de setembre el filòsof Emilio Lledó. Amb anterioritat, van rebre la distinció lʼexpert en psicologia comparada Nicholas J. Mackintosh (2015), la catedràtica de Geologia Carmina Virgili (2011), i lʼany 2009, el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi i lʼescriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel. El prestigiós metge i pacifista català Moisès Broggi, i la presidenta de lʼeditorial Vicens Vives Roser Rahola, també van ser guardonats amb la Medalla dʼOr lʼany 2008. La Medalla dʼOr distingeix persones naturals o jurídiques que dʼalguna manera hagin destacat pels serveis prestats a la Universitat de Barcelona, o que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a la societat en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.