La UB organitza un simposi internacional sobre el paper de lʼintel·lectual en lʼactual debat europeu

El simposi tindrà lloc del 5 al 7 de novembre a l’aula capella de la Facultat de Filologia de la UB.
Acadèmic
(29/10/2013)
Del 5 al 7 de novembre la Universitat de Barcelona acull el simposi internacional Qui Acusa? Figures de lʼIntel·lectual Europeu, que reobre el debat sobre el paper de lʼintel·lectual en plena crisi de valors, a partir de qüestionar-se què n'ha quedat avui, a Europa, de la reflexió que va llançar Émile Zola des de les pàgines de LʼAurore el 1898. El simposi es presentarà aquest dimarts, 29 dʼoctubre, a les 18 h, a lʼaula capella de la Facultat de Filologia de la UB. La conferència de presentació serà a càrrec de Christophe Charle, professor de la Universitat de París 1 (Panteó Sorbona), amb el títol «Lʼespace culturel européen au XIXe siècle, entre national et transnational». Lʼentrada és lliure.

El simposi tindrà lloc del 5 al 7 de novembre a l’aula capella de la Facultat de Filologia de la UB.
Acadèmic
29/10/2013
Del 5 al 7 de novembre la Universitat de Barcelona acull el simposi internacional Qui Acusa? Figures de lʼIntel·lectual Europeu, que reobre el debat sobre el paper de lʼintel·lectual en plena crisi de valors, a partir de qüestionar-se què n'ha quedat avui, a Europa, de la reflexió que va llançar Émile Zola des de les pàgines de LʼAurore el 1898. El simposi es presentarà aquest dimarts, 29 dʼoctubre, a les 18 h, a lʼaula capella de la Facultat de Filologia de la UB. La conferència de presentació serà a càrrec de Christophe Charle, professor de la Universitat de París 1 (Panteó Sorbona), amb el títol «Lʼespace culturel européen au XIXe siècle, entre national et transnational». Lʼentrada és lliure.
Christophe Charle és director de lʼInstitut dʼHistòria Moderna i Contemporània de lʼEscola Normal Superior de París (CNRS-ENS). El seu treball com a investigador sʼha centrat en les relacions entre la literatura i els contextos polítics i socials en els segles XIX i XX, la història social comparada i el paper de la premsa, el teatre, la literatura i les arts en general en la constitució de lʼespai públic en la modernitat. Autor de referència ineludible en història comparada dels intel·lectuals, el seu llibre Naissance des «intellectuels» 1880-1900 marca un punt de partida desplegat posteriorment en multitud de monografies i articles especialitzats.
Organitzat pel Grup de Recerca Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu de la UB i el màster Barcelona-Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals —impulsat des de la UB i el Museu dʼHistòria de Barcelona—, el simposi proposa reprendre la figura de lʼintel·lectual per tal de reflexionar sobre la seva història en una perspectiva comparada, posant en relleu la seva dimensió literària. Ho fa en un moment en què el paper de l'intel·lectual en el debat públic sembla que s'hagi clausurat; quan, dʼaltra banda, les lletres no ocupen tampoc un lloc central en la definició de la ciutadania i, a més, Europa està molt qüestionada com a fons de valors implícits i com a projecte col·lectiu. Tal com explica Antoni Martí, coordinador del simposi i director del màster Barcelona-Europa, «no és un bon moment per a aquesta figura; però considerem que mentre siguem capaços dʼinterrogar-nos, encara, sobre la seva necessitat, podrem pensar, ahir, avui, i demà, en Europa».
Entre els ponents, hi ha els docents de la UB Adolfo Sotelo, catedràtic dʼHistòria de la Literatura Espanyola i degà de la Facultat de Filologia; Antoni Martí, Bernat Padró, Teresa Rosell, Àlex Matas i Borja Bagunyà, professors de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; Carolina Moreno, professora de Llengua Sueca i Literatura Escandinava, i Josep Casals, professor dʼHistòria de lʼArt.
El programa del simposi també inclou les conferències de Joseph Jurt, de la Universitat de Friburg; Túa Blesa, de la Universitat de Saragossa; Mercè Rius, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Manuel del Pozo i Maximiliano Fuentes, de la Universitat de Girona; Annick Allaigre i Neus Penalba, de la Universitat de París 8, i Henri Garric i Ester Pino, de lʼEscola Normal Superior de Lió.