La UB investeix honoris causa el premi Nobel Fraser Stoddart

Fraser Stoddart, premi Nobel de química l’any 2016.
Fraser Stoddart, premi Nobel de química l’any 2016.
Notícia | Recerca | Institucional
(09/06/2023)
El dimarts 13 de juny, a les dotze del migdia, la UB investeix doctor honoris causa Fraser Stoddart, professor del Departament de Química de la Northwestern University (Estats Units) i premi Nobel de química l’any 2016. Actuarà com a padrina la catedràtica del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació María Luisa Pérez García. L’acte podrà seguir-se en línia per UBtv.

Així mateix, el dimecres 14 de juny, a les quatre de la tarda, el professor Stoddart pronunciarà la conferència «Artificial molecular machines» a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
Fraser Stoddart, premi Nobel de química l’any 2016.
Fraser Stoddart, premi Nobel de química l’any 2016.
Notícia | Recerca | Institucional
09/06/2023
El dimarts 13 de juny, a les dotze del migdia, la UB investeix doctor honoris causa Fraser Stoddart, professor del Departament de Química de la Northwestern University (Estats Units) i premi Nobel de química l’any 2016. Actuarà com a padrina la catedràtica del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació María Luisa Pérez García. L’acte podrà seguir-se en línia per UBtv.

Així mateix, el dimecres 14 de juny, a les quatre de la tarda, el professor Stoddart pronunciarà la conferència «Artificial molecular machines» a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
Fraser Stoddart va rebre el Premi Nobel l’any 2016 —juntament amb els professors Jean-Pierre Sauvage, de la Universitat d’Estrasburg (França), i Bernard Feringa, de la Universitat Estatal de Groningen (Holanda)— pel seu treball pioner en el disseny, la síntesi i la caracterització de màquines moleculars.

Stoddard ha treballat en el camp de la química supramolecular dels enllaços no covalents, és a dir, la química en què es construeixen molècules amb mètodes sintètics que no són els convencionals. En concret, una de les seves aportacions a la ciència més importants ha estat el concepte d’enllaç mecànic, un nou tipus d’enllaç químic que permet obtenir molècules d’alta complexitat que no es podrien obtenir amb mètodes sintètics més estandarditzats.

Les interaccions no covalents són les que predominen en la majoria d’interaccions químiques, sobretot en el món de la biologia. Així, per exemple, en l’organisme humà moltes molècules fan la funció de «motors moleculars» —com ara a les membranes cel·lulars—, i és gràcies a això que l’organisme i les cèl·lules funcionen. Doncs bé, agafant la natura com a font d’inspiració i utilitzant enllaços no covalents, es poden construir molècules a les quals, amb mètodes convencionals, no seria possible d’arribar. Per fer-ho s’utilitza el procés d’autoacoblament: les mateixes molècules, de forma espontània, es reconeixen i s’organitzen per formar altres molècules funcionals. L’autoacoblament és un dels processos més importants en química supramolecular.

Màquines en miniatura i interruptors moleculars

Stoddart utilitza aquests processos de reconeixement molecular i autoacoblament per construir molècules «mecànicament entrellaçades», mitjançant enllaços no covalents. La utilitat d’aquestes molècules és que es poden comportar com a interruptors moleculars: passen d’un estat A a un estat B a través d’un estímul extern (llum, electrons, canvi d’acidesa del medi, etc.), de manera similar a un sistema binari, com el d’un ordinador. Aquest avenç extraordinari significa que, en determinades circumstàncies, aquestes molècules podrien arribar a comportar-se com un ordinador orgànic.

Les aplicacions d’aquesta recerca nanotecnològica són múltiples, i Stoddard ha treballat en l’alliberament controlat de fàrmacs (drug delivery) mitjançant nanotecnologia, que permet lliurar-los en el lloc i el moment adequats dins d’un organisme, així com amb «màquines moleculars artificials». És a dir, convenientment dissenyats i estimulats, aquests interruptors moleculars poden arribar a fer una funció fisiològica determinada, la qual cosa pot tenir conseqüències molt importants tant en el camp de l’energia com en el de la biologia.

Val a dir que Fraser Stoddart ha mantingut una relació sovintejada amb la UB. Va ser, per exemple, el mentor de la professora María Luisa Pérez García, catedràtica del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, quan va fer una estada postdoctoral a la Universitat de Birmingham els anys 1992-1994. Fruit d’aquell període, es van publicar més d’una desena d’articles científics de molta qualitat i es va començar a impulsar una línia de recerca en química supramolecular a la Facultat de Farmàcia de la UB. La col·laboració s’ha mantingut al llarg dels anys, impulsada per la defensa de tesis doctorals en l’àmbit de la síntesi de molècules mecànicament entrellaçades, l’intercanvi d’estudiants entre laboratoris o l’obtenció de projectes conjunts.

Al llarg de la seva carrera, Stoddart ha publicat més de 1.400 articles científics —que acumulen unes 109.000 citacions— i ha supervisat més de 480 investigadors, dels quals aproximadament 115 eren investigadors en formació.
 

Fraser Stoddart (1942, Edimburg, Escòcia) va estudiar a la Universitat d’Edimburg, on es va doctorar l’any 1966. Ha treballat a les universitats de Queen’s (Canadà), Sheffield, Birmingham i Edimburg (Regne Unit) i a les universitats de Califòrnia i Northwestern (Estats Units).