La II Jornada Instituts de la UB aborda els desafiaments del canvi climàtic i els desastres naturals

El canvi climàtic és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents.
El canvi climàtic és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents.
Institucional
(23/09/2022)

El canvi climàtic causat per lʼactivitat humana està afectant tot el planeta i és una greu amenaça tant per als ecosistemes com per a les poblacions humanes dʼarreu del planeta. Segons els informes del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els efectes de lʼescalfament global estan alterant els patrons climàtics a escala global ─amb episodis dʼonades de calor extrema, desgel generalitzat, pujada del nivell del mar, inundacions dʼàrees costaneres─, i en alguns casos té unes conseqüències sense precedents en milers dʼanys.

El canvi climàtic, amb una connexió directa o indirecta amb els desastres naturals, també té un greu impacte socioeconòmic a tot el món i és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents per preservar la conservació de les poblacions, les infraestructures i la biodiversitat.

El canvi climàtic és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents.
El canvi climàtic és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents.
Institucional
23/09/2022

El canvi climàtic causat per lʼactivitat humana està afectant tot el planeta i és una greu amenaça tant per als ecosistemes com per a les poblacions humanes dʼarreu del planeta. Segons els informes del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els efectes de lʼescalfament global estan alterant els patrons climàtics a escala global ─amb episodis dʼonades de calor extrema, desgel generalitzat, pujada del nivell del mar, inundacions dʼàrees costaneres─, i en alguns casos té unes conseqüències sense precedents en milers dʼanys.

El canvi climàtic, amb una connexió directa o indirecta amb els desastres naturals, també té un greu impacte socioeconòmic a tot el món i és un dels grans desafiaments a escala planetària que exigeixen respostes urgents per preservar la conservació de les poblacions, les infraestructures i la biodiversitat.

En aquest context de reptes globals, lʼAula Magna de la Facultat de Geografia i Història acollirà el 4 dʼoctubre, a partir de les 9:00, la II Jornada Instituts de la UB, sota el títol «El canvi climàtic i riscos naturals: transformació i resiliència». Aquesta iniciativa vol crear un espai de debat i reflexió de caràcter transversal i interdisciplinari al voltant de la greu problemàtica del canvi climàtic, a partir de la recerca que duen a terme diversos instituts de recerca propis de la UB.

Inaugurarà la jornada, que es podrà seguir en directe per UBtv, el rector, Joan Guàrdia. En lʼacte hi participaran el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes; la secretària dʼAcció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas, i el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras. La xerrada inaugural, titolada «La necessitat del treball interdisciplinari per a una resiliència transformadora: els riscos naturals com a oportunitat de canvi», serà a càrrec de la catedràtica de la Facultat de Física María del Carmen Llasat, cap del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), membre de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona i distingida amb la Creu de Sant Jordi 2022 per la seva trajectòria científica en el camp de la física i per lʼestudi, la recerca i la sensibilització vers el canvi climàtic i els riscos naturals.

Canvi climàtic, agricultura sostenible i epidèmies

Està previst que intervinguin en la jornada els experts Lothar Schulte, del Grup de Recerca de Paleogeoecologia, Riscos Naturals i Gestió Ambiental (PaleoRisk) i lʼInstitut dʼArqueologia (IAUB), amb la ponència «Climate change, floods and heritage sites. The relevance of paleoflood research for heritage management in Alpine and Betic basins»; Javier Martín-Vide, del Grup de Recerca de Climatologia de la UB i lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA), amb «Evolució recent de les variables tèrmiques i pluviomètriques des de lʼescala global a la ibèrica i la local»; Olga Margalef, del Grup dʼInnovació de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà i lʼInstitut de Recerca Geomodels, amb «El permafrost i les conseqüències de la seva degradació a nivell planetari», i Ignasi Ribas, de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb «Influència de les variacions solars sobre el clima i el seu registre històric».

Al seu torn, Francesc Viñes, del Laboratori de Ciència de Materials Computacional i lʼInstitut de Recerca de Química Teòrica i Computacional (IQTC), hi participarà amb «Novel Carbon Capture, Storage, and Use Technologies from First Principles Calculations»; Teresa Andreu, del Centre de Projecció Tèrmica i lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), pronunciarà la xerrada «CO2 upcycling: solucions sostenibles des de la química per prescindir dels combustibles fòssils»; Marta Giralt, del Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades i lʼInstitut de Biomedicina (IBUB), hi intervindrà amb «El canvi climàtic: potenciador de lʼepidèmia global dʼobesitat?», i Joan Romanyà, del Grup de Recerca de Mecanismes de les Plantes i el Sòl i lʼInstitut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), ho farà amb «Lʼagricultura del carboni: adaptació de la producció dʼaliments al canvi climàtic».

De les polítiques econòmiques a la gestió del territori

Així mateix, participaran en la jornada Jofre Carnicer, del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb «Canvi climàtic i ecologia: dels informes globals de lʼIPCC a la recerca dels impactes a la Mediterrània»; Mònica Serrano, del Grup de Recerca Treballs, Institucions i Gènere i el Barcelona Economic Analysis Team (BEAT), amb «Diferents perspectives sobre la responsabilitat de les emissions»; Jordi Teixidó, del Grup de Recerca Governs i Mercats i lʼInstitut de Recerca en Economia Aplicada (IREA), amb «Polítiques econòmiques del canvi climàtic», i Maria Teresa Vadrí, del Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM) i lʼInstitut de Recerca TransJus, amb «Ordenació del territori i gestió del risc: una perspectiva jurídica». Clourà la II Jornada Instituts de la UB el vicerector de Recerca, Jordi Garcia-Fernàndez, i la delegada del rector per a instituts de recerca, Mercè Pallàs.

La II Jornada Instituts de la UB està impulsada per un comitè organitzador integrat pels experts Jordi Alberch, director de lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro); Miguel Ángel Cau, director de lʼInstitut dʼArqueologia (IAUB); Albert Díaz-Guilera, director de lʼInstitut de Sistemes Complexos (UBICS); Cristina González, directora de lʼInstitut de Recerca Jurídica (TransJus); Joaquim Ortega, director de lʼInstitut de Matemàtica (IMUB), i Francesc Xavier Sans, exdirector de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).

Sobre els instituts de recerca de la UB

La Universitat de Barcelona té divuit instituts de recerca propis, quatre dels quals han rebut lʼacreditació dʼexcel·lència María de Maeztu, atorgada per lʼanterior Ministeri dʼEconomia i Competitivitat. Els instituts de recerca de la UB promouen i duen a terme activitats de recerca interdisciplinària i especialitzada en diversos camps de la ciència, la tecnologia, les ciències socials, les humanitats i les arts. Tots fan una recerca competitiva, desenvolupen projectes dʼinnovació i promouen la transferència dels resultats de la recerca a la societat.