La Facultat de Filologia i Comunicació homenatja Joan Veny

 
 
Cultura
(12/12/2022)

Dimarts 13 de desembre, a les 19:00, lʼaula Joan Maragall de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (a la planta baixa de lʼEdifici Històric) acollirà un acte dʼhomenatge a Joan Veny amb motiu del seu norantè aniversari i de la publicació del seu llibre Memòries dʼun filòleg norantí, que presentarà lʼescriptor Ramon Solsona.

El rector de la Universitat, Joan Guàrdia, presidirà lʼacte, que constarà de dues parts: la presentació del llibre a càrrec del seu epilogista, Ramon Solsona, amb rèplica del mateix Joan Veny, i una successió de diverses intervencions breus de persones vinculades a la vida i obra de lʼhomenatjat.
 

 
 
Cultura
12/12/2022

Dimarts 13 de desembre, a les 19:00, lʼaula Joan Maragall de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (a la planta baixa de lʼEdifici Històric) acollirà un acte dʼhomenatge a Joan Veny amb motiu del seu norantè aniversari i de la publicació del seu llibre Memòries dʼun filòleg norantí, que presentarà lʼescriptor Ramon Solsona.

El rector de la Universitat, Joan Guàrdia, presidirà lʼacte, que constarà de dues parts: la presentació del llibre a càrrec del seu epilogista, Ramon Solsona, amb rèplica del mateix Joan Veny, i una successió de diverses intervencions breus de persones vinculades a la vida i obra de lʼhomenatjat.
 

El llibre recorda el període dʼinfantesa i la primera joventut de Veny a Campos (Mallorca) i les successives etapes a Barcelona i Lleida, la família, la vida universitària, la dedicació científica, els mestres i els deixebles. Lʼobra és el retrat dʼuna vida plena, en què lʼautor ha anat acumulant dècades o cavallons (segons la imatge delicadíssima del «conjunt de deu vencills per lligar garbes o altres coses», com es diu a Mallorca). El 2022, Veny ha publicat també Història lingüística dels nostres peixos. Mar confrontada amb la terra, doncs, i passió per escatir lʼorigen dels mots.

A més, Joan Veny és un mestre de la paraula, un gran escriptor: «Vaig néixer a Campos (Mallorca) el 22 dʼagost de 1932 (lʼany que moria lʼadmirat Antoni M. Alcover) a les cinc i mitja del matí dʼun dia que sʼaugurava tòrrid; lʼhora matinera del naixement potser preveia el futur laboriós dʼun enamorat de la seva feina», escriu a lʼinici dʼaquestes Memòries dʼun filòleg norantí en un estil planer i vivaç que convida a continuar llegint.

Joan Veny és un enamorat de la paraula, un «filòleg» en el sentit literal i etimològic. És model de saviesa i de bonesa, i ha inculcat sempre als seus deixebles lʼamor per la feina ben feta. Nulla dies sine linea és una màxima en llatí per referir-se a la constància en el treball, en la producció escrita: ʻcap dia sense [escriure una] líniaʼ. I Joan Veny ha predicat amb lʼexemple. Dʼaquí que siguin centenars les seves publicacions escrites, i en desenes de països. A casa nostra és sobretot conegut per la tasca dʼestudiós de la llengua catalana, especialment per la diversitat geogràfica dels seus parlars. En aquest sentit són obres monumentals tant lʼAtles lingüístic del domini català, en col·laboració amb Lídia Pons i Griera, com la seva versió divulgativa, el Petit atles lingüístic del domini català. Però Joan Veny és també un romanista de reconegut prestigi arreu dʼEuropa i els altres continents. En aquesta altra dimensió dʼestudiós de lʼespai romànic segueix les passes del seu gran mestre Antoni M. Badia Margarit. Sempre ha maldat per «obrir finestres» als espais romànics contigus. I és que el català no es pot abordar de manera solvent si no es tenen en compte les llengües germanes.

En paraules del professor de la Facultat de Filologia i Comunicació José Enrique Gargallo, organitzador de lʼacte: «Veny és un dels gegants del català que ens han llegat unes eines eficacíssimes i dʼuna gran altura científica. Pel seu caràcter bonhomiós lʼassimilo al pacífic tarannà de Francesc de Borja Moll, tot el contrari del temperament volcànic dʼAntoni M. Alcover i Joan Coromines». I afegeix: «Alerta, Veny és també un exaltat a qui no ens hem de creure a ulls clucs —ironitza—. Quan declara que nʼEstrella és lʼamor de la seva vida, omet que abans de contreure matrimoni ja sʼhavia casat amb lʼAtles lingüístic. I no esmenta les innombrables declaracions dʼamor que ha sembrat al llarg de la seva obra: amor al català; amor vehement a la natura; amor a Campos i a la seva gent; amor a la terra; amor al mar on anava a “prendre banys”, a fer capxifos amb la blavosa silueta de Cabrera a lʼhoritzó… “Soc un enamorat de les paraules”, “Vos vullc! Vos estim!”, diu en alguns dels seus textos. És un exaltat que manifesta lʼamor pels seus mestres, pels col·legues, pels deixebles, pels autors literaris, pels parlants anònims que perpetuen el català genuí, per les institucions».

Joan Veny (Campos, Mallorca, 1932), doctor en Filosofia i Lletres, catedràtic de Dialectologia Catalana a la Universitat de Barcelona fins a jubilar-se, membre numerari de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, director de lʼAtles lingüístic del domini català, president del projecte europeu Atlas Linguistique Roman i director del programa de recerca Scripta i Variació Dialectal del Departament de Filologia Catalana de la UB. Entre altres llibres, ha publicat Els parlars catalans (1978), Estudis de geolingüística catalana (1978), Introducció a la dialectologia catalana (1986), Mots dʼahir i mots dʼavui (1991), Dialectologia filològica (1993), Onomàstica i dialectologia (1996), Aproximació al dialecte eivissenc (1999), Llengua i entorn natural (2001), Llengua històrica i llengua estàndard (2001) i De geolingüística i etimologia romàniques (Edicions UB, 2012), un recull de textos editats per José Enrique Gargallo i Maria-Reina Bastardas. També és autor de més de quatre-cents articles sobre dialectologia, geolingüística, etimologia, història de la llengua, estratigrafia lingüística, edició de textos, onomàstica i contacte de llengües. Ha col·laborat amb Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga en lʼelaboració del llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (Edicions UB, 2014), obra dirigida per Joan Vallès i guardonada amb el Premi Crítica «Serra dʼOr» de Recerca 2015 (Altres Ciències), i Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans (Edicions UB, 2015), amb Mar Massanell.