La Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau arrenca a la Universitat de Barcelona amb la crisi dels refugiats com a tema central

«El Paranimf de la Universitat de Barcelona és avui el paranimf de totes les universitats», ha afirmat Dídac Ramírez, que ha agraït a lʼAjuntament i al Secretariat Permanent de la Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau que hagin dipositat la confiança en la Universitat de Barcelona per acollir la sessió inaugural dʼaquesta edició de la trobada, i ha recordat que «la pau és inherent a la missió universitària» i un valor fonamental per a la Universitat. El món universitari ha reiterat recentment el seu compromís amb aquest concepte, en mostrar la seva solidaritat amb els refugiats que arriben a Europa. Així, la Universitat de Barcelona ha consolidat un  programa de suport i acollida als refugiats que vulguin continuar amb els seus estudis universitaris.

A continuació, Ada Colau, que ha coincidit amb el rector en la idea que la Universitat de Barcelona és el millor lloc per acollir un acte com aquest, ha dit, adreçant-se als premis Nobel de la Pau, que, enfront dʼaquesta crisi de «dimensions catastròfiques», necessitem més que mai el seu exemple. En relació amb la crisi dels refugiats, ha remarcat que Europa sʼestà jugant el seu futur polític i ha reclamat lʼobertura de fronteres, que «no és caritat, sinó una obligació moral i humanitària». Durant la seva intervenció, també ha fet referència a la situació política actual a Catalunya, per a la qual ha reclamat diàleg i la necessitat de justícia social davant les polítiques europees dʼausteritat i retallades; així mateix, ha fet una crida a lluitar contra el «feminicidi».

Posteriorment, Ekaterina Zagladina, presidenta del Secretariat Permanent de la Cimera, ha recordat tots els anys que fa que aquestes reunions treballen en lʼàmbit dels drets humans i lʼeducació per a la pau. En aquest sentit, ha assenyalat la presència de prop de set-cents estudiants dels diversos continents en la cimera de Barcelona. «La cooperació, la tolerància i el diàleg poden canviar el futur de la humanitat», ha destacat fent referència als refugiats, «a qui hem de veure com a germans i no com a enemics». A continuació, ha intervingut la premi Nobel Mairead Corrigan Maguire, cofundadora de lʼorganització Gent per la Pau, que ha dedicat gran part de la seva intervenció també als refugiats, «un tema candent per a la família de la humanitat». La Nobel ha destacat que per aturar les guerres als països dʼorigen cal aturar lʼexpansió del militarisme.

Tot seguit, la intervenció del premi Nobel Muhammad Yunus, mitjançat un vídeo enregistrat, sʼha centrat en el problema que suposa per a la humanitat la concentració econòmica en poques mans, que ha titllat dʼ«insostenible». També ha fet referència a altres temes com ara lʼatur juvenil o la sostenibilitat del planeta. Ferran Tarradellas, representant de la Comissió Europea a Barcelona, ha llegit un missatge en nom de la comissària dʼAfers Exteriors, Federica Mogherini, en què ha tractat la crisi dels refugiats, un col·lectiu que Europa té el «deure moral de rebre amb dignitat». En el seu missatge, Mogherini ha demanat als premis Nobel de la Pau idees per dur a terme aquesta tasca amb èxit.

El president Artur Mas ha iniciat la seva intervenció amb una referència al famós parlament del violoncel·lista Pau Casals quan va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides lʼany 1971, i ha repetit les cèlebres paraules «I am a Catalan...». El president ha volgut transmetre als assistents el caràcter absolutament pacífic de les manifestacions multitudinàries que han reivindicat els darrers anys el dret a decidir de Catalunya, i ha destacat que el que caracteritza aquest país és que les persones provenen «dʼorígens diferents però tenen un projecte comú». Artur Mas ha recordat que els refugiats dʼara busquen el que anys enrere buscaven els emigrants i refugiats catalans, i ha manifestat que «estem a punt per poder donar aquesta acollida a gent que vulgui venir al nostre país». «El lema “Més ponts, no més murs” —ha dit—, ens segueix presidint també en aquests moments de tensió política».

Després de lʼacte dʼinauguració, les sessions del dia dʼavui a la Universitat de Barcelona reuniran els premis Nobel Mohamed el-Baradei, antic director general de lʼAgència Internacional de lʼEnergia Atòmica; Frederik Willem de Klerk, expresident de Sud-àfrica; Mairead Corrigan i Betty Williams, cofundadores del Moviment per la Pau dʼIrlanda del Nord; Óscar Arias, expresident de Costa Rica, i David Trimble, antic primer ministre dʼIrlanda del Nord. També hi participaran representants de lʼAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, de lʼOrganització per a la Prohibició dʼArmes Químiques, de lʼAmerican Friends Service Committee i la Conferència Pugwash de Ciència i Afers Mundials.

La reunió de Barcelona tractarà amb especial atenció el tema dels refugiats. A més de congregar un bon nombre de guardonats amb el Nobel que cada any es concedeix a Oslo, la trobada també aplegarà representants de les entitats no governamentals i fundacions vinculades amb la promoció de la pau. Després de les sessions a la Universitat, la resta del programa de la cimera tindrà lloc al Palau de Congressos de Montjuïc durant el cap de setmana.

Les cimeres mundials de premis Nobel de la Pau es remunten al 1999, quan seʼn va organitzar la primera, a Roma, a iniciativa de la Fundació Gorbatxov. Dʼençà de llavors, cada any es fan en una ciutat diferent, tot i que els comitès executius de lʼentitat es troben a Roma i Moscou. Aquestes reunions tenen com a objectius intercanviar opinions i promoure campanyes internacionals a favor de la pau, i desenvolupar propostes per afrontar situacions dʼemergència per a un món sense violència.

Consulteu l'àlbum de fotos de la jornada en aquest enllaç.