Noves troballes a Oxirrinc
El dilluns 20 de febrer, Maite Mascort i Esther Pons, codirectores de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc (Egipte) de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona, van presentar a la Facultat de Filologia i Comunicació els resultats (arqueològics, antropològics i de restauració) d’aquesta missió de l’any 2022. La presentació prossegueix avui dilluns 27 d’aquest mateix mes, encapçalada pel director de l’IPOA, Ignasi Xavier Adiego.
El dilluns 20 de febrer, Maite Mascort i Esther Pons, codirectores de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc (Egipte) de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona, van presentar a la Facultat de Filologia i Comunicació els resultats (arqueològics, antropològics i de restauració) d’aquesta missió de l’any 2022. La presentació prossegueix avui dilluns 27 d’aquest mateix mes, encapçalada pel director de l’IPOA, Ignasi Xavier Adiego.
Seguidament, el 7 de març, s’inaugurarà l’exposició «Oxirrinc, el llegat del nostre passat», que recull els trenta anys de missió arqueològica de la Universitat de Barcelona a Egipte. Hi assistiran les comissàries, Maite Mascort i Núria Castellano; el vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro; la vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació, Maria Feliu, i la vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència, Mercè Segarra. L’exposició, que romandrà oberta fins al 21 d’abril, mostra la singularitat i la rellevància d’aquest valuós jaciment arqueològic, amb l’objectiu de donar-lo a conèixer a la societat. Així mateix, reconeix l’arqueologia i l’egiptologia com a ciències en què és fonamental la concurrència d’especialistes i professionals molt diversos, que fan que una campanya arqueològica esdevingui una experiència complexa però apassionant.
Les intervencions de la campanya de 2022 es van centrar en una de les àrees més importants i rellevants del jaciment: la necròpolis alta. Les nombroses i inèdites troballes han plantejat noves hipòtesis científiques i permetran avançar en el coneixement i l’estudi d’aquesta zona. S’ha intervingut en quatre sectors d’aquesta necròpolis i s’han dut a terme tant treballs arqueològics com estudis antropològics dels individus exhumats, així com importants tasques de consolidació i restauració de les pintures murals de l’anomenat sector 24 i dels diferents objectes recuperats durant l’excavació.
Al sector 39, un dels nous sectors excavats, s’han trobat setze tombes individuals pertanyents al període cristianobizantí. Eren estructures funeràries amb una superestructura, generalment rectangular, que albergaven un individu dins d’un pou funerari. Molts dels cossos estaven protegits per un sudari decorat. El més rellevant és la troballa de dues ofrenes consistents en dues granotes dipositades dins de dues gerretes, la qual cosa mostra la pervivència i el sincretisme de les antigues tradicions egípcies en el món cristià. La primera de les gerretes no tenia tap i, pel que sembla, se li va retallar el cos per tal d’introduir-hi el contingut. Després, el fragment retallat es va tornar a col·locar i l’interior va quedar segellat i estanc. En retirar el fragment que feia de tapa, es va descobrir l’esquelet ben conservat i completament articulat d’una granota d’uns sis centímetres de longitud.
Així mateix, s’han reiniciat els treballs arqueològics al sector 22, que fa un temps van quedar aturats per problemes de seguretat amb les estructures funeràries, construïdes amb blocs de pedra. Tot i que s’ha hagut de treballar en els estrats superiors, la gran quantitat de material arqueològic localitzat obre noves expectatives d’estudi en aquesta àrea.
Com en anys anteriors, el sector 36 presenta un interessant complex funerari d’època romana (tombes 52, 56 i 57 i estructura 58), així com tombes del període persa (tombes 59-62), localitzades sota la tomba 57 i a les quals s’accedia per un pou.
Al sector 24, s’ha adequat l’estructura de la basílica i s’ha continuat la consolidació i restauració de les pintures murals de la cripta.
D’altra banda, han prosseguit els estudis antropològics tant dels individus momificats com dels succintament tractats (aquests darrers, pertanyents a l’etapa cristianobizantina); s’han dut terme tasques de consolidació, adequació i restauració arquitectònica de diverses estructures i àrees del jaciment, i també han continuat els estudis epigràfics (grec i copte) dels murs de la cripta de la basílica i dels textos inscrits en papirs, óstraka, etc.
Alhora, s’han fet fotografies aèries amb estel, estudis en tres dimensions d’estructures i peces, i també estudis topogràfics i de fotogrametria parcial i general del jaciment.
La missió d’Oxirrinc es va iniciar el 1992, dirigida pel professor de la UB Josep Padró. La ciutat d’Oxirrinc, coneguda en època faraònica com Per-Medjed, va ser una de les urbs més importants d’Egipte en època grecoromana. Els seus vestigis es van localitzar a l’actual al Bahnasa, una petita població que es troba 190 quilòmetres al sud del Caire, al costat del braç del Nil anomenat Bahr Yussef. De la ciutat faraònica no en queda cap resta, però sí una important necròpolis que va estar ocupada durant més de mil anys, i també vestigis de la ciutat grecoromana.
Edicions UB té una col·lecció dedicada a la recerca arqueològica a Egipte que es fa des de la Universitat, titulada Nova Studia Aegyptiaca i dirigida pel mateix Dr. Padró. S’hi recullen els resultats d’anys de treballs arqueològics dels investigadors de la UB a Oxirrinc.