Ucraïna: any 1
El 24 de febrer de l’any 2022, Rússia va iniciar un atac sense precedents a Ucraïna. Començava una invasió a gran escala que ha deixat 8.000 civils morts i sis milions de refugiats, segons dades de l’ONU. A dia d’avui, no s’albira una solució real al conflicte, i això fa pensar que la guerra està lluny d’acabar-se.
El 24 de febrer de l’any 2022, Rússia va iniciar un atac sense precedents a Ucraïna. Començava una invasió a gran escala que ha deixat 8.000 civils morts i sis milions de refugiats, segons dades de l’ONU. A dia d’avui, no s’albira una solució real al conflicte, i això fa pensar que la guerra està lluny d’acabar-se.
La Universitat de Barcelona va posar en marxa un programa de suport per a la comunitat universitària ucraïnesa, a l’abril del 2022, que ha permès acollir personal docent i investigador i estudiants del país amb l’objectiu d’oferir-los la possibilitat d’un nou començament. Una d’aquestes persones és Olena Nifatova, professora del Departament d’Economia i Empresa a la Universitat Nacional de Tecnologia i Disseny de Kíiv. L’esclat de la guerra la va obligar a cercar un lloc segur per a la seva família. La Universitat de Barcelona li va donar l’oportunitat de reprendre la seva vida: «La UB s’ha convertit en una segona casa; un lloc on puc seguir desenvolupant la meva creativitat», assegura Nifatova, que ara treballa a l’Institut de Recerca en Economia (BEAT) de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.
La professora, que qualifica el seu any a la UB «d’interessant, productiu, còmode i amable», s’ha pogut integrar de forma ràpida i efectiva al nou entorn professional: «Des del primer dia, vaig sentir l’escalf dels companys de la UB. Això m’ha permès desenvolupar activitats, com la participació en un curs de sostenibilitat global a la universitat, experiència que després he pogut aplicar en programes educacionals d’universitats ucraïneses”. «Ser a la UB significa tenir noves oportunitats constantment per créixer professionalment. Estic molt agraïda», reconeix Nifatova.
Oleksandr i Maryna Martynenko van arribar a l’aeroport del Prat el 26 de març a la nit. Els esperava el professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Xavier Pastor. Pastor havia col·laborat amb l’Oleksandr a finals dels anys noranta i, quan va començar la guerra, no va dubtar a proposar al matrimoni que vinguessin a la UB. Van ser els primers ucraïnesos que van arribar a la Universitat. Oleksandr ha treballat aquest any com a professor visitant de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i ha fetrecerca a la Unitat d’Informàtica Mèdica del Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques de l’Hospital Clínic.
Martynenko reconeix que està «plenament integrat en la recerca i activitats acadèmiques» de la Universitat de Barcelona. En aquests moments està col·laborant en diferents projectes de recerca, en què es focalitza en l’anàlisi de les dades biomèdiques amb algoritmes matemàtics. Un d’aquests programes investiga la leucèmia limfocítica crònica i consisteix, concretament, a construir estratègies que permetin accelerar la detecció de la malaltia gràcies a l’anàlisi dels genomes dels pacients combinats amb biomarcadors i dades fenotípiques. Per una altra banda, és docent de les assignatures d’informàtica mèdica i telemedicina, que s’imparteixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, i de Gestió i Organització de la Informació Biomèdica i Coneixement, del màster en Enginyeria Biomèdica. «Tinc el compromís intacte —continua Martynenko— d’oferir el meu coneixement i experiència per ajudar al progrés de la ciència en aquests àmbits, tant a Espanya com a Ucraïna, amb un esperit obert de col·laboració acadèmica internacional».
Per la seva banda, Maryna Martynenko s’ha incorporat a la Universitat de Barcelona com a professora visitant de la Facultat d’Economia i Empresa. «Tinc el plaer i l’honor de poder treballar amb el Dr. Germà Bel en temes de política social i problemes de salut”, comenta la Dra. Martynenko, i afegeix que «la Universitat de Barcelona és un entorn democràtic i progressiu per establir comunicacions professionals». Maryna Martynenko agraeix al professor Joan Ramon Borrell el seu suport «en la meva integració i adaptació» al nou entorn professional de la Facultat d’Economia i Empresa.
«La Universitat de Barcelona m’ha permès formar-me en àrees innovadores, com ara la informació biomèdica, de la mà del professor Xavier Pastor, i participar en la preparació del mòdul d’economia i màrqueting del màster en Ciència de Dades Biomèdiques», comenta Martynenko. «L’experiència viscuda a la UB està sent molt positiva. Només tinc paraules d’agraïment per al rector, Joan Guàrdia, el vicerector de Política d’Internacionalització, Raúl Ramos, i l’equip de Solidaritat UB, no només per obrir les portes als investigadors ucraïnesos, sinó també per demostrar en la vida real el seu compromís amb la ciència mundial i els principis democràtics», conclou.
Marta Konovalova exercia la docència a una universitat de Kíiv quan va esclatar la guerra. Llavors, Konovalova es va traslladar a Barcelona per incorporar-se com a professora visitant del CEI International Affairs, institució vinculada a la UB que treballa en l’àmbit de la diplomàcia i les relacions internacionals. «M’han donat moltes oportunitats de continuar la meva recerca a la UB. He participat en conferències, he après sobre gestió organitzacional i he pogut impartir classes. A més, la benvinguda dels companys i dels estudiants va ser excepcional: em van ajudar a sentir-me una més des del primer moment», confessa la professora.
Resultats del programa de suport a Ucraïna
En aquest primer any de conflicte, els resultats del programa de suport que va posar en marxa la UB han estat satisfactoris. Així ho reconeix Raúl Ramos, vicerector de Política d’Internacionalització de la Universitat de Barcelona: «En aquest any hem après més de les nostres amigues i dels nostres amics ucraïnesos que allò que nosaltres els hàgim pogut aportar. La seva fortalesa i el seu compromís amb la nostra universitat, i també amb les seves universitats d’origen, és d’admirar».
En total, s’han contractat catorze professors ucraïnesos dins de la iniciativa d’acollida temporal. La Universitat de Barcelona col·labora també amb el projecte del Ministeri d’Educació ucraïnès Ukraine Global Faculty, que té com a objectiu impartir docència en línia a estudiants del país. La Universitat també ha demanat finançament al programa ERASMUS+ dins la convocatòria KA171 per reactivar la mobilitat de personal d’administració i serveis, estudiants i personal docent i investigador des de les universitats ucraïneses cap a Barcelona.
D’altra banda, la Fundació Solidaritat UB va posar en marxa un curs de transició a la universitat adreçat només a estudiants d’Ucraïna que haguessin fugit del conflicte. El curs, que es va impartir durant el període maig-setembre del 2022, va acollir 14 alumnes (13 noies i un noi). La majoria ha decidit continuar els estudis universitaris, tant a la UB com en altres centres d’ensenyament superior.
Una escletxa d’esperança
Els quatre professors entrevistats comparteixen sentiments de resiliència emocional i confiança en una solució positiva per al futur del seu país. Olena Nifatova reconeix que la «preocupació pels amics que encara queden a Ucraïna» continua sent intensa. No obstant això, confia que el seu país pot guanyar la guerra: «Ucraïna té el suport del món civilitzat que valora els drets humans, la democràcia i la llibertat». Oleksandr Martynenko també confia «en la victòria d’Ucraïna i dels seus aliats en aquest temps durs». La Marina se suma a la reflexió del seu company i demana que «la pau arribi aviat», alhora que agraeix «tota l’ajuda prestada». «Ucraïna s’ha convertit en una eina dissenyada per preservar l’ordre mundial, per mostrar que l’imperialisme i l’autocràcia seran derrotats i els valors occidentals romandran», diu Konovalova, i afegeix: «Hem demostrat fermesa, que tenim un caràcter resistent i, per tant, confio en la nostra victòria».