La 26a edició del Premi Claustre de Doctors distingeix una recerca sobre lʼevolució del llenguatge
El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona ha guardonat una tesi doctoral que dona suport a la idea que el llenguatge va evolucionar gradualment, i no de sobte com a resultat dʼuna sola mutació genètica. El guardó, que enguany arriba a la vint-i-sisena edició, distingeix les tesis doctorals defensades a la UB que fan les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència.
El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona ha guardonat una tesi doctoral que dona suport a la idea que el llenguatge va evolucionar gradualment, i no de sobte com a resultat dʼuna sola mutació genètica. El guardó, que enguany arriba a la vint-i-sisena edició, distingeix les tesis doctorals defensades a la UB que fan les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència.
Aquest any sʼhan presentat al premi 145 candidatures, els àmbits i les especialitats de les quals abraçaven pràcticament tots els camps de les ciències i les humanitats que sʼestudien en aquesta universitat. Moltes de les recerques premiades ja han estat reconegudes pels tribunals de les seves facultats amb el premi extraordinari de doctorat, atès que es tracta dʼinvestigacions de gran qualitat.
Evolució gradual del llenguatge i una exploració de lʼaprenentatge vocal
La tesi guanyadora es titula Sound production learning across species: Beyond the vocal learning dichotomy i és obra del Dr. Pedro Tiago Da Silva Gonçalves Martins, qui lʼha elaborat sota la direcció del professor Cedric Boeckx, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Facultat de Filologia i Comunicació.
Aquesta tesi contribueix de dues maneres a lʼestudi de lʼevolució del llenguatge com a tret biològic complex. Dʼuna banda, qüestiona una teoria prominent segons la qual les «propietats nuclears del llenguatge» es poden reduir a una sola operació computacional, formalment irreductible, la qual va evolucionar de sobte com a resultat dʼuna sola mutació genètica. Segons lʼautor, aquest argument és «biològicament insostenible», i el seu treball dona suport a la idea que el llenguatge va evolucionar gradualment.
Dʼaltra banda, la tesi també explora lʼaprenentatge vocal, habilitat que forma part de la capacitat del llenguatge. El treball fa servir informació genòmica per suggerir que lʼaprenentatge vocal podria haver estat present «en alguns dels nostres ancestres» i haver reduït «el buit entre aquests ancestres i els humans moderns pel que fa a components del llenguatge». A més, ofereix una extensió dʼaquest marc que, en paraules de lʼinvestigador, «evita la centralitat dʼun circuit cerebral o comportament particulars i dona la benvinguda a més factors com a fonts de variació entre espècies».
Accèssits per a una tesi sobre la simbiosi i per a un treball sobre la leucèmia limfàtica crònica
Sʼha atorgat un accèssit al Dr. Javier Suárez Díaz per la tesi doctoral Methodological strategies in contemporary symbiosis research and their historical roots: From mechanistic to non-mechanistic modes of explanation, dirigida pel Dr. José A. Díez Calzada i el Dr. John A. Duqpré, del Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia. El propòsit dʼaquesta tesi és comprendre com la recerca contemporània sobre els sistemes simbiòtics qüestiona algunes de les tesis filosòfiques dominants en la filosofia contemporània de la ciència i la biologia.
Un altre accèssit ha estat per al Dr. Ferran Nadeu Prat per la tesi Genomic determinants of chronic lymphocytic leukemia progression: from individual drivers to a heterogeneous genetic makeup, dirigida pel Dr. Elías Campo Güerri, del Departament de Fonaments Clínics de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Aquesta tesi ha contribuït a la caracterització dels determinants genòmics que marquen lʼevolució de la leucèmia limfàtica crònica —la leucèmia dʼadults més comuna en països occidentals— i ha identificat marcadors moleculars que permetran millorar el tractament dels pacients.
El Claustre de Doctors de la UB va néixer el 26 de gener de 1996 amb la voluntat de reunir els doctors dʼaquesta universitat i promoure el reconeixement, no tan sols científic sinó especialment social i laboral, dels títols de doctor. Així mateix, es proposa fomentar les activitats culturals i de recerca de la Universitat i difondre lʼexperiència i els avenços científics i professionals dels seus membres. En lʼactualitat, el Claustre té més de 1.500 membres i facilita el contacte dʼaquests investigadors amb persones de diversos àmbits de coneixement que els darrers anys han fet treballs excel·lents.