La Universitat de Barcelona commemora el Dia Internacional contra les Violències Masclistes amb una jornada sobre igualtat i compromís institucional
Notícia
|
Igualtat
(25/11/2024)
Aquest dilluns, 25 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, la Universitat de Barcelona ha dut a terme a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric una jornada dedicada a la reflexió sobre la lluita contra les violències masclistes i les desigualtats de gènere en l’àmbit acadèmic i social. L’acte, organitzat pel Vicerectorat d’Igualtat, Inclusió i Gènere, ha inclòs una taula rodona, el lliurament de la sisena edició dels Premis Clara Campoamor i la lectura del Manifest de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, que enguany porta per títol «El silenci és complicitat».
Notícia
|
Igualtat
25/11/2024
Aquest dilluns, 25 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, la Universitat de Barcelona ha dut a terme a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric una jornada dedicada a la reflexió sobre la lluita contra les violències masclistes i les desigualtats de gènere en l’àmbit acadèmic i social. L’acte, organitzat pel Vicerectorat d’Igualtat, Inclusió i Gènere, ha inclòs una taula rodona, el lliurament de la sisena edició dels Premis Clara Campoamor i la lectura del Manifest de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, que enguany porta per títol «El silenci és complicitat».
Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, ha inaugurat la jornada amb unes paraules de benvinguda en què ha destacat el compromís de la institució, i ha afegit que «és necessari que tot el que avui es digui, es pensi i es visqui aquí sigui difós i explicat fora d’aquí, a la societat». Núria Ferran, directora de la Unitat d’Igualtat de la UB, ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona titulada «Violències masclistes: reptes i respostes des de l’àmbit jurídic, psicològic i social», i ha iniciat l’acte presentant les línies d’actuació del nou protocol institucional contra les violències masclistes. Aquest document reforça les mesures de prevenció i d’acompanyament a les víctimes, i promou un entorn universitari segur i lliure de discriminacions. Així mateix, ha volgut fer valdre la feina que duu a terme la Unitat, tot i que ha reconegut que «potser hi ha vegades que les accions que fem es perceben com a insuficients».
La taula rodona ha comptat amb la participació de tres professionals destacades: Júlia Humet, advocada especialista en dret penal, de família i violències masclistes, de Nèmesi Advocades i Assessores; Alba Alfageme, psicòloga experta en violència sexual i processos de victimització, i professora de la Universitat de Girona, i Carme Guil, magistrada a l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 3. Les tres expertes han debatut sobre els reptes i les solucions per abordar aquesta problemàtica des de diferents àmbits, i han aportat una visió transversal sobre la qüestió.
Humet ha manifestat que «els protocols són documents vius, que s’han de renovar constantment; no només han de ser reactius davant les agressions, sinó sobretot preventius i reparadors». D’altra banda, Alfageme ha assenyalat que «actualment vivim un procés de visibilització d’una realitat silenciada» i ha afirmat, literalment, que «estem remenant el vesper, i això a vegades provoca resistències». «Hem de treballar per trencar el marc mental amb què la majoria ha estat educada. No fer res és esdevenir còmplice de la situació», ha conclòs la psicòloga. Per la seva part, Guil ha reconegut el «fracàs de la via punitiva per arreglar aquest tema, ja que els nivells de violència i d’assetjament contra les dones no han disminuït en els darrers anys». Ha opinat que «centrar-se en l’aspecte sancionador de l’agressor no funciona» i ha advocat per «explorar vies de justícia restaurativa tant en les víctimes com en els agressors».
A continuació, s’han lliurat els Premis Clara Campoamor, que enguany arriben a la sisena edició i reconeixen els millors treballs finals de grau (TFG) amb perspectiva de gènere presentats durant el curs 2023-2024.
La taula rodona ha comptat amb la participació de tres professionals destacades: Júlia Humet, advocada especialista en dret penal, de família i violències masclistes, de Nèmesi Advocades i Assessores; Alba Alfageme, psicòloga experta en violència sexual i processos de victimització, i professora de la Universitat de Girona, i Carme Guil, magistrada a l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 3. Les tres expertes han debatut sobre els reptes i les solucions per abordar aquesta problemàtica des de diferents àmbits, i han aportat una visió transversal sobre la qüestió.
Humet ha manifestat que «els protocols són documents vius, que s’han de renovar constantment; no només han de ser reactius davant les agressions, sinó sobretot preventius i reparadors». D’altra banda, Alfageme ha assenyalat que «actualment vivim un procés de visibilització d’una realitat silenciada» i ha afirmat, literalment, que «estem remenant el vesper, i això a vegades provoca resistències». «Hem de treballar per trencar el marc mental amb què la majoria ha estat educada. No fer res és esdevenir còmplice de la situació», ha conclòs la psicòloga. Per la seva part, Guil ha reconegut el «fracàs de la via punitiva per arreglar aquest tema, ja que els nivells de violència i d’assetjament contra les dones no han disminuït en els darrers anys». Ha opinat que «centrar-se en l’aspecte sancionador de l’agressor no funciona» i ha advocat per «explorar vies de justícia restaurativa tant en les víctimes com en els agressors».
A continuació, s’han lliurat els Premis Clara Campoamor, que enguany arriben a la sisena edició i reconeixen els millors treballs finals de grau (TFG) amb perspectiva de gènere presentats durant el curs 2023-2024.
L’acte inclou el lliurament de la sisena edició dels Premis Clara Campoamor i la presentació del nou protocol contra les violències masclistes.
Premis i reconeixements
El primer premi, dotat amb 800 euros, s’ha concedit a Natalí Bolívar Guzmán, estudiant d’Arqueologia, pel treball «La relación de las mujeres con la botánica durante la prehistoria. Una aproximación desde la arqueología y la etnografía de género», tutoritzat pel doctor Santiago Riera Mora.
A més, se n'han concedit dos, dotats amb 200 euros cadascun:
- Andrea López Giménez, estudiant del grau en Filologia Hispànica, pel treball «Antología prologal de autoras del siglo xvii: autoridad, autorrepresentación y autopromoción», tutoritzat per la doctora Mar Cortés Timoner.
- Lucía Jiménez Ramos, estudiant del grau en Psicologia, pel treball «Proposta d’intervenció amb un grup de suport per a dones amb trastorn per ús de substàncies del centre de dia en el Projecte Home», tutoritzat per la doctora Ana Adan Puig.
A més, s’han atorgat diverses mencions honorífiques:
- Amy Julia Vergel Loe, estudiant del grau en Psicologia, pel treball «Health and socio-sanitary social inclusion in women survivors of IPV: a comparison between recovery phases», tutoritzat per la doctora Neus Roca Cortés.
- Ariadna Cruz Félix Menjíbar, estudiant del grau en Estudis Literaris, pel treball «De La Prisionera a La Captive: el celoso y el deseo en Marcel Proust y Chantal Akerman», tutoritzat pel doctor Víctor Escudero Prieto.
- Irene Muñoz Cusidó, estudiant del grau en Antropologia Social i Cultural, pel treball «Y se fue a por tabaco: sobre violencia económica y responsabilidad unilateral materna en la crianza», tutoritzat per la doctora Alice Van Den Bogaert.
- Joana Espuny de la Calle, estudiant del grau en Física, pel treball «Ethnography of physics laboratories», tutoritzat per les doctores Sònia Estradé Albiol i Míriam Comet Donoso.
L’acte ha conclòs amb la lectura que les estudiants guardonades han fet del Manifest institucional del 25-N de la Comissió Dones i Ciència, que enguany es titula «El silenci és complicitat».
Galeria multimèdia
