Joandomènec Ros reflexiona sobre ecologia i altres ciències en el seu darrer llibre
La saviesa combinada. Reflexions sobre ecologia i altres ciències (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) és un extens i complet assaig de Joandomènec Ros, fruit dʼuna tria dʼarticles sobre ciència, recerca, ensenyament universitari i divulgació científica. Lʼautor, amb una trajectòria de gairebé cinquanta anys com a docent i científic, reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura al mateix nivell que les humanitats.
El volum sʼestructura en cinc capítols: el primer, «Ciència, societat i política», explora algunes de les interconnexions entre aquests tres àmbits, que hom podria creure estancs, però que no ho són: de les llengües (la nostra i les altres) a la història, de la reivindicació de lʼensenyament de les humanitats (i les ciències) al disseny de la Catalunya del futur des del coneixement científic. En el segon capítol, «Ensenyar ciència», lʼautor posa lʼaccent en la transmissió de la ciència als estudiants universitaris, és a dir, en la docència superior reglada; exposa les eines didàctiques que ha emprat per ensenyar ecologia i ciència en general, i rememora unes campanyes oceanogràfiques singulars que el van marcar com a biòleg i com a persona; finalment, fa algunes consideracions sobre qüestions pendents en lʼàmbit de la coordinació entre universitats, entitats de recerca i acadèmies.
El tercer capítol, «Divulgar ciència», aborda tant la difusió de la recerca en revistes i llibres com la divulgació científica, o comprensió pública de la ciència, a través de mitjans escrits o de cursos i conferències. En el quart capítol, «De la meva recerca», Ros parla dels dos camps de lʼecologia marina a què ha dedicat les seves investigacions. El cinquè capítol, «Homes (i dones) de ciència», vol ser un homenatge a personatges històrics o actuals que han deixat una petja profunda en la recerca i el pensament científics en general, i en lʼautor en particular. Aplega, segons el cas, visions breus o extenses dʼhomes i dones de ciència del passat o actuals -Darwin, Margalef, Carson, Wilson- i en destaca les aportacions i la indiscutible vàlua que els ha convertit en referents inqüestionables.
El llibre es clou amb uns «Epílegs per a somiatruites» i un annex. En els epílegs es reprenen algunes de les idees del primer capítol, i es palesa la distància abismal que encara hi ha entre allò que la ciència suggereix i allò que els polítics -assessorats o no per científics- fan. Lʼannex, del qual és coautor Jaume Terradas (ecòleg terrestre, col·lega i amic de lʼautor), aporta una interessant visió panoràmica de la recerca en ecologia a Catalunya. El volum també inclou una extensa bibliografia de suport que ofereix al lector el material complementari que necessita. Cada apartat va precedit dʼuna o més citacions extretes de publicacions científiques, literàries o dʼaltres tipus que complementen o reforcen les tesis exposades per lʼautor.
El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, dirigida per David Bueno i iniciada el 2007 amb lʼobjectiu de fomentar lʼaccés a la cultura científica dʼun públic ampli, tant dʼespecialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a lʼabast dels lectors la recerca que es du a terme en lʼàmbit universitari. Els darrers títols publicats són Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy; Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez; La Terra, un planeta inquiet, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño; Lʼexactitud que fa funcionar el món, de Concepció Arenas; La ciència en la literatura, de Xavier Duran, i La mirada sociològica, de Claudia Vallvé.
Joandomènec Ros és doctor en Biologia i catedràtic dʼEcologia a la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca en ecologia marina, ecologia general i aplicada, contaminació i conservació de la biodiversitat, i ha dirigit el seguiment ecològic de lʼÀrea Protegida de les Illes Medes, així com el programa de Ciències del Mar de la Universitat de la Mediterrània i la càtedra Unesco de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la UB. Ha estat rector de la Universitat Catalana dʼEstiu en diverses edicions, i presideix lʼInstitut dʼEstudis Catalans i el Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya. A banda dʼuna desena de llibres de divulgació sobre qüestions ambientals, nʼha escrit dos en els quals també reflexiona sobre ciència: Proposicions il·luminadores i insensates. Reflexions sobre ciència (1999) i Exploració, joc i reflexió. Assaigs sobre ciència (2006). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat també, juntament amb Narcís Prat i Francesc Peters, Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera. Una biografía científica (2015).
La saviesa combinada. Reflexions sobre ecologia i altres ciències (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) és un extens i complet assaig de Joandomènec Ros, fruit dʼuna tria dʼarticles sobre ciència, recerca, ensenyament universitari i divulgació científica. Lʼautor, amb una trajectòria de gairebé cinquanta anys com a docent i científic, reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura al mateix nivell que les humanitats.
El volum sʼestructura en cinc capítols: el primer, «Ciència, societat i política», explora algunes de les interconnexions entre aquests tres àmbits, que hom podria creure estancs, però que no ho són: de les llengües (la nostra i les altres) a la història, de la reivindicació de lʼensenyament de les humanitats (i les ciències) al disseny de la Catalunya del futur des del coneixement científic. En el segon capítol, «Ensenyar ciència», lʼautor posa lʼaccent en la transmissió de la ciència als estudiants universitaris, és a dir, en la docència superior reglada; exposa les eines didàctiques que ha emprat per ensenyar ecologia i ciència en general, i rememora unes campanyes oceanogràfiques singulars que el van marcar com a biòleg i com a persona; finalment, fa algunes consideracions sobre qüestions pendents en lʼàmbit de la coordinació entre universitats, entitats de recerca i acadèmies.
El tercer capítol, «Divulgar ciència», aborda tant la difusió de la recerca en revistes i llibres com la divulgació científica, o comprensió pública de la ciència, a través de mitjans escrits o de cursos i conferències. En el quart capítol, «De la meva recerca», Ros parla dels dos camps de lʼecologia marina a què ha dedicat les seves investigacions. El cinquè capítol, «Homes (i dones) de ciència», vol ser un homenatge a personatges històrics o actuals que han deixat una petja profunda en la recerca i el pensament científics en general, i en lʼautor en particular. Aplega, segons el cas, visions breus o extenses dʼhomes i dones de ciència del passat o actuals -Darwin, Margalef, Carson, Wilson- i en destaca les aportacions i la indiscutible vàlua que els ha convertit en referents inqüestionables.
El llibre es clou amb uns «Epílegs per a somiatruites» i un annex. En els epílegs es reprenen algunes de les idees del primer capítol, i es palesa la distància abismal que encara hi ha entre allò que la ciència suggereix i allò que els polítics -assessorats o no per científics- fan. Lʼannex, del qual és coautor Jaume Terradas (ecòleg terrestre, col·lega i amic de lʼautor), aporta una interessant visió panoràmica de la recerca en ecologia a Catalunya. El volum també inclou una extensa bibliografia de suport que ofereix al lector el material complementari que necessita. Cada apartat va precedit dʼuna o més citacions extretes de publicacions científiques, literàries o dʼaltres tipus que complementen o reforcen les tesis exposades per lʼautor.
El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, dirigida per David Bueno i iniciada el 2007 amb lʼobjectiu de fomentar lʼaccés a la cultura científica dʼun públic ampli, tant dʼespecialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a lʼabast dels lectors la recerca que es du a terme en lʼàmbit universitari. Els darrers títols publicats són Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy; Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez; La Terra, un planeta inquiet, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño; Lʼexactitud que fa funcionar el món, de Concepció Arenas; La ciència en la literatura, de Xavier Duran, i La mirada sociològica, de Claudia Vallvé.
Joandomènec Ros és doctor en Biologia i catedràtic dʼEcologia a la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca en ecologia marina, ecologia general i aplicada, contaminació i conservació de la biodiversitat, i ha dirigit el seguiment ecològic de lʼÀrea Protegida de les Illes Medes, així com el programa de Ciències del Mar de la Universitat de la Mediterrània i la càtedra Unesco de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la UB. Ha estat rector de la Universitat Catalana dʼEstiu en diverses edicions, i presideix lʼInstitut dʼEstudis Catalans i el Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya. A banda dʼuna desena de llibres de divulgació sobre qüestions ambientals, nʼha escrit dos en els quals també reflexiona sobre ciència: Proposicions il·luminadores i insensates. Reflexions sobre ciència (1999) i Exploració, joc i reflexió. Assaigs sobre ciència (2006). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat també, juntament amb Narcís Prat i Francesc Peters, Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera. Una biografía científica (2015).