Joan Veny, investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears
Joan Veny, que va ser catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB), en una cerimònia que ha tingut lloc aquest migdia a la sala dʼactes del campus de Son Lledó. El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears va aprovar al febrer el nomenament del doctor Veny com a nou doctor honoris causa per la UIB, a proposta del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Amb motiu de la investidura, Joan Veny ha plantat un arbre de lʼamor als jardins de lʼedifici Ramon Llull, arbre que servarà la seva memòria entre la comunitat universitària. Durant lʼacte, presidit pel rector de la UIB, Llorenç Huguet, el padrí del doctorand, Jaume Corbera, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, nʼha fet la laudatio.
Joan Veny, que va ser catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB), en una cerimònia que ha tingut lloc aquest migdia a la sala dʼactes del campus de Son Lledó. El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears va aprovar al febrer el nomenament del doctor Veny com a nou doctor honoris causa per la UIB, a proposta del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Amb motiu de la investidura, Joan Veny ha plantat un arbre de lʼamor als jardins de lʼedifici Ramon Llull, arbre que servarà la seva memòria entre la comunitat universitària. Durant lʼacte, presidit pel rector de la UIB, Llorenç Huguet, el padrí del doctorand, Jaume Corbera, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, nʼha fet la laudatio.
El professor Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932) és un dels lingüistes i dialectòlegs més prestigiosos dels Països Catalans. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, a Lovaina i a Poitiers, i es va doctorar en Filologia Romànica el 1956. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de lʼedició dʼEls parlars catalans, el 1978, que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal del català. Aquell mateix any va esdevenir membre de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC). També sʼha dedicat a lʼedició de textos i a la història de la llengua, amb una atenció especial a lʼetimologia.
Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia. És director de lʼAtles lingüístic del domini català, elaborat amb Lídia Pons i Griera, i iniciat per Antoni Maria Badia i Margarit. És, també, un dels membres més destacats de lʼequip de redacció de lʼAtlas linguistique roman.
Entre dʼaltres, és autor dels llibres Estudis de geolingüística catalana, Introducció a la dialectologia catalana, Mots dʼahir i mots dʼavui, Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca, Escrits lingüístics mallorquins, Per una història diatòpica de la llengua catalana i Perfils lingüístics balears. El 2012, Edicions de la Universitat de Barcelona va editar-ne el volum dʼhomenatge De geolingüística i etimologia romàniques (2012).
Per tots els seus mèrits ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), la Medalla dʼHonor de la Xarxa Vives dʼUniversitats (2013) i el Premi dʼHonor de les Lletres Catalanes (2015). És doctor honoris causa per la Universitat de València (2008).