Excepcional troballa de set instruments prehistòrics per emetre sons
Fa 12.000 anys, les poblacions paleolítiques convertien els ossos de petites aus en instruments que imitaven el cant d’alguns ocells. Els prehistoriadors, però, han pogut documentar escassíssimes restes d’aquests objectes, precedents dels actuals xiulets o flautes. Ara, una recerca publicada a Scientific Reports explica l’excepcional troballa de set d’aquests instruments en un jaciment al nord d’Israel. Els autors de la recerca apunten que les comunitats paleolítiques podien usar-ne el so per comunicar-se, atreure preses durant les caceres, o fins i tot fer música.
Fa 12.000 anys, les poblacions paleolítiques convertien els ossos de petites aus en instruments que imitaven el cant d’alguns ocells. Els prehistoriadors, però, han pogut documentar escassíssimes restes d’aquests objectes, precedents dels actuals xiulets o flautes. Ara, una recerca publicada a Scientific Reports explica l’excepcional troballa de set d’aquests instruments en un jaciment al nord d’Israel. Els autors de la recerca apunten que les comunitats paleolítiques podien usar-ne el so per comunicar-se, atreure preses durant les caceres, o fins i tot fer música.
La recerca ha estat a càrrec d’un equip internacional d’arqueòlegs i etnomusicòlegs liderat per José Miguel Tejero, investigador Ramón y Cajal del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i del laboratori de paleogenètica de la Universitat de Viena, i per Laurent Davin, del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), de França. Els objectes descoberts provenen del jaciment arqueològic d’Eynan (Mallaha), al nord d’Israel, pertanyent al període o la cultura arqueològica natufiana final (c. 13.000-9.700 aC), excavat des del 1955 per un equip francoisraelià.
Eynan és un poblat de finals del Paleolític constituït per petits habitatges amb sòcol de pedra a la vora del llac Hula, a la vall del Jordà. Fa una mica més de 12.000 anys, l’assentament acollia un dels últims grups de caçadors-recol·lectors del Pròxim Orient. Els instruments sonors descoberts al terra de l’interior d’algunes estructures d’habitació i el seu entorn immediat corresponen a set aeròfons fabricats amb ossos de les ales (ulna, radi, húmer) de dues espècies d’aus aquàtiques: el xarxet comú (Anas crecca) i la fotja comuna (Fulica atra).
Les anàlisis tecnològiques, traceològiques, tafonòmiques, experimentals i acústiques han evidenciat que aquests instruments prehistòrics es van fabricar per imitar el cant o el so de dues espècies d’aus rapinyaires: el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l’esparver comú (Accipiter nisus). Hi havia, sens dubte, una relació particular entre els habitants d’Eynan i aquestes aus de presa: se sap que, de vegades, les caçaven específicament per utilitzar-ne les urpes (falanges terminals) amb finalitats simbòliques, com a probables adorns.
La descoberta ara publicada és important perquè hi ha un nombre molt limitat d’instruments sonors prehistòrics que hagin arribat fins als nostres dies. A més, les troballes anteriors s’havien fet en campanyes arqueològiques de la primera meitat del segle passat, sense els estàndards científics actuals.
Aquest descobriment proporciona dades noves i valuoses sobre l’antiguitat i el desenvolupament dels instruments sonors prehistòrics en general, i més concretament sobre la cultura arqueològica natufiana, a l’alba de la domesticació de les plantes i els animals al Llevant del Pròxim Orient, que desembocarà en les noves formes de producció que anomenem Neolític. Mai abans no s’havien documentat instruments sonors prehistòrics al Pròxim Orient.
Les investigacions futures sobre aquest conjunt d’instruments podran enfocar-se, entre altres aspectes, a tractar d’identificar de manera més precisa la seva funció o funcions (etnomusicologia), així com la percepció i l’efecte dels sons produïts pels humans i altres animals (psicoacústica). Finalment, aquest estudi permetrà fer nous descobriments sobre aquest tipus d’objectes, mitjançant el reexamen de col·leccions d’ossos d’aus d’altres jaciments arqueològics del Pròxim Orient i d’altres regions geogràfiques, i impulsar la recerca sobre arqueoacústica.
Galeria multimèdia
Gràfics del camp auditiu humà.
Anàlisi espectral dels sons produïts per la rèplica experimental d’os de l’aeròfon complet (A). Es pot comparar amb la crida del xarxet euroasiàtic (B); amb els cants del xoriguer comú i de l’esparver comú (C), i amb la crida de la fotja euroasiàtica (D).
