L’Institut Cervantes debat a la UB sobre el plurilingüisme
Notícia
|
Cultura
(24/07/2024)
El dimecres 24 de juliol l’Aula Magna de l’Edifici Històric ha acollit una sessió de treball de la reunió anual de l’Institut Cervantes. La sessió, que s’ha dedicat al plurilingüisme a la península Ibèrica, l’han inaugurada les intervencions del rector Joan Guàrdia i del director de l’Institut, Luis García Montero. En el seu parlament, el rector ha expressat la «voluntat de col·laboració entre les dues entitats», que ha qualificat de «llarg recorregut», i ha destacat la «xarxa de coneixement extraordinàriament poderosa que representa l’Institut», així com «l’opció de futur que representa». Alhora, García Montero ha palesat la col·laboració ja existent amb la UB amb els exàmens per obtenir el diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE), i ha volgut remarcar especialment la «diversitat lingüística de l’estat i el compromís de l’Institut per treballar amb els valors del respecte i la democràcia com a llavor de futur».
Notícia
|
Cultura
24/07/2024
El dimecres 24 de juliol l’Aula Magna de l’Edifici Històric ha acollit una sessió de treball de la reunió anual de l’Institut Cervantes. La sessió, que s’ha dedicat al plurilingüisme a la península Ibèrica, l’han inaugurada les intervencions del rector Joan Guàrdia i del director de l’Institut, Luis García Montero. En el seu parlament, el rector ha expressat la «voluntat de col·laboració entre les dues entitats», que ha qualificat de «llarg recorregut», i ha destacat la «xarxa de coneixement extraordinàriament poderosa que representa l’Institut», així com «l’opció de futur que representa». Alhora, García Montero ha palesat la col·laboració ja existent amb la UB amb els exàmens per obtenir el diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE), i ha volgut remarcar especialment la «diversitat lingüística de l’estat i el compromís de l’Institut per treballar amb els valors del respecte i la democràcia com a llavor de futur».
Seguidament, ha tingut lloc la sessió de treball sobre el plurilingüisme a l’Estat espanyol, en què han participat els especialistes Llorenç Comajoan, de la Universitat de Vic; Ana María Iglesias, de la Universitat de Vigo, i Miren Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc. La sessió l’ha moderada Carmen Pastor, directora acadèmica de l’Institut Cervantes, que ha destacat que «el 60 % dels habitants de l’Estat viuen en territoris bilingües» i també «el compromís de la institució amb l’ensenyament arreu del món de la resta de llengües oficials d’Espanya».
D’altra banda, Comajoan ha subratllat la situació actual d’emergència en què es troba la llengua catalana: «malgrat l’acceptable nivell de competència que manifesten els habitants de Catalunya, l’ús social ha descendit moltíssim en els darrers deu anys». Miren Dobaran ha posat en relleu «el progrés seguit pel basc en els darrers trenta anys, que ha passat de ser una llengua de vells a ser la llengua habitual d’ús entre els joves». I, finalment, Ana María Iglesias ha dibuixat la situació del gallec, «una llengua en regressió, radicada en entorns rurals i usada per la gent gran, fruit d’una política de normalització molt feble».
La cita es va inaugurar el dilluns 22 de juliol, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i hi van participar l’alcalde, Jaume Collboni; el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, i el secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans, Mariano Jabonero. Aquesta trobada històrica ha aplegat més de vuitanta responsables del Cervantes provinents d’arreu del món, i ha inclòs una variada gamma d’activitats dissenyades per fomentar la comprensió i la difusió de la cultura i els idiomes de l’Estat en l’àmbit global.
L’Institut Cervantes, fundat l’any 1991, és una institució pública creada per promoure la llengua espanyola i les cultures hispàniques. Té presència en 54 països, amb centres en 102 ciutats, i també potencia les altres llengües d’Espanya com el català, el gallec i el basc.
L’Institut Cervantes ofereix més de 145 cursos de català a tot el món, amb una demanda creixent en llocs com Alemanya i Viena. La presència d’aquesta llengua ha augmentat un 234 % en les activitats del Cervantes des del 2019.
D’altra banda, Comajoan ha subratllat la situació actual d’emergència en què es troba la llengua catalana: «malgrat l’acceptable nivell de competència que manifesten els habitants de Catalunya, l’ús social ha descendit moltíssim en els darrers deu anys». Miren Dobaran ha posat en relleu «el progrés seguit pel basc en els darrers trenta anys, que ha passat de ser una llengua de vells a ser la llengua habitual d’ús entre els joves». I, finalment, Ana María Iglesias ha dibuixat la situació del gallec, «una llengua en regressió, radicada en entorns rurals i usada per la gent gran, fruit d’una política de normalització molt feble».
La cita es va inaugurar el dilluns 22 de juliol, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i hi van participar l’alcalde, Jaume Collboni; el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, i el secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans, Mariano Jabonero. Aquesta trobada històrica ha aplegat més de vuitanta responsables del Cervantes provinents d’arreu del món, i ha inclòs una variada gamma d’activitats dissenyades per fomentar la comprensió i la difusió de la cultura i els idiomes de l’Estat en l’àmbit global.
L’Institut Cervantes, fundat l’any 1991, és una institució pública creada per promoure la llengua espanyola i les cultures hispàniques. Té presència en 54 països, amb centres en 102 ciutats, i també potencia les altres llengües d’Espanya com el català, el gallec i el basc.
L’Institut Cervantes ofereix més de 145 cursos de català a tot el món, amb una demanda creixent en llocs com Alemanya i Viena. La presència d’aquesta llengua ha augmentat un 234 % en les activitats del Cervantes des del 2019.