Inauguració del nou Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB

Moment de la lliçó del professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques.
Moment de la lliçó del professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques.
Institucional
(28/01/2015)

Avui dimecres, 28 de gener, s'ha inaugurat el Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, al campus de Medicina Clínic - August Pi i Sunyer. L'acte ha estat presidit pel rector, Dídac Ramírez, i hi han participat lʼarquitecte Antoni Ubach i el director general de lʼHospital Clínic de Barcelona, Josep M. Piqué. El degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, ha estat l'encarregat de presentar el professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques, que ha impartit una conferència sobre innovació i cirurgia.

Moment de la lliçó del professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques.
Moment de la lliçó del professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques.
Institucional
28/01/2015

Avui dimecres, 28 de gener, s'ha inaugurat el Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, al campus de Medicina Clínic - August Pi i Sunyer. L'acte ha estat presidit pel rector, Dídac Ramírez, i hi han participat lʼarquitecte Antoni Ubach i el director general de lʼHospital Clínic de Barcelona, Josep M. Piqué. El degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, ha estat l'encarregat de presentar el professor Antonio M. de Lacy, del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques, que ha impartit una conferència sobre innovació i cirurgia.

 

Intervenció arquitectònica

El projecte del Paranimf de la Facultat de Medicina ha volgut recuperar aquest gran espai, molt significatiu en lʼús de lʼedifici. En la intervenció, que ha dut a terme el despatx dʼEspinet Ubach Arquitectes i Associats, sʼha respectat el conjunt semicircular de pilastres que envolta les grades del que actualment sʼutilitza com a sala d'actes. Lʼobra ha permès condicionar lʼespai tant en l'aspecte ambiental com en l'acústic, i s'ha adaptat als requeriments de les tecnologies dʼàudio, projecció de vídeo i conferències, megafonia, reunions interactives, etc. De fet, el sistema d'audiovisuals que es preveu instal·lar serà dels més avançats del moment. El Paranimf també disposa d'una sala de traducció simultània.

En la mateixa actuació es va remodelar un nou espai per a la cafeteria de la Facultat. Es preveu que el nou Paranimf sigui un espai dʼús institucional per a la Facultat, l'Hospital Clínic i els instituts de recerca, on, a més, sʼhi desenvolupin activitats científiques i docents de diversos àmbits.

 

Dades històriques

Tal com explica Jacint Corbella, catedràtic emèrit de Medicina Legal i Toxicologia de la UB i autor dʼun llibre sobre la història de la Facultat, aquest és el tercer Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB del carrer de Casanova. El primer anava de la primera a la tercera planta, per tant era molt més fondo que lʼactual. El segon va ocupar una aula gran de la Facultat (mentre que l'anterior va passar a acollir la capella de lʼHospital Clínic). Aquest tercer, finalment, sʼubica al mateix espai que el primer però amb una planta menys.

El Paranimf sʼutilitzava principalment per a les lliçons magistrals dels nous catedràtics o les cerimònies dʼinauguració de curs. També sʼhi havia representat teatre, com ara lʼobra Las manos de Eurídice, a càrrec del catedràtic Ramon Sarró, que, com recorda Corbella, va omplir «de gom a gom» el Paranimf. També hi han passat alguns premis Nobel, com ara Howard W. Florey, el qual, juntament amb Alexander Fleming i Ernst B. Chain, va rebre el Nobel de Medicina el 1945 pel descobriment de la penicil·lina, o Salvatore Quasimodo, Premi Nobel de Literatura el 1959.