Un estudi amb participació de la UB revela l’impacte històric del clima en els conflictes humans

Els efectes del canvi climàtic no es limiten només a l’augment de temperatures o a la proliferació de fenòmens meteorològics extrems. La seva influència pot alterar la pau i la seguretat globals i contribuir a l’esclat de tensions i conflictes armats. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Climate, peace, and conflict—past and present: Bridging insights from historical sciences and contemporary research, publicat recentment a la revista científica Ambio. 

L’article és fruit d’una col·laboració internacional entre una vintena d’experts en història, geografia, arqueologia i estudis de pau i conflicte. En el treball hi participen tres investigadors de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro, Mariano Barriendos i Pau Castell, que han aportat expertesa en història medieval i moderna i història ambiental per analitzar les interaccions entre el clima i els conflictes en diferents períodes històrics. 

L’estudi presenta una anàlisi comparativa entre els efectes climàtics en els conflictes del passat i els actuals, i subratlla com la història pot oferir eines per entendre i gestionar els riscos derivats del canvi climàtic contemporani. 

Quan el clima encén les tensions: una mirada a la història 

El treball evidencia que els episodis climàtics extrems —com ara sequeres prolongades, inundacions o canvis sobtats en les temperatures— han tingut un paper significatiu en l’esclat de tensions socials i conflictes armats. Aquests fenòmens han afectat la producció agrícola, han generat migracions i han intensificat la competència pels recursos naturals. 

Un dels casos analitzats en el treball se centra en la Catalunya del segle xvii, un període marcat per greus inundacions i episodis de sequera. Aquestes adversitats ambientals es van produir en un context de tensió social creixent i van coincidir amb una onada de persecucions per bruixeria. En aquest àmbit, Agustí Alcoberro i Pau Castell han documentat com, en moments de crisi climàtica, s’intensificaven les acusacions de bruixeria, sovint dirigides contra dones, com a forma de canalitzar el descontentament social. 

L’estudi també revisa altres casos històrics, com la crisi de l’imperi hitita fa més de tres mil anys —vinculada a una greu caiguda de la producció agrícola per canvis climàtics— o les revoltes camperoles a la Xina del segle xix, agreujades per períodes de sequera extrema. 

El Mediterrani, una regió històricament vulnerable 

El treball destaca que la conca mediterrània ha estat, i continua sent, una de les regions més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Històricament, l’escassetat d’aigua, la pressió sobre els recursos naturals i la variabilitat climàtica han generat tensions que, en diversos casos, han derivat en conflictes armats o en episodis de violència social. 

Mariano Barriendos, investigador de la UB especialitzat en climatologia històrica, ha aportat a la recerca una reconstrucció detallada d’episodis climàtics extrems, com les greus inundacions de 1617 a Catalunya. A través de fonts documentals històriques, la seva investigació permet entendre millor l’efecte de les fluctuacions climàtiques en la societat al llarg dels segles i quin paper han tingut en l’escalada de tensions i conflictes. 

Els autors de l’article adverteixen que la Mediterrània es veu actualment exposada a una combinació similar de pressions ambientals i socioeconòmiques. Sense una gestió adequada, aquestes dinàmiques podrien reproduir-se en el futur. 

Aprendre del passat per afrontar el futur 

Una de les aportacions centrals de la recerca és la reivindicació de la importància d’integrar la perspectiva històrica en l’anàlisi dels conflictes relacionats amb el canvi climàtic actual. L’estudi dels patrons històrics pot ajudar a comprendre millor els mecanismes que connecten els fenòmens climàtics amb les tensions socials i polítiques. 

Els investigadors de la UB han contribuït a demostrar que, si bé el clima pot actuar com a factor desencadenant, la gravetat i la persistència dels conflictes depenen en gran manera de les respostes institucionals, la capacitat d’adaptació de les comunitats i la gestió dels recursos. Així mateix, la recerca posa en relleu que els efectes del clima sobre la seguretat no sempre són immediats: sovint es manifesten de manera indirecta, amb retards temporals o desplaçaments geogràfics. 

Compromís i acció per un futur més resilient 

L’article conclou amb una crida a les institucions i als responsables polítics perquè incorporin la perspectiva històrica en les seves estratègies de mitigació i adaptació climàtica. L’aprenentatge derivat del passat pot ser clau per dissenyar polítiques més eficaces que previnguin l’escalada de tensions i afavoreixin societats més equitatives i resilients per fer front als reptes climàtics actuals. 

Els investigadors de la UB destaquen que la història ens ofereix lliçons valuoses per entendre com les societats han respost a crisis climàtiques en el passat i com aquestes respostes poden servir d’inspiració per a les polítiques actuals. 

Article de referència 

White, Sam; Collet, Dominik; Alcoberro, Agustí et al. «Climate, peace, and conflict—past and present: Bridging insights from historical sciences and contemporary research». Ambio, febrer de 2025. DOI: 10.1007/s13280-024-02109-1.