Ignasi Puigdellívol: «Quan es treballa bé la inclusió a lʼescola, la qualitat docent sʼincrementa per força»

Ignasi Puigdellívol, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona.
Ignasi Puigdellívol, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona.
Entrevistes
(22/06/2016)

La Generalitat de Catalunya ha reconegut recentment el màster de la Universitat de Barcelona Educació Inclusiva. Polítiques, Pràctiques i Suport a una Educació per a Tothom com a curs dʼespecialització per al professorat, amb efectes retroactius des del seu inici, el curs 2014-2015. «Hi ha altres màsters en lʼàmbit de la inclusió —explica Ignasi Puigdellívol, director del màster—; però aquest, amb una orientació tan marcadament escolar, dirigit a mestres dʼeducació especial, dʼintegració, és pioner a Catalunya».

Ignasi Puigdellívol, educador i professor en diferents institucions vinculades a lʼeducació especial des del 1972, i catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona, ens dóna a conèixer el màster dʼEducació Inclusiva de la Universitat de Barcelona per mitjà del perfil dels professionals que sʼhi matriculen, el perfil dels alumnes que hauran dʼatendre, el perfil de lʼorganització escolar per la qual hauran de treballar, i els beneficis, si més no qualitatius, que ara per ara ja es poden constatar per a la societat en general.

Ignasi Puigdellívol, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona.
Ignasi Puigdellívol, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona.
Entrevistes
22/06/2016

La Generalitat de Catalunya ha reconegut recentment el màster de la Universitat de Barcelona Educació Inclusiva. Polítiques, Pràctiques i Suport a una Educació per a Tothom com a curs dʼespecialització per al professorat, amb efectes retroactius des del seu inici, el curs 2014-2015. «Hi ha altres màsters en lʼàmbit de la inclusió —explica Ignasi Puigdellívol, director del màster—; però aquest, amb una orientació tan marcadament escolar, dirigit a mestres dʼeducació especial, dʼintegració, és pioner a Catalunya».

Ignasi Puigdellívol, educador i professor en diferents institucions vinculades a lʼeducació especial des del 1972, i catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona, ens dóna a conèixer el màster dʼEducació Inclusiva de la Universitat de Barcelona per mitjà del perfil dels professionals que sʼhi matriculen, el perfil dels alumnes que hauran dʼatendre, el perfil de lʼorganització escolar per la qual hauran de treballar, i els beneficis, si més no qualitatius, que ara per ara ja es poden constatar per a la societat en general.

Què és lʼescola inclusiva?

A diferència de la integració, la inclusió se centra en els canvis que lʼescola ha dʼimplementar per poder atendre bé a tothom, també el nen amb una discapacitat o el que té una cultura diferent. Per això, aquest màster té dues branques, els dos cursos de postgrau que el componen: un de centrat en les dificultats dʼaprenentatge, i un altre de més social destinat a lʼatenció a la diversitat. En qualsevol dels dos casos, però, la perspectiva és la mateixa: la del mestre que va a lʼescola amb la missió complexa de dinamitzar-hi un procés transformador, dʼassessorar els companys mestres que tenen nens amb característiques diferents a les seves aules, de connectar amb els recursos que ofereix lʼentorn, etc. En aquest sentit, el màster cobreix un buit molt clar.

Quin perfil té lʼalumne del màster?

Nosaltres el vam pensar inicialment, i bàsicament, per al mestre dʼeducació especial —també anomenat mestre de suport, mestre de mètodes i recursos, o de pedagogia terapèutica. I sí que hi ha una part dels matriculats que tenen interès a treballar com a mestres dʼeducació especial, fer aquest acompanyament o anar a una escola especial, que també és una sortida. Però un bon gruix dels inscrits —i això parla molt bé dels nostres alumnes— són mestres generalistes que pensen que aquesta formació els serà molt útil per atendre bé els nens a classe. Lʼinterès dʼaquests estudiants no és només professional, no pretén un canvi dʼestatus, sinó que és més personal i altruista: «Amb aquesta formació quan tingui un nen autista a classe, o un nen cec, tindré més recursos per treballar-hi».

De quins alumnes parlem quan parlem dʼinclusió?

No parlem només de nens amb discapacitats o dificultats dʼaprenentatge; parlem també de lʼaspecte social, com ara en el cas de nens nouvinguts, que tenen un idioma diferent. Hi ha països en què, malauradament, la inclusió treballa sobretot per i per a  les nenes, perquè, com a grup, abandonen molt aviat lʼescola o bé ja no hi tenen accés. La inclusió té davant seu un ampli ventall dʼactuacions. En el nostre cas, que vivim en la societat occidental, la inclusió ha dʼafrontar els alts índexs de fracàs escolar, que de vegades ens connecten amb minories vulnerables, amb la immigració, amb el col·lectiu gitano. Aquest seria el vessant que abans comentàvem adreçat a atendre la diversitat.

I també ha dʼafrontar dificultats dʼaprenentatge, que tampoc no estem segurs de si són de lʼinfant o provocades pel mal funcionament del sistema, i les diferents discapacitats.

Quin és lʼelement clau, si nʼhi ha, de la inclusió?

Una de les claus que intentem transmetre molt clarament als nostres alumnes és la col·laboració entre el mestre i el mestre de suport, com també la capacitat, lʼhabilitat de donar suport sense constrènyer, atenent i entenent com veu, com viu les coses lʼalumne. 
Les diferents tipologies dels alumnes que puguin necessitar suport fa també que entrin en joc especialitats molt diferents. Com atén aquesta diversitat el màster?
El màster és molt ambiciós en aquest sentit. Si hagués dʼesmentar-ne una característica diferenciadora seria lʼequip docent, perquè és molt potent. Hi col·laboren professors de la Universitat de Barcelona especialitzats en maltractament infantil, en assessorament a les famílies, en immigració, en autisme, en dificultats en les matemàtiques i en tecnologia aplicada al suport educatiu. Però també hem anat a buscar els millors experts dʼaltres universitats com la UOC, la UdL i la UdG, especialitzats en trastorn del llenguatge, en prevenció de la violència de gènere, discapacitat intel·lectual o problemes de conducta, i dʼentitats com lʼONCE, Aspasim, el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), el Centre dʼEducació Especial Guru (especialitzat en trastorn de lʼespectre autista), o la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC).

Quins beneficis aporta la inclusió a tots els alumnes de lʼescola?

Quan es treballa bé la inclusió a lʼescola, la qualitat docent sʼincrementa per força. Ensenyar a nens que aprenen «malgrat el mestre» no és gaire difícil, però si tens un nen amb la síndrome de Down a classe i vols que llegeixi, com a mestre hauràs dʼactivar uns recursos que a la llarga aniran bé per a tots els alumnes. Això ho he vist aquí i en altres llocs quan he assessorat en temes dʼintegració. Vull dir que ja és una realitat.
Hi ha una segona realitat, a la qual dono molta importància encara que no tothom la valori de la mateixa manera, i és lʼactitudinal. La inclusió ens acostuma a viure amb persones de tota mena i a saber que la vida no és senzilla per a tothom, i que hi ha nens que tenen limitacions més complexes que les que puguem tenir nosaltres. Saber-los incloure en el nostre dia a dia, convidar-los el dia del nostre aniversari, etc. és una tasca social que té un alt valor. Però, és clar, tampoc volem descuidar altres aspectes més quantitatius.

Sobre aquest tema se nʼhan fet diverses recerques, i en aquests moments se nʼestà acabant una, precisament, dʼuna professora del màster, basada en lʼexperiència dʼescoles de tot Catalunya, en col·laboració amb el Departament dʼEnsenyament. Analitza la relació entre el grau dʼinclusió dels centres i el rendiment acadèmic dels alumnes. Les investigacions precedents en altres països acabaven dient que no hi havia diferències significatives en aquest sentit, però només mesuraven la inclusió tenint en compte el nombre de nens amb discapacitat al centre. En aquest cas, en canvi, la recerca sʼha fet a partir dʼun qüestionari a través del qual es detecta el nivell real dʼinclusió del centre. He de dir, però, que en aquest cas tampoc hi hem detectar diferències significatives.


En cap sentit?

Nʼhi ha que afirmen trobar una relació positiva entre inclusió i rendiment acadèmic. De tota manera, la majoria no detecten una correlació significativa entre les dues coses. El que sí que podem afirmar amb rotunditat és que cap recerca feta fins ara ha conclòs que el rendiment de lʼaula baixi quan els alumnes es formen en inclusió.