Com afecten els factors ambientals la biodiversitat de les aranyes ibèriques?

L'estudi liderat per la UB i l’IRBio revela com afecten els factors ambientals la distribució de la biodiversitat de les aranyes en territori peninsular. Infografia: Jagoba Malumbres-Olarte
L'estudi liderat per la UB i l’IRBio revela com afecten els factors ambientals la distribució de la biodiversitat de les aranyes en territori peninsular. Infografia: Jagoba Malumbres-Olarte
Recerca
(09/11/2020)

Els boscos meridionals de roure de fulla petita són els hàbitats amb un grau més alt dʼendemisme dʼaranyes a la península Ibèrica, segons revela un article publicat a la revista Biodiversity and Conservation. El treball analitza els factors que afecten els patrons de biodiversitat de les comunitats dʼaranyes a la xarxa de parcs nacionals al país, i constata el paper dels factors ambientals en la distribució de la biodiversitat dʼaquest grup faunístic en territori peninsular.

La recerca està dirigida pel professor Miquel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i també hi participen Luis Carlos Crespo, Marc Domènec i Carles Ribera (UB-IRBio), Jagoba Malumbres-Olarte i Pedro Cardoso, de la Universitat de les Açores (Portugal), i Jordi Moya-Laraño, de lʼEstació Experimental de Zones Àrides dʼAlmeria (EEZA-CSIC).

L'estudi liderat per la UB i l’IRBio revela com afecten els factors ambientals la distribució de la biodiversitat de les aranyes en territori peninsular. Infografia: Jagoba Malumbres-Olarte
L'estudi liderat per la UB i l’IRBio revela com afecten els factors ambientals la distribució de la biodiversitat de les aranyes en territori peninsular. Infografia: Jagoba Malumbres-Olarte
Recerca
09/11/2020

Els boscos meridionals de roure de fulla petita són els hàbitats amb un grau més alt dʼendemisme dʼaranyes a la península Ibèrica, segons revela un article publicat a la revista Biodiversity and Conservation. El treball analitza els factors que afecten els patrons de biodiversitat de les comunitats dʼaranyes a la xarxa de parcs nacionals al país, i constata el paper dels factors ambientals en la distribució de la biodiversitat dʼaquest grup faunístic en territori peninsular.

La recerca està dirigida pel professor Miquel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i també hi participen Luis Carlos Crespo, Marc Domènec i Carles Ribera (UB-IRBio), Jagoba Malumbres-Olarte i Pedro Cardoso, de la Universitat de les Açores (Portugal), i Jordi Moya-Laraño, de lʼEstació Experimental de Zones Àrides dʼAlmeria (EEZA-CSIC).

Aranyes ibèriques: com es distribueixen pel territori peninsular?

Encara hi ha moltes incògnites sobre la biologia i lʼecologia de les comunitats dʼaranyes ibèriques, un grup faunístic amb un rol fonamental en els ecosistemes naturals. Es calcula que avui dia hi ha més de 1.400 espècies dʼaranyes en territori peninsular, que té una gran diversitat climàtica i dʼhàbitats naturals. En alguns casos, són espècies amb una distribució limitada —endemismes regionals o locals— i això explicaria els canvis observats entre les comunitats de diferents àrees.

El nou treball se centra en lʼestudi de les comunitats dʼaranyes als parcs nacionals dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Picos de Europa, Monfragüe, Cabañeros i Sierra Nevada. En concret, sʼhan estudiat les comunitats dʼaranyes —un total de 20.551 espècimens de 375 espècies— de diferents tipus de rouredes (Quercus spp) àmpliament distribuïdes per la Península, com ara les que inclouen el roure de fulla grossa (Quercus petraea), el roure de fulla petita (Quercus faginea) o el roure reboll (Quercus pyrenaica).

«Els resultats revelen que els boscos de roure de fulla petita (Q. faginea) són els que mostren un major nombre dʼespècies dʼaranyes, probablement a causa dels efectes combinats de lʼestructura física de lʼhàbitat i les condicions climàtiques», detalla Miquel Arnedo, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Lʼestudi també confirma els resultats de treballs previs que apunten a una disminució del nombre dʼespècies en els ecosistemes boscosos del sud, causada per la reducció en la connectivitat dels ecosistemes envers la resta del continent europeu. «Tanmateix, suggerim que aquests canvis en el nombre dʼespècies podrien ser el resultat dʼinteraccions més complexes entre la posició geogràfica, lʼhàbitat i el clima local. Això faria possible, per exemple, trobar comunitats dʼaranyes al parc nacional de Cabañeros (Castella-la Manxa) amb un nombre més elevat dʼespècies que als Picos de Europa (Astúries)», apunta Arnedo.

Clima, geografia i endemismes en les aranyes ibèriques

Una altra aportació rellevant del treball és la identificació dʼun patró que relaciona lʼaugment del grau dʼendemisme a les comunitats dʼaranyes amb lʼincrement de la temperatura i la disminució de la precipitació anual, que són característiques típiques del clima mediterrani.

«Les comunitats dʼaranyes en zones mediterrànies sembla que són més endèmiques —quan considerem les distribucions de totes les espècies de cada comunitat— i, a més, contenen un major nombre dʼespècies exclusivament ibèriques», detalla lʼexpert Jagoba Malumbres-Olarte, primer signant de lʼarticle.

Hi ha grups dʼaranyes que mostren un grau dʼendemisme superior a dʼaltres en funció de certes característiques ecològiques, apunten els autors. «En aquest cas, hem constatat que les aranyes que es dispersen més freqüentment a través de lʼaire fent servir fils de seda com a paracaigudes (en anglès, ballooning) presenten una distribució geogràfica mes extensa i, per tant, són menys endèmiques». Aquest seria el cas dʼalgunes espècies de la família Linyphiidae, assenyalen els investigadors.

Les aranyes, indicadors de la qualitat mediambiental

Fins avui, les aranyes sʼhan emprat poc com a bioindicadors, malgrat el seu valor ecològic. Aquest treball obre noves perspectives en aquest àmbit de lʼecologia, i planteja que la presència i lʼabundància de famílies dʼaranyes amb nivells alts dʼendemisme —per exemple, les famílies Oonopidae, Dysderidae, Zodariidae i Sparassidae— podrien ser emprades per investigadors o gestors com a indicadors de les singularitats o qualitats ecològiques dʼalgunes àrees naturals.

«En les comunitats estudiades en el treball, aquestes famílies són les que mostren els nivells més alts dʼendemisme. Si tenim en compte la dificultat dʼidentificar certes espècies ibèriques i lʼalta probabilitat de trobar espècies no descrites, lʼopció dʼemprar les famílies dʼaranyes —i no les espècies— podria facilitar lʼús de les aranyes com a indicadors ecològics o de conservació», indiquen els autors.

Millorar les estratègies de conservació de la biodiversitat

La falta dʼexperts capaços dʼidentificar i descriure espècies dʼaranyes i la gran diversitat del grup faunístic són factors que dificulten el progrés del coneixement sobre lʼecologia de les comunitats ibèriques dʼaranyes, i per extensió, de molts altres grups dʼartròpodes. Ampliar els coneixements sobre la biodiversitat de la fauna aracnològica peninsular exigeix impulsar programes de monitorització i fer un seguiment regular dels canvis temporals en les comunitats.

En aquest context, lʼarticle publicat a la revista Biodiversity and Conservation aporta informació nova per millorar la conservació i la gestió dels parcs nacionals i de les àrees protegides en general. Dʼuna banda, revela noves dades sobre el nombre i la composició dʼespècies a les comunitats dels parcs nacionals, una informació que permet establir una referència per a futurs plans de monitorització. De lʼaltra, identifica els grups més rellevants segons el grau dʼendemisme, és a dir, els de valor potencialment alt per a la conservació.

«Finalment, el nostre treball també constata que els diferents hàbitats que es troben dins dʼuna mateixa àrea o parc poden tenir un valor diferencial en termes de conservació i dʼinterès científic, i en conseqüència, podrien ser objecte de diferents nivells de priorització en les accions de conservació», conclouen els investigadors.