Com es pot evitar que els boscos d'algues esdevinguin blancalls?

Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva dʼeriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura dʼalgues i limiten, doncs, la supervivència dʼaltres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos dʼalgues en autèntics blancalls submarins és lʼobjectiu dʼun nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament dʼEcologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros, del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente, de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca dʼAustràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.

Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva dʼeriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura dʼalgues i limiten, doncs, la supervivència dʼaltres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos dʼalgues en autèntics blancalls submarins és lʼobjectiu dʼun nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament dʼEcologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros, del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente, de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca dʼAustràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.
De les comunitats dʼalgues marines als blancalls
Els eriçons de mar o garotes són uns organismes clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals en els oceans. Tal com explica el professor Bernat Hereu, «els eriçons es troben en un nivell intermedi en la xarxa tròfica, ja que sʼalimenten dʼalgues i són depredats per peixos (sards, orades, etc.). En situacions de sobrepesca, per exemple, la població dʼeriçons pot arribar a disparar-se fins al punt de transformar els tapissos i les praderies algals en blancalls submarins, poc productius i de baixa biodiversitat».
Quan el sistema ecològic es col·lapsa
Objectiu: recuperar la població dʼalgues marines
Protegint la biodiversitat als fons marins
Podeu veure el vídeo elaborat per la Universitat de Tasmània (Austràlia) a l'enllaç:
Fotografies: Bernart Hereu (Departament d'Ecologia UB)