Es prorroga lʼexposició «Art Contemporani a la UB. Fundació Sorigué» fins al 26 de juliol

 

Aquesta pròrroga de la mostra preveu, a més de la incorporació de Doomed, la programació dʼuna sèrie dʼactivitats complementàries que sʼestan acabant de perfilar i que donaran lʼopció de repetir als més 15.000 visitants que ja han vist lʼexposició, i dʼoferir una activitat lúdica gratuïta a la ciutat per al turisme que aquest estiu visitarà Barcelona.

 

És la primera vegada que el videoart Doomed sʼexhibeix públicament. Té una durada de deu minuts i un títol tan inquietant com rotund. Lʼautora, Tracey Moffatt (Brisbane, Austràlia, 1960), és una fotògrafa i cineasta aborigen que va créixer en el si dʼuna família australiana de raça blanca, fet que ha orientat en bona part el seu treball vers lʼexploració crítica dels arquetips racials, socials i de gènere. Juntament amb Gary Hilleberg, productor musical amb qui col·labora habitualment, Moffatt duu a terme amb Doomed una nova incursió en un dels seus àmbits dʼinterès més recurrents: lʼanàlisi de la cultura popular a través dels cànons lingüístics i simbòlics de la història del cinema. Concretament, lʼartista recorre al subgènere cinematogràfic de catàstrofes per plasmar, en una successió dʼescenes aparentment aleatòria, els mecanismes socials, culturals i emocionals mitjançant els quals es gestiona la globalització del pànic, la fascinació per la por, la seducció de la violència i, en conseqüència, el desig de protecció. A Doomed no existeix cap fil argumental ni sʼhi troba la més mínima traça de voluntat esteticista, però sí que hi descobrim un ferm discurs fonamentat en la denúncia dels esquemes visuals mitjançant els quals es difon i sʼinstrumentalitza la cultura de la por en una societat mediàtica. En darrer terme, allò que T. Moffatt ens presenta és una actualització dels temors ancestrals que recorren la història de la humanitat, i de com aquests responen a un desig immanent de consumació del món i de la història i, en definitiva, a una necessitat de redempció₁.

 

La mostra recull una selecció de set videocreacions i dues escultures dʼartistes de primera línia internacional. Entre els autors destaca el nord-americà Bill Viola, guanyador del XXI Premi Internacional Catalunya i considerat un dels artistes més representatius del videoart per la crítica internacional, del qual sʼexhibeix la creació The return. Lʼobra Civilization, de Marco Brambilla, descrita com una de les més inspiradores dels últims anys per The New York Times, també forma part de lʼexposició, juntament amb Journey to the moon, del destacat creador multidisciplinari William Kentridge; Introduction, de Kuo i Chen, i Prison i Bath, de Marina Alexeeva. També hi ha dues escultures de gran format dels reconeguts artistes Kiki Smith i Leonard McComb.

 

Totes les obres formen part de la col·lecció de la Fundació Sorigué, que exposa per primer cop una selecció del seu fons a Barcelona. Es tracta dʼuna oportunitat única per establir un vincle profund entre la nostra Universitat i la modernitat. LʼEdifici Històric és un clar exemple dʼarquitectura del segle XIX que, en aquesta ocasió, ens descobreix la seva capacitat per acollir una mostra de lʼart més actual.