Teresa M. Sala: «Víctor Balaguer és un romàntic seductor que domina l’escena barcelonina i crea un imaginari col·lectiu»

En aquesta entrevista, la professora Sala repassa els moments més destacats de l’Any Balaguer. Reflexiona sobre com la visió literària, històrica i política de Balaguer —des de la creació de la Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú fins al seu compromís amb la llengua catalana— continua inspirant-nos. Les seves paraules ens conviden a valorar l’herència d’un home que va saber teixir ponts entre la Catalunya del segle XIX i el món.

1. Víctor Balaguer va ser una figura clau de la Renaixença, amb un paper destacat com a poeta, historiador i polític. Com definiríeu el seu llegat en el context del bicentenari del seu naixement, i quins aspectes de la seva obra creieu que ressonen més en la Catalunya actual?

La vigència del valuosíssim llegat que Víctor Balaguer ens va deixar és una font inesgotable i implica continuar estudiant els vestigis conservats, sempre en diàleg amb els reptes, els debats i la diversitat de sensibilitats del món actual. Del patrimoni cultural heretat ressonen encara avui dia qüestions relacionades amb la llengua catalana, que durant la Renaixença es va recuperar com a factor d’identitat i d’identificació. La seva obra ens permet encara fer múltiples interpretacions des de diferents disciplines: la literatura, la història, la política, la sociologia, l’antropologia, les manifestacions artístiques i el pensament; en definitiva, de forma àmplia sobre la cultura. De fet, el coneixement crític sobre el patrimoni ens pot permetre entendre millor el present. Perquè el segle XIX va ser la gran època de pensar en la identitat nacional.

2. Balaguer va combinar el romanticisme amb un compromís polític i cultural, com es veu en obres com Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón o en la seva implicació en els Jocs Florals. Com valoreu el seu paper en la construcció d’una narrativa nacional catalana, i fins a quin punt aquesta narrativa continua sent rellevant avui?

El romanticisme balaguerià esdevé una eina política. El paper de Balaguer en la construcció d’una narrativa nacional catalana es relaciona amb l’esperit de la Renaixença, de manera que recupera històries i llegendes, la memòria de les «glòries passades». Quan escriu la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón és un liberal que, amb consciència històrica i un sentiment patriòtic, vol tenir arguments per a la reforma progressista de l’Estat espanyol (que de cap manera s’identificava única i exclusivament amb Castella). Balaguer no vol trencar amb Espanya, reivindica un model polític descentralitzador i opta per un reconeixement de la singularitat, amb la demanda d’un estat plurinacional.

3. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, fundada per ell a Vilanova i la Geltrú, és un exemple del seu compromís amb la democratització de la cultura. Com pot aquesta institució inspirar avui les universitats i els centres culturals en la seva missió de fer accessible el coneixement?

La creació d’una institució com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer representa la culminació d’un projecte amb vocació universalista, que com a temple del saber i d’aprenentatge, que ell anomenava «institut», esdevé un centre inspirador i formatiu per a les generacions futures. La missió de la Biblioteca Museu coincideix amb la de les universitats i els centres culturals que generen coneixement i el fan accessible a la societat. De manera que l’estudi, la recerca i la difusió del saber es troben a l’ADN d’aquest maridatge universitat-biblioteca-museu. En definitiva, el patrimoni balaguerià ens incita, com el lema Surge et ambula a l’entrada de la Biblioteca, a aixecar-nos, actuar i progressar. Perquè, sens dubte, la Biblioteca Museu és un monument i una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressiva, com la francmaçoneria.

 

4. Com a polític liberal i maçó, Balaguer va tenir una trajectòria complexa, amb vincles amb el govern espanyol i alhora una defensa fervent de la identitat catalana. Com interpreteu aquestes aparents contradiccions, i què ens ensenyen?

Intentaré contestar de forma breu. La complexitat del que representa el segle XIX, amb les seves llums i ombres, esdevé el marc en què es movia Balaguer, que, efectivament, té una trajectòria prolífica, amb determinats moments de crisi i canvis.

D’entrada, podríem dir que per a Balaguer tot és política, tot és poesia, ell mateix es defineix com a poeta-polític. És un romàntic seductor que domina l’escena barcelonina i crea un imaginari col·lectiu. El poeta-trobador de Montserrat va esdevenir un dels impulsors dels Jocs Florals, va ser nomenat primer cronista de la ciutat de Barcelona, i per encàrrec de l’Ajuntament va batejar els carrers de l’Eixample.

En la formació de l’Estat liberal, Balaguer entra en política com a diputat provincial. Les seves filiacions polítiques les trobem situades en els cercles liberals, en la defensa dels interessos generals dels catalans i del proteccionisme. És durant el Sexenni que es vincularà a la maçoneria. El sector republicà i catalanista de la societat catalana s’enfronta als liberals com Balaguer, que havia fet el salt a l’alta política (1871-1873) essent nomenat ministre d’Ultramar i de Foment. Després de l’exili a França, amb el fracàs de la monarquia constitucional d’Amadeu I i l’assassinat del general Prim, s’enceta una etapa de reacció conservadora que deixaria empremta en el pensament balaguerià. En el període de la Restauració és quan arribaria a culminar la seva carrera política a Madrid, amb una estreta vinculació amb personalitats vilanovines que li permeten desenvolupar el seu projecte de Biblioteca Museu quan a Catalunya només hi havia el Museu Martorell.