Enric Prats proposa una lectura literària de lʼeducació a ʻAprendre de lletresʼ

Coberta del llibre.
Coberta del llibre.
Recerca
(17/10/2016)

El dimecres 19 dʼoctubre, a les 19.30 h, la llibreria La Central (c. Mallorca, 237, Barcelona) acull la presentació dʼAprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles, dʼEnric Prats. Intervindran en lʼacte lʼescriptor i periodista Rafael Vallbona, el catedràtic del Departament de Teoria i Història de lʼEducació de la UB Conrad Vilanou, i lʼautor. A partir de deu novel·les i narracions, aquesta obra ofereix una mirada diferent sobre lʼeducació. De Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, dʼEmma Reyes a Vicenç Pagès, dʼEdward Bunker a Enrique Vila-Matas, lʼautor proposa una reflexió sobre la pedagogia a través de la literatura.

 
Coberta del llibre.
Coberta del llibre.
Recerca
17/10/2016

El dimecres 19 dʼoctubre, a les 19.30 h, la llibreria La Central (c. Mallorca, 237, Barcelona) acull la presentació dʼAprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles, dʼEnric Prats. Intervindran en lʼacte lʼescriptor i periodista Rafael Vallbona, el catedràtic del Departament de Teoria i Història de lʼEducació de la UB Conrad Vilanou, i lʼautor. A partir de deu novel·les i narracions, aquesta obra ofereix una mirada diferent sobre lʼeducació. De Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, dʼEmma Reyes a Vicenç Pagès, dʼEdward Bunker a Enrique Vila-Matas, lʼautor proposa una reflexió sobre la pedagogia a través de la literatura.

 

Enric Prats ens convida a un diàleg entre pedagogia i literatura amb lʼobjectiu dʼentendre com la ficció narrativa pot ajudar —tant en lʼactualitat com en el passat— en el procés de creixement i aprenentatge, inherent a la condició humana. Es tracta dʼuna obra de pedagogia, de teoria de lʼeducació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica.

El llibre sʼinicia amb un relat en què lʼescriptor Rafael Vallbona parla de la seva formació a través de la novel·la, de les novel·les llegides i viscudes amb tota la intensitat possible, amb la convicció que saber i llibertat van agafats de la mà. A continuació, sʼapleguen deu assaigs sobre obres que admeten moltes lectures —com no podia ser dʼaltra manera tractant-se de ficció—, distribuïts en tres apartats temàtics: sobre els actors, el lloc i el sentit de lʼeducació. Al voltant dels actors, en concret sobre la infantesa, lʼadolescència i el pas a lʼadultesa, es manté un diàleg amb tres narracions: Lʼilla de la infantesa, de Karl Ove Knausgård; Memoria por correspondencia, dʼEmma Reyes, i Algun dia aquest dolor et servirà, de Peter Cameron. Al voltant dels llocs o espais de lʼeducació, sʼhan treballat quatre obres: La vella escola, de Tobias Wolff; Stoner, de John Williams; El país del agua, de Graham Swift, i Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès. Tot seguit, a partir de La educación de un ladrón. Autobiografía, dʼEdward Bunker; No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro, i París no se acaba nunca, dʼEnrique Vila-Matas, es parla de lʼeducació amb un sentit, lʼeducació sense sentit i lʼeducació sense referents.
 
Lʼobra es clou amb un epíleg dʼEnric Prats i Conrad Vilanou que tracta de la influència del pensador i literat Curzio Malaparte, que, en paraules de lʼautor, «va anticipar el mal dʼEuropa: venuda lʼànima, només en queda la pell. Una pedagogia per a una Europa que sʼha suïcidat massa cops en el darrer segle».
 
Aquest llibre forma part de la col·lecció Pedagogies UB, que consta dels títols La educación revisitada. Ensayos de hermenéutica pedagógica, dʼÁngel C. Moreu i Enric Prats (coord.), i Lʼeducació, una qüestió dʼestat. Una mirada a Europa, dʼEnric Prats, i en la qual es publicaran properament: Impertinentes. El desgarro de pensar, dʼOctavi Fullat; La formación del carácter de los maestros, de Francisco Esteban Bara (ed.), i ¿Enseñar y aprender en la universidad? Ensayos fenomenológicos y hermenéuticos, de Xavier Laudo Castillo i Isabel Vilafranca Manguán (coord.).
 
Enric Prats és professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona. Responsable dʼedició de la revista Temps dʼEducació, és secretari del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres i col·labora habitualment en mitjans de comunicació. És autor de Teorizando en educación (2015), Ètica de la informació (2004) i Racismo en tiempos de globalización (2001), i coautor de La complejidad en un centro de secundaria (2013) i Multiculturalismo y educación para la equidad (2007). A Edicions de la Universitat de Barcelona hi ha publicat La educación revisitada. Ensayos de hermenéutica pedagógica (com a coordinador juntament amb Ángel C. Moreu, 2011) i Lʼeducació, una qüestió dʼestat (2013).