S'inaugura la mostra anual de la Biblioteca de Física i Química centrada en els Premis Nobel

Moment de la inauguració.
Moment de la inauguració.
(11/10/2012)

Els cinc Premis Nobel previstos en el testament dʼAlfred Nobel (1833-1896), i que es van començar a atorgar el 1901, eren els de Física, Química, Fisiologia-Medicina, Literatura i de la Pau. El 1916, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la concessió dels Nobel es va interrompre. Aquest és el període que ha escollit la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB per mostrar una part de la bibliografia dels guanyadors dʼaquests reconeguts premis en lʼexposició anual que organitza el centre.

Moment de la inauguració.
Moment de la inauguració.
11/10/2012

Els cinc Premis Nobel previstos en el testament dʼAlfred Nobel (1833-1896), i que es van començar a atorgar el 1901, eren els de Física, Química, Fisiologia-Medicina, Literatura i de la Pau. El 1916, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la concessió dels Nobel es va interrompre. Aquest és el període que ha escollit la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB per mostrar una part de la bibliografia dels guanyadors dʼaquests reconeguts premis en lʼexposició anual que organitza el centre.

La mostra va ser inaugurarada el dimecres 10 dʼoctubre. En la conferència inaugural, titulada «Lessons from the Nobel Prizes»,  el professor István Hargittai, catedràtic de Química de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (Hongria) i autor del llibre The road to Stockholm: Nobel Prizes, science, and scientists, va fer una revisió dels candidats i els descobriments que són reconeguts pels Nobel i va destacar alguns que mai van arribar a ser atorgats, com ara a Mendeleiev per la Taula periòdica. Hargittai, també va assenyalar les dones científiques com un col·lectiu que ha estat en "desavantatge" en aquest premi. Com a conclusió va destacar la importància d'aquest premi per la ciència.

L'acte va estar presidit per Carina Rey, responsable del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI), hi van intervienir Joan Àngel Padró, degà de la Facultat de Física; Pere Ll. Cabot, degà de la Facultat de Química; Elisabet Bosch, presidenta de la Comissió dʼUsuaris de la Biblioteca de Física i Química, i Isabel Parés, cap dʼaquesta Biblioteca del CRAI, vinculada al campus dʼexcel·lència internacional BKC.

En relació amb lʼexposició, que es podrà visitar durant tot el curs 2012-2013, es programaran una sèrie de visites comentades. Les persones interessades poden sol·licitar informació mitjançant el bloc de la Biblioteca de Física i Química o mitjançant un correu electrònic.

La mostra recull, respecte als premis de Física, un facsímil de la memòria original de Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923) sobre el seu descobriment dels raigs X, que li va valdre el primer Premi Nobel de Física, lʼany 1901; el primer llibre sobre relativitat de Max von Laue (1879-1960), escrit el 1911, i diversos llibres dels Nobel William H. Bragg (1862-1942) i William L. Bragg (1890-1971), pare i fill, sobre les aplicacions dels raigs X per veure lʼestructura cristal·lina.

En el camp de la química sʼexposen les contribucions de diversos autors guardonats amb els primers Nobel per haver assolit fites tan importants en el desenvolupament de la química moderna com ara els principis estereoquímics en química orgànica i inorgànica, descoberts per Jacobus vanʼt Hoff (1852-1911) i Alfred Werner (1866-1919), respectivament; el descobriment dels gasos nobles per William Ramsay (1852-1916); la teoria de dissociació electrolítica de Svante Arrhenius (1859-1927), la introducció del concepte de catàlisi per Wilhelm Ostwald (1853-1932) i el seu efecte sobre les velocitats de reacció; el descobriment dels magnesians, per Victor Grignard (1871-1935), i el desenvolupament de processos catalítics, per Paul Sabatier (1854-1941), o el descobriment del radi i el poloni per Marie Curie (1867-1934), de la qual també hi haurà exposada la seva tesi doctoral.

La mostra inclou el testament original dʼAlfred Nobel, a més de medalles i diplomes, així com instruments relacionats amb descobriments dʼaquella època, com ara fotografies en color sobre vidre, que li van valdre el Nobel de Física del 1908 a Gabriel Lippmann (1845-1921), un telègraf sense fils anterior a Marconi (1874-1937), que va guanyar el Nobel de Física el 1909, o un interferòmetre dissenyat segons el model desenvolupat per Michelson (1852-1931), que va rebre el Nobel de Física del 1907.

Lʼexposició, que ha estat organitzada per una subcomissió dʼusuaris de la Biblioteca de Física i Química de la UB formada per professors i personal del centre, incorpora un plafó en què els Nobel dʼaquest període es divideixen, segons la temàtica, en cinc grans grups: gasos, líquids i dissolucions; bioquímica i química orgànica; electromagnetisme i radiacions; dispositius i invencions, i àtoms, molècules i elements químics.