Els animals menys socials són els més innovadors?
Álvaro López Caicoya, primer autor de la recerca. Foto: Bibiana Álvarez.
Recerca
|
Notícia
|
Recerca
(28/04/2023)
La innovació, és a dir, la capacitat de trobar solucions a problemes nous o solucions innovadores a problemes coneguts, proporciona beneficis crucials per a l’adaptació i supervivència dels éssers humans i també dels animals. Quines característiques fan que unes espècies o uns animals concrets siguin més innovadors? Un estudi de la Universitat de Barcelona ha analitzat aquesta habilitat cognitiva en els ungulats, un grup de mamífers com ara dromedaris, cavalls o cabres, caracteritzats per caminar sobre els extrems dels dits, generalment amb ungles o peülles. Els resultats mostren que els individus menys integrats en el grup i els que tenien menys por dels objectes nous van ser els millors en la resolució d’un repte plantejat pels investigadors: obrir un recipient que contenia menjar.
Álvaro López Caicoya, primer autor de la recerca. Foto: Bibiana Álvarez.
Recerca
|
Notícia
|
Recerca
28/04/2023
La innovació, és a dir, la capacitat de trobar solucions a problemes nous o solucions innovadores a problemes coneguts, proporciona beneficis crucials per a l’adaptació i supervivència dels éssers humans i també dels animals. Quines característiques fan que unes espècies o uns animals concrets siguin més innovadors? Un estudi de la Universitat de Barcelona ha analitzat aquesta habilitat cognitiva en els ungulats, un grup de mamífers com ara dromedaris, cavalls o cabres, caracteritzats per caminar sobre els extrems dels dits, generalment amb ungles o peülles. Els resultats mostren que els individus menys integrats en el grup i els que tenien menys por dels objectes nous van ser els millors en la resolució d’un repte plantejat pels investigadors: obrir un recipient que contenia menjar.
«Aquestes troballes estan en línia amb la literatura científica recent sobre primats salvatges i captius, i demostren que els individus socialment menys integrats tenen menys probabilitats d’obtenir recursos com ara aliments, però també més probabilitats de superar la neofòbia, l’aversió a les coses noves, per intentar millorar la seva situació. A més, confirmen que els ungulats són un tàxon prometedor per provar teories evolutives amb un enfocament comparatiu», explica Álvaro López Caicoya, investigador predoctoral de la Facultat de Psicologia i de l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la UB, i primer autor de l’article.
En aquest sentit, l’investigador assenyala que la majoria d’estudis comparatius sobre l’evolució de les habilitats cognitives s’han fet en aus i primats, però que les pressions evolutives a què estan sotmesos poden ser diferents de les d’altres espècies. Així, incloure altres tàxons —com el dels ungulats— en futures recerques és «essencial per entendre els límits i la generalització d’hipòtesis evolutives específiques».
En l’estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, també hi ha participat la professora de la Facultat de Psicologia i investigadora d’UBneuro Montserrat Colell, juntament amb altres experts de l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Planck i la Universitat de Leipzig (Alemanya).
Un experiment amb un centenar d’animals en captivitat
L’experiment es va fer amb 111 animals de 13 espècies diferents, entre els quals hi havia cabres, dromedaris, cavalls de Przewalski, girafes, llames, ovelles i cérvols, entre altres ungulats, que vivien en captivitat als zoos de Barcelona, de la Barbent (França) i de Nuremberg i Leipzig (Alemanya). Cadascun d’aquests grups d’animals s’havia d’enfrontar a una prova consistent a obrir un tipus de recipient que desconeixien i que contenia el menjar preferit de cada espècie.
Prèviament, a tots els animals se’ls havia classificat segons diversos aspectes que podien tenir un impacte en les seves habilitats per resoldre problemes, com ara la por als objectes nous, la dieta i la integració social en el grup. L’objectiu era identificar les característiques individuals i socioecològiques dels animals amb més èxit davant del desafiament plantejat pels investigadors.
Dromedaris i cabres, els més traçuts
La participació en l’experiment va variar molt entre espècies: mentre que es van apropar als recipients el 100 % dels dromedaris, ho van fer només el 33 % de les ovelles. Però les espècies que més hi van interactuar van ser les domesticades i les que tenien una dinàmica més gran de fissió-fusió (les que formen part de grups complexos que s’uneixen i se separen segons l’entorn i el moment). Tanmateix, aquestes característiques no van resultar indicadores d’una capacitat més gran per resoldre el repte a què s’enfrontaven. «El procés de domesticació podria haver seleccionat específicament els trets i les habilitats que faciliten les interaccions amb els humans (i els artefactes humans), però no les habilitats cognitives que permeten una resolució de problemes més eficient», argumenten els investigadors.
Finalment, del centenar d’animals que van participar en l’experiment, només el 36 % van aconseguir obrir el recipient i accedir al menjar almenys una vegada. «Les espècies amb un percentatge més alt d’individus que se’n van sortir van ser els dromedaris i les cabres, amb un 86 % i un 69 % respectivament», ressalta Álvaro López Caicoya.
En els casos d’èxit, els investigadors també van avaluar la diversitat de recursos utilitzats per resoldre el repte. «La majoria van obrir els recipients utilitzant el nas, el morrió o els llavis; només nou d’aquests quaranta animals van utilitzar més d’una estratègia per resoldre el repte, com per exemple aixecar suaument la tapa amb els llavis o llançar el got a terra», expliquen a l’article.
Un estudi pioner
Aquesta publicació és un treball pioner en la recerca sobre la cognició dels ungulats, ja que «tot just hi ha un grapat d’estudis» similars amb aquestes espècies. «Tradicionalment se’ls ha considerat bestiar i no n’ha interessat el comportament o l’enteniment. Gràcies a aquest i altres estudis, comencem a veure que també són animals amb comportaments complexos que val la pena estudiar», destaca Álvaro López Caicoya.
En aquest sentit, l’investigador de la UB subratlla la necessitat de fer més recerques que incloguin més espècies i individus, tant en captivitat com salvatges, i reptes més complexos, per poder generalitzar les troballes. «Els ungulats són un model excepcional per a la recerca comparada i aquest estudi és només un primer apropament a la cognició d’aquestes espècies», conclou.
Article de referència
Caicoya, A. L.; Schaffer, A.; Holland, R.; von Fersen, L.; Colell, M.; Amici, F. «Innovation across 13 ungulate species: problem solvers are less integrated in the social group and less neophobic», Proceedings of the Royal Society B, abril de 2023. Doi: 10.1098/rspb.2022.2384
En aquest sentit, l’investigador assenyala que la majoria d’estudis comparatius sobre l’evolució de les habilitats cognitives s’han fet en aus i primats, però que les pressions evolutives a què estan sotmesos poden ser diferents de les d’altres espècies. Així, incloure altres tàxons —com el dels ungulats— en futures recerques és «essencial per entendre els límits i la generalització d’hipòtesis evolutives específiques».
En l’estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, també hi ha participat la professora de la Facultat de Psicologia i investigadora d’UBneuro Montserrat Colell, juntament amb altres experts de l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Planck i la Universitat de Leipzig (Alemanya).
Un experiment amb un centenar d’animals en captivitat
L’experiment es va fer amb 111 animals de 13 espècies diferents, entre els quals hi havia cabres, dromedaris, cavalls de Przewalski, girafes, llames, ovelles i cérvols, entre altres ungulats, que vivien en captivitat als zoos de Barcelona, de la Barbent (França) i de Nuremberg i Leipzig (Alemanya). Cadascun d’aquests grups d’animals s’havia d’enfrontar a una prova consistent a obrir un tipus de recipient que desconeixien i que contenia el menjar preferit de cada espècie.
Prèviament, a tots els animals se’ls havia classificat segons diversos aspectes que podien tenir un impacte en les seves habilitats per resoldre problemes, com ara la por als objectes nous, la dieta i la integració social en el grup. L’objectiu era identificar les característiques individuals i socioecològiques dels animals amb més èxit davant del desafiament plantejat pels investigadors.
Dromedaris i cabres, els més traçuts
La participació en l’experiment va variar molt entre espècies: mentre que es van apropar als recipients el 100 % dels dromedaris, ho van fer només el 33 % de les ovelles. Però les espècies que més hi van interactuar van ser les domesticades i les que tenien una dinàmica més gran de fissió-fusió (les que formen part de grups complexos que s’uneixen i se separen segons l’entorn i el moment). Tanmateix, aquestes característiques no van resultar indicadores d’una capacitat més gran per resoldre el repte a què s’enfrontaven. «El procés de domesticació podria haver seleccionat específicament els trets i les habilitats que faciliten les interaccions amb els humans (i els artefactes humans), però no les habilitats cognitives que permeten una resolució de problemes més eficient», argumenten els investigadors.
Finalment, del centenar d’animals que van participar en l’experiment, només el 36 % van aconseguir obrir el recipient i accedir al menjar almenys una vegada. «Les espècies amb un percentatge més alt d’individus que se’n van sortir van ser els dromedaris i les cabres, amb un 86 % i un 69 % respectivament», ressalta Álvaro López Caicoya.
En els casos d’èxit, els investigadors també van avaluar la diversitat de recursos utilitzats per resoldre el repte. «La majoria van obrir els recipients utilitzant el nas, el morrió o els llavis; només nou d’aquests quaranta animals van utilitzar més d’una estratègia per resoldre el repte, com per exemple aixecar suaument la tapa amb els llavis o llançar el got a terra», expliquen a l’article.
Un estudi pioner
Aquesta publicació és un treball pioner en la recerca sobre la cognició dels ungulats, ja que «tot just hi ha un grapat d’estudis» similars amb aquestes espècies. «Tradicionalment se’ls ha considerat bestiar i no n’ha interessat el comportament o l’enteniment. Gràcies a aquest i altres estudis, comencem a veure que també són animals amb comportaments complexos que val la pena estudiar», destaca Álvaro López Caicoya.
En aquest sentit, l’investigador de la UB subratlla la necessitat de fer més recerques que incloguin més espècies i individus, tant en captivitat com salvatges, i reptes més complexos, per poder generalitzar les troballes. «Els ungulats són un model excepcional per a la recerca comparada i aquest estudi és només un primer apropament a la cognició d’aquestes espècies», conclou.
Article de referència
Caicoya, A. L.; Schaffer, A.; Holland, R.; von Fersen, L.; Colell, M.; Amici, F. «Innovation across 13 ungulate species: problem solvers are less integrated in the social group and less neophobic», Proceedings of the Royal Society B, abril de 2023. Doi: 10.1098/rspb.2022.2384
Galeria multimèdia
