El segrest de carboni està en risc de desestabilitzar-se en grans regions del planeta

Matollars mediterranis. Imatge: Joaquim F.P./Flickr
Matollars mediterranis. Imatge: Joaquim F.P./Flickr
Notícia | Recerca | Divulgació | Sostenibilitat
(23/02/2023)
La regió mediterrània, la zona est de l’Àfrica oriental, les costes occidentals d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, l’Índia, el Pakistan i el Sud-est asiàtic són les regions del planeta en què el procés de segrest de carboni té un risc més alt de desestabilitzar-se, segons un treball publicat a la revista Nature.
Matollars mediterranis. Imatge: Joaquim F.P./Flickr
Matollars mediterranis. Imatge: Joaquim F.P./Flickr
Notícia | Recerca | Divulgació | Sostenibilitat
23/02/2023
La regió mediterrània, la zona est de l’Àfrica oriental, les costes occidentals d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, l’Índia, el Pakistan i el Sud-est asiàtic són les regions del planeta en què el procés de segrest de carboni té un risc més alt de desestabilitzar-se, segons un treball publicat a la revista Nature.

En algunes zones, el segrest de carboni —la diferència entre el CO2 que els ecosistemes capturen i el que alliberen a l’atmosfera— ha variat molt els darrers anys. Així, l’estudi identifica anys amb molta productivitat vegetal (molt segrest de CO2) i anys amb poca productivitat vegetal (segrest inferior). Aquesta variabilitat assenyala que els ecosistemes podrien estar en risc de desestabilitzar-se i entrar en una espiral que els allunyés de la situació actual i els portés a canvis abruptes.

«Per exemple, als ecosistemes mediterranis hi podríem veure boscos que passen a ser matollars, sense capacitat de retornar a la forma original de bosc», comenta el primer autor de l’estudi, Marcos Fernández, col·laborador del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

«En aquestes zones també hem detectat un altre senyal: un augment en la seva memòria o autocorrelació temporal. Això ens indica que cada valor està cada cop més positivament relacionat amb l’anterior: si un valor és decreixent, el següent encara serà més decreixent», indica Marcos Fernández, que també és membre de la Universitat d’Anvers (Bèlgica).

L’estudi confirma que les zones que més risc presenten de desestabilitzar-se tenen menys boscos, més conreus, són més càlides i han patit augments més grans en la variabilitat de les seves temperatures. Això podria estar relacionat amb un augment dels episodis de temps extrem, com ara onades de calor i de fred.

L’equip ha treballat amb les dades globals de producció neta dels ecosistemes durant el període 1981-2018, mitjançant dos models globals d’inversió atmosfèrica (CAMS i CarboScope), i amb dades de producció neta dels ecosistemes d’un conjunt de dotze models dinàmics de vegetació global (TRENDY).

La natura inestable limita el segrest de carboni

L’estudi constata que les regions amb un potencial més elevat de desestabilitzar-se els darrers anys han vist compromesa la seva capacitat de segrestar carboni. Al contrari, les zones que han tendit a ser menys variables (l’Amazònia o regions del centre i el nord d’Europa, entre d’altres) han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni. «En el cas de l’Amazònia, tot i que durant el període d’estudi, de mitjana ha perdut carboni, cada cop en perd menys perquè el sistema és ara menys variable que abans», detalla Josep Peñuelas, professor d’investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al CREAF.

«Poder predir el cicle del carboni és clau en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que encara no sabem si aquests canvis abruptes portaran canvis en el clima o en la capacitat de les plantes de segrestar carboni, una potencial desestabilització de grans regions de la biosfera ens fa les prediccions més difícils perquè augmenta molt la variabilitat», comenta Jordi Sardans (CREAF) .

L’estudi també revela que les taxes més elevades de segrest de carboni es donen en regions amb una biodiversitat intermèdia, mentre que en llocs en què la biodiversitat és molt elevada, com ara els tròpics, aquesta capacitat de segrest de carboni és més baixa. Segons els investigadors, això es podria deure al fet que l’efecte positiu de la biodiversitat sobre la descomposició i respiració dels ecosistemes tropicals podria compensar l’efecte positiu sobre la fotosíntesi, cosa que no passaria en altres ecosistemes. D’altra banda, i en contra del que es pensava, les conclusions també indiquen que la màxima variabilitat en el segrest de carboni també es dona en regions amb una biodiversitat intermèdia.


Referències

Article de referència:

Fernández-Martínez, M.; Peñuelas, J. et al. «Diagnosing destabilization risk in global land carbon sinks». Nature, febrer de 2022. Doi: 10.1038/s41586-023-05725-1