ʻEl segadorʼ, de Joan Miró, torna al Pavelló de la República

Joan Miró pintant <i>El segador [Pagès català en rebel·lia]</i> (<i>Le faucheur</i>, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró
Joan Miró pintant El segador [Pagès català en rebel·lia] (Le faucheur, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró
Cultura
(14/02/2018)

El 1937 es va inaugurar a lʼExposició Universal de París el Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per acollir intervencions artístiques i culturals que mostressin al món els horrors de la guerra i la lluita de la República contra el feixisme. Hi van exposar alguns dels principals artistes espanyols de l'època, com Pablo Picasso, que va pintar expressament per a lʼocasió el famós Guernica, que després donaria la volta al món. No va córrer la mateixa sort el mural El segador, que va pintar Joan Miró i que va desaparèixer misteriosament en acabar lʼexposició. Ara, vuitanta anys més tard, una reproducció en blanc i negre de lʼobra original es torna a exhibir a la reconstrucció del Pavelló de la República que hi ha al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i que es va alçar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. El pavelló és la seu actual del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Joan Miró pintant <i>El segador [Pagès català en rebel·lia]</i> (<i>Le faucheur</i>, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró
Joan Miró pintant El segador [Pagès català en rebel·lia] (Le faucheur, en francès), París 1937. Foto Roness-Ruan. Arxiu Successió Miró
Cultura
14/02/2018

El 1937 es va inaugurar a lʼExposició Universal de París el Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per acollir intervencions artístiques i culturals que mostressin al món els horrors de la guerra i la lluita de la República contra el feixisme. Hi van exposar alguns dels principals artistes espanyols de l'època, com Pablo Picasso, que va pintar expressament per a lʼocasió el famós Guernica, que després donaria la volta al món. No va córrer la mateixa sort el mural El segador, que va pintar Joan Miró i que va desaparèixer misteriosament en acabar lʼexposició. Ara, vuitanta anys més tard, una reproducció en blanc i negre de lʼobra original es torna a exhibir a la reconstrucció del Pavelló de la República que hi ha al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i que es va alçar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. El pavelló és la seu actual del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Enfilat dalt d'una bastida, Miró va pintar El segador (Le faucheur, en francès) en una de les sales del Pavelló de la República. L'obra, també coneguda com a Pagès català en rebel·lia, era d'unes dimensions colossals (feia 5,50 x 3,65 metres), realitzada sobre sis plafons de celotex. El mural retratava un segador amb barretina i sense cames, arrelat a la terra com un arbre, que duia una falç en una mà, mentre alçava lʼaltra per acaronar un estel. El segador representava els somnis de revolta dʼuna generació que volia guanyar la llibertat. Lʼobra va desaparèixer en desmuntar-se el pavelló i encara avui continua extraviada. Només seʼn conserven algunes fotografies en blanc i negre. Aquest material va servir a la Galeria Mayoral per reproduir fa uns mesos lʼobra original amb motiu de lʼexposició «Artistes revolucionaris», en commemoració del 80è aniversari del Pavelló de la República Espanyola a París. Ara, un cop finalitzada la mostra i gràcies a un conveni signat entre la UB i Successió Miró —amb el net del pintor, Joan Punyet Miró, al capdavant—, la reproducció es podrà veure al Pavelló de la República de Barcelona.

La reproducció sʼha realitzat en blanc i negre sobre vinil i té gairebé les mateixes mides que lʼoriginal, la qual cosa dona una idea clara de la seva importància. Sʼha instal·lat a l'emplaçament original: a la primera planta del pavelló, on sʼubica actualment el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de UB, un dels fons arxivístics i bibliogràfics més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, lʼexili i la transició a Espanya, i especialment a Catalunya. El mural es pot visitar lliurement en lʼhorari dʼobertura del pavelló: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h.

Segons es recull en el conveni, la cessió de la reproducció és gratuïta i per un període inicial de quatre anys, prorrogable. Pel vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB, Salvador García Fortes, aquesta cessió és «un exemple de generositat dels hereus de Joan Miró, que ens ha permès de compartir aquesta obra amb la ciutat i amb la societat catalana». Aquesta recuperació enceta, a més, el camí per «intentar que el pavelló tingui, encara que sigui amb facsímils o reproduccions, els elements artístics que reunia a lʼExposició de París del 1937». El que es persegueix és una recreació històrica, no només de lʼedifici, sinó també del seu contingut, amb obres dels artistes més destacats del segle XX, «que el fan singular i possibiliten una millor lectura del seus valors, i que pretenem que siguin permanents», apunta. El pas següent? «Més aviat és un desig: que, en breu, poguéssim contemplar al Pavelló de la República la reproducció de la Font de Mercuri, dʼAlexander Calder», conclou.