El projecte PHIT estudia lʼimpacte psicològic del tràfic dʼéssers humans per millorar lʼatenció a les víctimes
El tràfic dʼéssers humans (TEH) —de lʼanglès trafficking in human beings (THB)—, practicat sovint per grups internacionals de crim organitzat, té unes greus repercussions psicològiques en les persones que el pateixen. La Universitat de Barcelona coordina un projecte internacional per conèixer millor aquest impacte psicològic, fins ara poc estudiat, i millorar així lʼatenció a les víctimes, concretament a dones que han patit el TEH per ser explotades sexualment. Finançat per la Direcció General dʼInterior de la Comissió Europea, el projecte Psychological health impact of THB for sexual explotations on female victims (PHIT) aplega dotze socis de cinc països europeus. La primera presentació pública del PHIT es farà a la Facultat de Dret el 4 dʼabril amb una jornada internacional en què participaran tant investigadors prestigiosos com professionals que treballen amb víctimes del tràfic dʼéssers humans.
El tràfic dʼéssers humans (TEH) —de lʼanglès trafficking in human beings (THB)—, practicat sovint per grups internacionals de crim organitzat, té unes greus repercussions psicològiques en les persones que el pateixen. La Universitat de Barcelona coordina un projecte internacional per conèixer millor aquest impacte psicològic, fins ara poc estudiat, i millorar així lʼatenció a les víctimes, concretament a dones que han patit el TEH per ser explotades sexualment. Finançat per la Direcció General dʼInterior de la Comissió Europea, el projecte Psychological health impact of THB for sexual explotations on female victims (PHIT) aplega dotze socis de cinc països europeus. La primera presentació pública del PHIT es farà a la Facultat de Dret el 4 dʼabril amb una jornada internacional en què participaran tant investigadors prestigiosos com professionals que treballen amb víctimes del tràfic dʼéssers humans.
La jornada, que inauguraran el degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, i el coordinador del projecte PHIT, el professor de la UB Markus González Beilfuss, començarà amb la ponència dʼEnrique Echeburúa, de la Universitat del País Basc, un dels experts principals en el vessant psicològic de la violència de gènere. A continuació, hi intervindran Joseba Achotegui, professor de la UB, i Miguel Lorente, professor de la Universitat de Granada i antic delegat del Govern per a la Violència de Gènere. També hi haurà una conferència de Xavier Cortés, cap de la Unitat Central de Tràfic dʼÉssers Humans dels Mossos dʼEsquadra, que exposarà com operen els grups de crim organitzat a escala internacional. Igualment, tindran lloc diverses taules rodones amb acadèmics de diversos centres europeus i responsables dʼONG i administracions.
El professor Markus González assenyala que «lʼimpacte psicològic del tràfic dʼéssers humans està molt poc estudiat; tots els agents són conscients del problema i la necessitat dʼabordar-lo, però no hi ha prou coneixement ni recursos especialitzats». González apunta que «sʼintenten fer servir coneixements i experiències de lʼàmbit de la violència de gènere, però els fenòmens no són iguals». «De fet, en el cas del TEH es parla de trauma complex, però no està clar el seu contingut, sobretot tenint en compte factors culturals i processos de victimització heterogenis», conclou. Els pocs estudis que sʼhan fet sobre el tema assenyalen la important presència de depressió i trastorn dʼestrès posttraumàtic entre les víctimes de TEH, encara que aquests conceptes són massa genèrics per descriure lʼabast de lʼimpacte psicològic en aquests casos. Així mateix, sʼha comprovat que les intervencions de professionals com metges, jutges o funcionaris poden ser contraproduents si no es té en consideració la condició psicològica de la víctima. Val a dir que un dels objectius del projecte PHIT és dirigir formació als professionals que assisteixen les víctimes i difondre les millors pràctiques, així com enfortir la cooperació entre ONG i els serveis dʼimmigració.
El PHIT és lʼúnic projecte finançat per la Direcció General dʼInterior de la Comissió Europea sobre tràfic dʼéssers humans que se centra en les víctimes. Dins de lʼEstat, a més de la Universitat de Barcelona, hi participen el Departament dʼInterior de la Generalitat de Catalunya i les ONG APRAMP, Proyecto Esperanza i SICAR, totes elles disposen de pisos protegits que acullen les víctimes alliberades pels cossos policials.