El projecte europeu LifeBrain analitzarà les claus de l'envelliment cognitiu amb dades de més de 6.000 persones

D'esquerra a dreta: Cristina Solé-Padullés, Bárbara Segura, Carme Junqué i David Bartrés Faz.
D'esquerra a dreta: Cristina Solé-Padullés, Bárbara Segura, Carme Junqué i David Bartrés Faz.
Recerca
(23/02/2017)

Aquest any sʼha posat en marxa LifeBrain, un projecte finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea amb deu milions dʼeuros i una durada de cinc anys que es proposa identificar els factors de risc i els factors protectors per al cervell i la salut mental en les diferents etapes de la vida.

D'esquerra a dreta: Cristina Solé-Padullés, Bárbara Segura, Carme Junqué i David Bartrés Faz.
D'esquerra a dreta: Cristina Solé-Padullés, Bárbara Segura, Carme Junqué i David Bartrés Faz.
Recerca
23/02/2017

Aquest any sʼha posat en marxa LifeBrain, un projecte finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea amb deu milions dʼeuros i una durada de cinc anys que es proposa identificar els factors de risc i els factors protectors per al cervell i la salut mental en les diferents etapes de la vida.

En el projecte hi participen catorze grups de recerca europeus —principalment escandinaus—, coordinats per la Universitat dʼOslo. Lʼúnic grup representant del sud dʼEuropa és el que lidera lʼinvestigador de lʼInstitut de Neurociències de la Universitat de Barcelona David Bartrés Faz, coordinador del Barcelona Brain Stimulation Lab (BBSLab).

Per dur a terme lʼestudi sʼintegraran les dades de grans cohorts europees sobre salut mental, aspectes cognitius, genètics, dʼestils de vida i de neuroimatge de més de 6.000 individus dels quals sʼha fet seguiment al llarg de diferents etapes de la vida. Les dades, prop de 40.000 en conjunt, recullen diferents franges dʼedat. A fi dʼampliar lʼanàlisi, també sʼestà treballant per relacionar aquestes dades amb altres registres dʼarxius nacionals i regionals, biobancs o altres grans estudis.

«La idea de fons del projecte és que, des del punt de vista cognitiu, la manera com envellim depèn en part dʼetapes prèvies de la vida, i que hi ha factors de risc i factors protectors que tenen una incidència diferent segons lʼetapa i acaben per determinar si envellim bé o malament en lʼaspecte cognitiu», explica David Bartrés Faz, que també és membre de lʼIDIBAPS.

«En definitiva —segueix lʼinvestigador—, el que busquem és entendre quines configuracions modificables de factors de risc i protectors, juntament amb els factors genètics, fan que una persona envelleixi mentalment millor que una altra». El projecte està molt enfocat a la medicina personalitzada i vol fer una estratificació en cercar grups de risc, així com donar recomanacions de salut preventives i oferir eines per a la pràctica clínica i per a les polítiques per millorar la salut mental de la població, en col·laboració amb les autoritats i entitats implicades.

Lʼequip que participa en el projecte LifeBrain pertany al Grup de Neuropsicologia de lʼInstitut de Neurociències de la UB,del qual també formen part les investigadores Carme Junqué (UB-IDIBAPS) qui lidera el grup, Bárbara Segura (UB-IDIBAPS) i Cristina Solé-Padullés (UB). Amb ells col·labora el grup d'Emili Ros, de la Unitat de Lípids del Servei dʼEndocrinologia i Nutrició de lʼHospital Clínic, per aportar dades de neuroimatge, funcions cognitives i estils de vida de les persones grans al projecte. Així mateix, lʼequip de la UB també participarà en lʼanàlisi de dades per als objectius científics del projecte i tindrà un paper important en la incorporació a lʼestudi dʼagents institucionals, socials i de política sanitària.