El pensament moral dʼIris Murdoch, recollit en una obra de Margarita Mauri
Margarita Mauri, professora titular dʼÈtica de la Facultat de Filosofia de la UB, recull el pensament moral dʼIris Murdoch a lʼobra Iris Murdoch: una ética de la atención (2018), a través de lʼanàlisi dels conceptes clau de la seva obra filosòfica: atenció, vida interior, visió, imaginació, fantasia, etc. Coincidint amb el centenari del naixement de lʼautora, el volum analitza la posició crítica que Murdoch va mantenir respecte a la filosofia moral del seu temps, i repassa lʼideal moral que proposa aquesta filòsofa i novel·lista: un ideal basat en la superació de lʼegoisme, així com en les relacions que hi ha entre lʼètica i lʼart, dos aspectes dʼuna mateixa realitat. En lʼúltima part del llibre es considera quina ha de ser la finalitat de la filosofia moral. A més, atès que Murdoch va conrear tant el gènere literari com el filosòfic i que, molt sovint, les idees filosòfiques es filtren en els seus escrits literaris, sʼofereix un apèndix en el qual sʼestudien dos temes filosòfics que Murdoch planteja en la novel·la La campana.
Margarita Mauri, professora titular dʼÈtica de la Facultat de Filosofia de la UB, recull el pensament moral dʼIris Murdoch a lʼobra Iris Murdoch: una ética de la atención (2018), a través de lʼanàlisi dels conceptes clau de la seva obra filosòfica: atenció, vida interior, visió, imaginació, fantasia, etc. Coincidint amb el centenari del naixement de lʼautora, el volum analitza la posició crítica que Murdoch va mantenir respecte a la filosofia moral del seu temps, i repassa lʼideal moral que proposa aquesta filòsofa i novel·lista: un ideal basat en la superació de lʼegoisme, així com en les relacions que hi ha entre lʼètica i lʼart, dos aspectes dʼuna mateixa realitat. En lʼúltima part del llibre es considera quina ha de ser la finalitat de la filosofia moral. A més, atès que Murdoch va conrear tant el gènere literari com el filosòfic i que, molt sovint, les idees filosòfiques es filtren en els seus escrits literaris, sʼofereix un apèndix en el qual sʼestudien dos temes filosòfics que Murdoch planteja en la novel·la La campana.
Iris Murdoch va néixer a Dublín el 15 de juliol del 1919. Va estudiar els clàssics, la història antiga i filosofia en el Somerville College de la Universitat dʼOxford. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre actiu del Partit Comunista, però posteriorment el va abandonar per desavinences ideològiques. Entre el 1938 i el 1942 va treballar al Ministeri dʼHisenda, i entre el 1944 i el 1946, a lʼAdministració de les Nacions Unides per a lʼAuxili i la Reconstrucció (UNNRA), a Àustria i Bèlgica. Després dʼun any sense feina, ja de retorn a Londres, Murdoch va assistir a un postgrau de filosofia dirigit per Ludwig Wittgenstein, i el 1948 va ser admesa com a membre del St. Anneʼs College dʼOxford, on va treballar fins al 1963. El primer treball publicat per Murdoch va ser la seva tesi doctoral, Sartre, romantic rationalist (1953). El seu debut com a novel·lista arribaria un any més tard amb la novel·la Sota la xarxa, inici dʼuna trajectòria narrativa en què la religió i la filosofia són temes centrals moltes vegades. Sovint, Murdoch utilitza la fantasia i elements gòtics; no obstant això, els seus personatges mostren un enorme realisme a lʼhora de trobar sentit a les seves vides en situacions extraordinàries. El mar, el mar, guanyadora del Premi Brooker el 1978, es considera la seva novel·la més rellevant. Murdoch va ser nomenada dama de lʼImperi Britànic el 1987 i va morir a Oxford el febrer del 1999.
Margarita Mauri Álvarez és doctora en Filosofia des del 1986 i investigadora principal del Grup Internacional Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix dos seminaris permanents: el Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch, aquest darrer des de lʼany 2006. Les seves línies de recerca principals són la filosofia pràctica dʼAristòtil, lʼètica de St. Tomàs dʼAquino, la il·lustració escocesa i, especialment, la figura dʼIris Murdoch. El passat mes de gener va impartir una xerrada al Centre de Cultura Contemporània (CCCB), en el marc dʼun curs sobre lʼobra de lʼescriptora britànica, titulada «Iris Murdoch: la dona més brillant dʼAnglaterra». Dʼentre les seves nombroses publicacions, destaquen: Bien humano y moralidad (PPU, 1990); «Moral knowledge in Aristotleʼs ethics» (Studia Moralia, 1992); El conocimiento moral: Shaftesbury, Hutcheson, Hume, Smith, Brentano, Scheler, Santo Tomás (Rialp, 2005); «El placer de la virtud en el universo moral de Francis Hutcheson» (Empresa y Humanismo, 2009), i «La ética de la retórica» (Estudios Filosóficos, 2012). A més, ha estat la investigadora principal en una desena de projectes dʼR+D+i finançats per administracions o entitats públiques i privades.