El ministre Ricardo Patiño explica a la UB els avenços a lʼEquador i la política internacional dʼaquest país

Moment de la intervenció de Ricardo Patiño.
Moment de la intervenció de Ricardo Patiño.
(05/11/2013)

Els avenços que hi ha hagut a lʼEquador des de la victòria del president actual, Rafael Correa, lʼany 2006, i les línies de la política exterior dʼaquest país llatinoamericà van ser els eixos de la intervenció del ministre equatorià de Relacions Exteriors i Mobilitat Humana, Ricardo Patiño, ahir dilluns, 4 de novembre, al Paranimf de la UB. Lʼacte, presidit pel rector, Dr. Dídac Ramírez, i en el qual també va intervenir Javier Soraluze, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, va ser seguit per nombrosos membres de la comunitat equatoriana a Barcelona.

Moment de la intervenció de Ricardo Patiño.
Moment de la intervenció de Ricardo Patiño.
05/11/2013

Els avenços que hi ha hagut a lʼEquador des de la victòria del president actual, Rafael Correa, lʼany 2006, i les línies de la política exterior dʼaquest país llatinoamericà van ser els eixos de la intervenció del ministre equatorià de Relacions Exteriors i Mobilitat Humana, Ricardo Patiño, ahir dilluns, 4 de novembre, al Paranimf de la UB. Lʼacte, presidit pel rector, Dr. Dídac Ramírez, i en el qual també va intervenir Javier Soraluze, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, va ser seguit per nombrosos membres de la comunitat equatoriana a Barcelona.

Ricardo Patiño va iniciar la seva conferència recordant, precisament, la important presència dʼimmigrants equatorians a Barcelona, i va agrair la tasca que duen a terme entitats com ara la Plataforma dʼAfectats per la Hipoteca a lʼhora dʼajudar-los a superar les dificultats que han dʼafrontar.

El ministre va remarcar que el seu país ha fet «una revolució en pau i democràtica». Va repassar la política financera del Govern de Correa, des de la creació dʼuna comissió dʼauditoria del deute extern fins a la marxa del país sud-americà del Fons Monetari Internacional, o la instauració dʼun banc amb fons de la seguretat social que destina els recursos a sectors com el de la construcció.
 
Pel que fa a les mesures per incentivar lʼocupació, va ressaltar que sʼha aconseguit disminuir lʼatur i alhora augmentar els sous reals, dues fites que segons la teoria econòmica tradicional no serien compatibles. «Quan hi ha una subutilització dels recursos productius, la teoria econòmica tradicional no es compleix», va assegurar.
En relació amb la política exterior de lʼEquador, Patiño va explicar que es basa en la recuperació de la sobirania nacional i la dignitat, així com en una visió moderna de les relacions internacionals que contempla el món com un escenari multipolar. El ministre va ser molt crític amb lʼOrganització dels Estats Americans, i va ressaltar les diferències importants que hi ha entre els Estats Units i el Canadà i els altres membres. També va tractar el cas Chevron-Texaco, i va assegurar que lʼempresa haurà de pagar pels danys que sʼhan produït a la selva amazònica equatoriana.
 
En el capítol de lʼeducació, Patiño va afirmar que «un país no pot progressar si el sistema educatiu és mediocre o dolent». En aquest sentit, va relatar els esforços del Govern per assolir lʼaccés universal a lʼescola, i va assenyalar que sʼha aconseguit «treure del carrer 450.000 nens». Pel que fa a les universitats, va explicar que a lʼEquador sʼha dut a terme una tasca dʼavaluació i acreditació que ha suposat mesures dràstiques com ara clausurar centres que no assolien prou qualitat i avaluar docents que mai havien passat per un procés similar.
 
El rector, Dr. Dídac Ramírez, va cloure lʼacte i va glossar la intervenció del ministre Patiño dient que era un discurs vertebrat a lʼentorn dels conceptes de «dignitat, respecte, autonomia, revolució ciutadana, sobirania i dret a decidir». Respecte a les polítiques econòmiques i la situació de crisi, va assenyalar el perill que en la societat actual «es rescatin els bancs però sʼabandonin les persones a la seva sort».