El mòbil ens fa més mal estudiants, cosa que ens porta a refugiar-nos-hi més

21/04/2026
Vicente Villalba Palacín,Lydia Sánchez,Caterina Calderón | Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, Facultat de Psicologia

Vicente Villalba Palacín,Lydia Sánchez,Caterina Calderón

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, Facultat de Psicologia

Imaginem-nos un universitari qualsevol: s’asseu davant els apunts per començar a estudiar, però als cinc minuts vibra el dispositiu. Aquest simple avís actua com una invitació a desviar l’atenció, i activa un cicle de gratificació instantània que fragmenta la capacitat de concentració. El que comença com la revisió d’una notificació s’acaba convertint en un llarg període de consum digital que desplaça la tasca acadèmica. 

Aquesta dinàmica no és casual; respon a un disseny persuasiu que transforma l’ús del telèfon intel·ligent en un patró de conducta sovint compulsiu. En un estudi recent hem analitzat com l’ús problemàtic d’Internet i el fenomen del phubbing, l’acte d’ignorar altres persones per consultar el mòbil, impacten en la capacitat cognitiva i emocional i en el rendiment acadèmic dels universitaris. 

 

El perfil de la distracció 

La recerca revela que l’ús problemàtic d’Internet i el phubbing són fenòmens transversals a tots els universitaris, tot i que hi ha certs matisos. En analitzar la mostra de 875 estudiants de cinc facultats de la Universitat de Barcelona, no hem trobat diferències per sexe o edat, cosa que difereix d’altres estudis, que tradicionalment han assenyalat una vulnerabilitat més gran en les dones, per l’ús de les xarxes socials, i en els alumnes més joves

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation