El georadar permet veure una gran ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès

Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).
Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).
Recerca
(04/07/2018)

Lʼús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees dʼuna gran ciutat ibèrica soterrada al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès). Es tracta dʼuna població dʼuna importància comparable a la dʼUllastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa sʼha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la UB Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte (ICREA i ICAC).

Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).
Estructura urbana i sistema defensiu del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).
Recerca
04/07/2018

Lʼús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees dʼuna gran ciutat ibèrica soterrada al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès). Es tracta dʼuna població dʼuna importància comparable a la dʼUllastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa sʼha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la UB Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte (ICREA i ICAC).

Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per lʼempresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part dʼuna ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, travessats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara sʼhan identificat uns dos-cents recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica dʼaquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que sʼestén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, lʼactual Tarragona. Unes excavacions preventives als anys vuitanta i noranta van apuntar la possible existència del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsol. Pel que fa a la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs dʼexcavació indiquen que ja existia un nucli de població al segle VI aC, que va perdurar fins a lʼentorn de lʼany 200 aC, quan va ser abandonat en la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Els investigadors tenen la intenció de fer enguany una primera excavació, un sondeig per tal de comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació. Tot seguit sʼiniciaran els treballs dʼexcavació en extensió, sempre en coordinació amb lʼAjuntament de Banyeres del Penedès. «El resultat del georadar facilitarà enormement la tasca dʼexcavació, ja que permetrà gestionar i planificar els treballs; encara que sempre hi ha elements que no estan clars: per exemple, sembla que hi ha construccions i trama urbana més enllà del sistema defensiu al sud de la població», explica el professor Noguera.

LʼAjuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari del conjunt dels terrenys, ja que està previst comprar-los en els pròxims mesos. El consistori està fent els tràmits per poder començar les excavacions juntament amb la UB, sempre amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. Per lʼalcalde de Banyeres, Amadeu Benach, aquesta «és una gran troballa, important no només per al nostre municipi sinó per al conjunt del país».

La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte «Caracterització dels assentaments urbans a la costa de la Ibèria septentrional (segles VI-III aC)», finançat per lʼantic Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat, alhora que el jaciment forma part del projecte de recerca de la UB «El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i lʼèpoca romana republicana».

Podeu veure un vídeo sobre la recerca en aquest enllaç.