El CRAI Biblioteca de Matemàtiques commemora el centenari del naixement de Martin Gardner amb una exposició virtual
Tal dia com avui, el 21 d'octubre d'ara fa cent anys, naixia a Tulsa (Oklahoma) Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, conegut popularment pels seus articles sobre matemàtica recreativa. Amb motiu del seu centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb lʼexposició virtual «Martin Gardner. Centenari 1914-2014», amb què es recorda la immensa contribució del científic a l'hora d'apropar les matemàtiques al gran públic, des d'una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.
Tal dia com avui, el 21 d'octubre d'ara fa cent anys, naixia a Tulsa (Oklahoma) Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, conegut popularment pels seus articles sobre matemàtica recreativa. Amb motiu del seu centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb lʼexposició virtual «Martin Gardner. Centenari 1914-2014», amb què es recorda la immensa contribució del científic a l'hora d'apropar les matemàtiques al gran públic, des d'una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.
La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l'escepticisme científic i la filosofia. La mostra està estructurada en diversos apartats: una presentació a càrrec d'Anton Aubanell, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB, una completa biografia, un llistat de la seva bibliografia, així com un recull dʼentrevistes, obituaris i homenatges. Finalment, en lʼapartat d'altres recursos sʼhi poden trobar entitats, esdeveniments i enllaços relacionats amb aquest divulgador.
El mestre dels reptes matemàtics
Malgrat que Gardner no tenia una formació matemàtica universitària —va estudiar Filosofia a la Universitat de Chicago—, al llarg de vint-i-cinc anys (del 1956 al 1981) va escriure ininterrompudament la columna «Mathematical Games» a la revista Scientific American. En la seva obra, proposa reptes matemàtics, problemes lògics, puzles geomètrics i trencaclosques aritmètics «amb esperit de diversió, però combinant la diversió amb un esforç seriós per portar el lector cap a àrees de la matemàtica que són qualsevol cosa menys trivials», definia el mateix Gardner.
Entre el centenar de llibres que va publicar, destaca The annotated Alice: Alice's adventures in Wonderland and Through the looking glass, de la qual sʼhan publicat més dʼun milió dʼexemplar en diverses llengües. Es tracta dʼuna edició comentada, farcida d'aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que interpreta les dues obres més famoses de Lewis Carroll: Alícia al país de les meravelles i A través del mirall.
Un «teista filosòfic», adversari de la pseudociència
Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències. Mitjançant llibres i articles, i amb la creació, juntament amb Carl Sagan, Isaac Asimov i altres col·legues, del Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), Gardner va denunciar pràctiques com ara el creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extrasensorial.
Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic». Creia en un Déu personal, en el més enllà i en l'oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l'existència de Déu o la immortalitat de l'ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.