El Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera premien recerques de qualitat i casos de retorn del coneixement a la societat

Foto de grup amb el premiats.
Foto de grup amb el premiats.
Institucional
(15/12/2022)

El dijous 15 de desembre es van lliurar a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera. Van lliurar els guardons el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer. Els treballs premiats són exemples de recerques de gran qualitat derivades de tesis doctorals de joves investigadors, i també projectes de transferència a la societat de coneixements adquirits i desenvolupats a la Universitat.

Foto de grup amb el premiats.
Foto de grup amb el premiats.
Institucional
15/12/2022

El dijous 15 de desembre es van lliurar a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera. Van lliurar els guardons el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer. Els treballs premiats són exemples de recerques de gran qualitat derivades de tesis doctorals de joves investigadors, i també projectes de transferència a la societat de coneixements adquirits i desenvolupats a la Universitat.

«A la Universitat, som un observatori privilegiat, dissenyat per ser sensibles a tot el que succeeix. Donem resposta al que observem: si tenim la solució, la transferim; si no, fem recerca», va afirmar el rector per posar en context els guardons. Carme Verdaguer va qualificar aquests premis dʼ«instrument de sensibilització», i va recordar que els Antoni Caparrós i Senén Vilaró es van crear ara ja fa quinze anys i el José Manuel Blecua i el Ramon Margalef, divuit. Joan Corominas va afirmar que els guardons són un exemple de la diversitat i amplitud de camps que sʼaborden des de la Universitat, i va concloure: «El futur de la nostra societat depèn dʼuna economia focalitzada en el coneixement i en el talent, basada en un model més sòlid, cohesionat i resilient, en què les universitats hem de ser un agent protagonista». 

Lʼèxit educatiu de les missions jesuïtes

El Premi José Manuel Blecua, que sʼatorga al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral, és enguany per a una recerca dʼÈric Gómez sobre les missions de lʼorde dels jesuïtes a lʼAmèrica Llatina colonitzada dels segles XVII i XVIII. Aquestes comunitats religioses, popularitzades per la pel·lícula La missió de Roland Joffé, posaven lʼaccent en lʼeducació de les poblacions indígenes.

Mitjançant lʼestudi dels padrons dʼindis (els censos de lʼèpoca), la recerca demostra que les comunitats de les missions jesuïtes tenien uns coneixements aritmètics excepcionals per lʼèpoca. La tesi doctoral de Gómez, dirigida pels professors de la Facultat dʼEconomia i Empresa Julio Martínez i Miquel Gutiérrez, apunta que la forma en què sʼorganitzaven aquestes missions, així com el seu respecte i adaptació a la cosmovisió i la llengua guaraní, podrien haver contribuït a lʼèxit educatiu.

Premi a una recerca publicada a Nature en portada

El Premi Ramon Margalef, per a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada dʼuna tesi doctoral, és per a una recerca publicada a la portada de la revista Nature amb el titular «Afers del cor». Lʼarticle desxifra un dels enigmes encara per resoldre sobre la transició entre estils de vida lliure i sedentària en avantpassats del nostre fílum: els cordats.

La tesi doctoral dʼAlfonso Ferrández Roldán, dirigida pel professor de la Secció de Genètica de la UB Cristian Cañestro, proposa un nou escenari evolutiu que ajuda a entendre lʼevolució del nostre fílum i a descobrir com era lʼavantpassat dels tunicats, el grup germà dels vertebrats. En concret, revela que les pèrdues massives de gens que van desconstruir la xarxa gènica del cor van facilitar la transició cap a un estil de vida pelàgic lliure en les apendiculàries tunicades, a partir dʼuna forma ancestral sedentària. Es tracta dʼuna recerca feta en exclusiva pel Grup de Recerca Consolidat Evolució i Desenvolupament (Evo-Devo) de la Secció de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB. El grup investigador és pioner a escala mundial en lʼús de lʼespècie Oikopleura dioica com a model animal per estudiar lʼimpacte de la pèrdua gènica com a força evolutiva.

Intel·ligència artificial per millorar el diagnòstic del càncer colorectal

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació ha estat per al projecte de detecció de patologies del tracte intestinal mitjançant intel·ligència artificial liderat per Santi Seguí, professor agregat del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB.

Lʼobjectiu del projecte és desenvolupar un sistema dʼintel·ligència artificial que permeti revisar, de manera més ràpida i efectiva, lʼenregistrament de vídeo obtingut mitjançant una càpsula endoscòpica dotada dʼuna càmera al llarg del seu recorregut per lʼintestí. Aquesta eina dʼintel·ligència artificial permetrà substituir progressivament lʼendoscòpia tradicional, una tècnica invasiva que requereix anestèsia, i també millorarà lʼeficiència en el diagnòstic.

El projecte es va iniciar el 2018 amb una col·laboració de recerca entre la UB, lʼHospital General de la Vall dʼHebron i lʼempresa escocesa Corporate Health International. Posteriorment, la col·laboració amb aquesta companyia va continuar amb un projecte nou finançat per Innovate UK. Actualment, amb el suport econòmic de lʼInstitut Nacional de Recerca en Salut dʼAnglaterra (NIHR) i en col·laboració amb hospitals del Regne Unit, sʼestà portant a terme un assaig clínic de fase 2.

Un medicament veterinari per tractar el dolor dels gossos

Josep Maria Suñé Negre, director del grup de recerca del Servei de Desenvolupament del Medicament (SDM) de la UB, ha guanyat també el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació.

Se lʼha distingit per haver desenvolupat el Firocoxib, un medicament genèric antiinflamatori homologat per als gossos. En el desenvolupament dʼaquest medicament, sʼha incorporat una innovació tecnològica farmacèutica que permet ajustar la dosificació en funció del pes de lʼanimal, qüestió que fins ara no sʼhavia resolt. A més, sʼha dissenyat de manera que el producte sigui agradable al paladar, a fi dʼassegurar que el gos no el rebutja, i és hipoal·lergogen, és a dir, té molt poc potencial per produir una reacció al·lèrgica. El projecte sʼha creat per encàrrec de Livisto, una empresa farmacèutica amb una àmplia implementació a escala mundial en el sector veterinari. Així mateix, el projecte sʼha beneficiat de la transferència tecnològica de lʼempresa Lelypharma, dels Països Baixos, que sʼha encarregat de la fabricació industrial del producte.

Reduir el malbaratament alimentari

ColorSensing, empresa derivada (spin-off) de la UB, ha guanyat el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora. Creada el 2018 per Daniel Prades, de la Facultat de Física, i per María Eugenia Martín, ara CEO dʼaquesta spin-off, ajuda fabricants i distribuïdors dʼaliments envasats a reduir el malbaratament alimentari, mitjançant una eina de control de la qualitat i la seguretat alimentàries que millora la seva rendibilitat.

ColorSensing ofereix una etiqueta intel·ligent que sʼenganxa a les safates dels productes alimentaris i que permet comprovar tres aspectes clau: la qualitat de lʼenvasat en línia de manera no destructiva (sense haver de perforar lʼenvàs per verificar lʼestat del producte); si sʼha trencat la cadena del fred, i la frescor real del producte en qualsevol moment de la seva vida útil i en qualsevol punt de la cadena de subministrament.

Més fotos de l'acte a flickr.