Dues instal·lacions de la Universitat de Barcelona, incloses al nou Mapa d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars
La nova actualització del Mapa d'Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) que ha aprovat aquest novembre el Consell de Política Científica, Tecnològica i d'Innovació (CPCTI), que depèn del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, inclou dues instal·lacions de la Universitat de Barcelona relacionades amb la microscòpia electrònica de transmissió aplicada a materials i amb la ressonància magnètica nuclear d'alt camp. Els dos equipaments estan gestionats pels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB).
La nova actualització del Mapa d'Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) que ha aprovat aquest novembre el Consell de Política Científica, Tecnològica i d'Innovació (CPCTI), que depèn del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, inclou dues instal·lacions de la Universitat de Barcelona relacionades amb la microscòpia electrònica de transmissió aplicada a materials i amb la ressonància magnètica nuclear d'alt camp. Els dos equipaments estan gestionats pels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB).
El 6 de novembre passat, el CPCTI va aprovar lʼactualització del Mapa d'Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars, que estarà en vigor fins al 2020. El mapa està integrat per 29 entitats de tot lʼEstat —totes de titularitat pública, singulars i d'accés obert—, que comprenen un total de 62 infraestructures, totes operatives.
Amb les dues infraestructures dels CCiTUB que apareixen al nou mapa dʼICTS, la UB passa a ser una de les tres universitats de lʼEstat reconegudes amb dos nodes i l'única a Catalunya. Tal com explica José Ramón Seoane, director dels Centres Científics i Tecnològics i director de les dues ICTS, «la integració d'aquests equipaments com a ICTS, a més de ser un reconeixement del valor de les instal·lacions de suport a la recerca que gestiona la UB, també permetrà accedir a fons destinats exclusivament a consolidar i millorar les infraestructures científiques i tecnològiques de què disposen». Les ICTS han de complir tres característiques fonamentals: ser infraestructures de titularitat pública, ser singulars i estar obertes a l'accés competitiu.
Xarxa de Laboratoris de Ressonància Magnètica Nuclear de Biomolècules (R-LRB)
Les instal·lacions de ressonància magnètica nuclear (RMN) dels CCiTUB, situades al Parc Científic de Barcelona, estan qualificades com a ICTS des de l'any 2000, qualificació que ha estat renovada en passar a formar part ara de la Xarxa de Laboratoris de RMN de Biomolècules (R-LRB). Aquesta xarxa sʼengloba en l'àmbit de les ciències de la salut i la biotecnologia.
El laboratori de RMN dels CCiTUB té com a objectiu principal fer experiments de ressonància magnètica nuclear de camp molt alt per estudiar l'estructura i la dinàmica de molècules complexes d'interès biològic, així com assessorar les empreses i els investigadors sobre les aplicacions de la RMN al seu camp. Els seus equips contribueixen a investigacions de diverses àrees, com ara la química, la biologia molecular, la biologia cel·lular i genètica, la ciència i tecnologia dels aliments, la farmàcia i la biotecnologia, entre d'altres.
Infraestructura Integrada de Microscòpia Electrònica de Materials (ELECMI)
D'altra banda, les instal·lacions de la Unitat de Microscòpia Electrònica de Transmissió dels CCiTUB, juntament amb infraestructures d'altres tècniques afins, constituiran a partir d'ara la Unitat de Microscòpia Electrònica Aplicada a Materials (UMEAP), que ha estat reconeguda com a node de la ICTS que té per nom Infraestructura Integrada de Microscòpia Electrònica de Materials (ELECMI). En el mapa dʼICTS, ELECMI s'engloba en l'àrea dels materials. En aquest àmbit, els CCiTUB disposen d'una gran selecció de tècniques de caracterització que complementen els microscopis electrònics pròpiament dits, com ara les microsondes, els difractòmetres de raigs X, la microscòpia Raman, etc. Aquestes tècniques es posen a disposició dels investigadors perquè desenvolupin noves metodologies sense les limitacions que presenten les fronteres disciplinàries.