Doble presentació al voltant de Iannis Ritsos, el poeta del poble grec

En eterna vigília. Tradició i compromís en lʼobra de Iannis Ritsos aplega diverses aproximacions a lʼobra dʼaquest poeta, i recupera un autor clàssic, obstinadament compromès amb el seu temps i la cultura mil·lenària del seu país. Afiliat de jove al Partit Comunista ―però per sobre de tot poeta que va abraçar apassionadament la causa dels oprimits―, Iannis Ritsos (1909-1990) exemplifica com ningú la tràgica història del seu país, ocupat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial ―en la qual combat com a resistent―, esquinçat per la terrible guerra civil posterior i dessagnat més tard per la fosca dictadura dels Coronels. Iannis Ritsos sʼerigeix com la veu del poble: ni calla ni sʼatura. Condemnat i confinat en diverses illes de la seva estimada Grècia, va escriure més de cent reculls de poemes, a més de narrativa curta, teatre, assaig, cròniques i traduccions.

En eterna vigília recull les aportacions que es van fer a les jornades internacionals dedicades a Ritsos celebrades lʼoctubre del 2003 a la Facultat de Filologia de la UB i a lʼAcadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb motiu del centenari del naixement del poeta. A part dʼaquests articles, també inclou materials inèdits procedents del fons dʼAlexis Eudald Solà (1946-2001), que va ser amic personal de Ritsos i professor de grec modern de la Universitat de Barcelona.

Iannis Ritsos ―de qui hi ha traduït al català La sonata del clar de lluna (Adesiara, 2012) ― era fill de terratinents del Peloponès arruïnats per la reforma agrària de Venizelos, i va viure experiències dramàtiques, amb un pare que acabà al manicomi; un germà gran, mariner, mort per tuberculosi, i al cap de poc la mort de la mare; ell mateix va tenir una salut fràgil i una personalitat sensible. Va estar molt protegit per la seva germana gran. Mal estudiant però bon actor de teatre i pianista, va subsistir a lʼAtenes dels anys trenta amb petites feines i va travar una gran amistat amb la poeta Maria Polidoure, que li va despertar la vocació poètica. El seu poema «Epitafi», escrit arran de lʼimpacte que li va produir una fotografia colpidora dʼuna mare al costat del seu fill mort al mig del carrer durant la vaga general del 1936, va ser lʼinici de la seva etapa com a poeta del poble. Mikis Theodorakis va musicar aquest poema el 1960 i en va ampliar la popularitat. Ritsos va bastir la seva obra al voltant del que ell anomena la grecitat, una visió de la identitat grega que integra harmònicament elements tan diferents com ara el llegat de lʼantiguitat i de lʼedat mitjana bizantina, la tradició religiosa ortodoxa i les ideologies revolucionàries dels segles XIX i XX.

En eterna vigília aplega diverses aproximacions a lʼobra de Ritsos, articulades a propòsit del seu compromís polític i poètic, i de les possibles contradiccions que podrien comportar. El professor de la Universitat dʼAtenes Iorguis Iatromanolakis planteja la distància que separa la concepció dogmàtica que tenen de Ritsos els actuals militants del Partit Comunista Grec, el valor poètic i existencial de la seva obra, la relació de la seva poesia amb la Grècia clàssica i, especialment, de la seva història familiar i personal amb la tragèdia i la mitologia antigues. El director de la revista Poesia, Nicola Crocetti, traductor a lʼitalià i amic personal del poeta, dóna la seva visió de les circumstàncies personals i històriques en què va sorgir lʼobra de Ritsos, posant un èmfasi especial en la relació entre la poesia i el compromís polític. El professor Ernest Marcos analitza la relació de la poesia de Ritsos amb Bizanci, i amb la grecitat, des dʼun punt de vista lingüístic, simbòlic i formal. Francesc Morfulleda, especialista en la poesia popular grega i en les relacions entre Grècia i Catalunya, ofereix una visió de Joan Solà sobre les traduccions de Ritsos i sobre les raons morals per les quals val la pena llegir el poeta grec, començant pel seu paper coratjós de guia serè del poble vers una esperança més enllà de les contingències. Joan Casas, poeta i traductor de Ritsos, sʼaproxima a la seva figura a través del personatge de la germana dʼAntígona, Ismena, tot fent una incursió en el «paper» de la por, tan humana, sorprenent i corprenedora en la poesia de Ritsos. La poeta Susanna Rafart explora la por i la memòria, alhora que ofereix una lectura de poemes inspirats en Grècia, Maria Àngels Anglada, Rodes, lʼAntiguitat i Ritsos.

Aquest llibre recupera un autor clàssic, encara no prou conegut a casa nostra, obstinadament compromès amb la cultura mil·lenària del seu país. Un autor certament molt més actual del que no sembla en un moment històric convuls com el que estem vivint a Occident, i molt particularment a la seva Grècia natal, avui inflamada per vagues generals, conflictes socials aspres i famílies arruïnades.

Em temen generals dictadors coronels reis jutges militars
tot i que no duc cap pistola a la butxaca del darrere
ni cap puny de ferro
ni un ganivet per tallar pa
ni bastó ni falcó
res res
tret dʼun somriure tremolós davant el miracle del món que preparen
       els revolucionaris de debò