Lʼacte de lliurament dels ajuts del Programa RecerCaixa ha estat presidit pel conseller dʼEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, i hi han intervingut el Dr.
Dídac Ramírez, rector de la UB i president de lʼACUP, Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “la Caixa”, Luís Ferrer, director del Programa RecerCaixa i Enric Banda, director de lʼÀrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”.
En lʼàmbit de les ciències socials i les humanitats, sʼha seleccionat el projecte Avaluació de polítiques dʼaccés universal a serveis essencials, del professor Joan-Ramon Borrell, del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, lʼobjectiu del qual és contribuir a millorar el coneixement que es té de les polítiques públiques de garantia dʼequilibri territorial en lʼaccés a serveis essencials. Per això, pretén fer aportacions en dos terrenys: dʼuna banda, en la metodologia dʼavaluació de les polítiques públiques i les regulacions en mercats dʼoligopoli; de lʼaltra, en lʼàmbit del coneixement de lʼimpacte que tenen les reformes sobre el benestar social en un conjunt seleccionat dʼactivitats de prestació de serveis en el territori, com ara les farmàcies, les gasolineres, el transport aeri o la banca.
Un altre projecte destacat de la UB és Aprenentatge, servei i educació en valors, del professor Josep Maria Puig, del Departament de Teoria i Història de lʼEducació. Vol descriure, fonamentar teòricament i promoure experiències dʼaprenentatge servei (APS), una activitat dʼeducació civicomoral que combina el servei a la comunitat amb els aprenentatges curriculars. Se centra en tres pilars bàsics de lʼAPS: els centres educatius que adopten aquesta metodologia, les entitats socials que ofereixen espais de servei als joves, i les instàncies de connexió que actuen en el territori per facilitar el treball en xarxa i el partenariat entre escoles i entitats.
Així mateix, sʼha escollit Projectes oberts per a lʼaprenentatge mòbil, del professor Antonio Bartolomé, del Departament de Didàctica de lʼEducació Visual i Plàstica, que pretén unir empreses, institucions, desenvolupadors i investigadors per iniciar i avaluar tres iniciatives pilot dʼaprenentatge mòbil en tres camps específics: lʼaprenentatge formal, lʼaprenentatge informal en projectes socials i la formació corporativa sobre col·lectius necessitats i exclosos dels sistemes formatius tradicionals.
Pel que fa a lʼàmbit de les ciències de la salut, sʼha seleccionat un projecte del professor Tomàs Pumarola, del Departament dʼAnatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la UB, que es durà a terme des de la Fundació Clínic amb el títol Control de les noves variants del virus de la grip que circulen a Catalunya durant dues temporades de grip consecutives (2010-2011/2011-2012) per mitjà dʼun mètode de piroseqüenciació. La finalitat dʼaquest estudi és identificar la barreja de poblacions virals, les noves variants genètiques i recombinants possibles de virus dʼinfluença A en mostres obtingudes de pacients infectats per seqüenciació dʼalt rendiment.
Ha estat també escollit el projecte Paper de la fusió mitocondrial hipotalàmica en el control de lʼapetit i el pes corporal: potencial diana terapèutica per al tractament de lʼobesitat, de lʼinvestigador Marc Claret, de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). La hipòtesi dʼaquesta proposta és que la fusió mitocondrial pot estar estretament implicada en la regulació de les funcions clau de determinats circuits neuronals hipotalàmics involucrats en la ingestió dʼaliment i en el control del pes corporal. Lʼobjectiu és combinar nous i importants àmbits de recerca per millorar la comprensió dels mecanismes bàsics que participen en el control hipotalàmic de la ingestió dʼaliment i del pes corporal, però, sobretot, estudiar més profundament la possibilitat dʼemprar els esdeveniments de fusió mitocondrial com a dianes en el tractament de lʼobesitat.
Un tercer projecte seleccionat ha estat Desenvolupament de la llum modulada en lligands al·lostèrics de mGluR4 per a la regulació no invasiva a distància del dolor neuropàtic, de Pau Gorostiza, professor de la UB i investigador de lʼInstitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), centre que impulsen la UB i la UPC. Una de les limitacions dels fàrmacs actuals és que només seʼn pot regular la dosi i la freqüència, però generalment un cop administrats no és possible ajustar-ne lʼefecte ni controlar-los en el temps o en lʼespai (és a dir, en la part del cos en què es vol que actuïn). Aquest projecte pretén validar un nou concepte farmacològic: els fàrmacs modulables amb llum, i com es pot regular la potència, lʼafinitat i la distribució espacial i temporal dels seus efectes fisiològics.
A aquesta primera convocatòria de RecerCaixa sʼhi van presentar un total de 461 projectes. Dels 20 que es van seleccionar, 12 sʼemmarquen en lʼàmbit de les ciències socials i les humanitats, i corresponen a les línies següents: patrimoni cultural; impacte social de lʼarquitectura; educació i sistemes educatius; entorn digital en lʼaprenentatge; economia i sociologia de la pobresa i de la marginalitat; impacte de les entitats del tercer sector; immigració, i economia política i polítiques públiques amb perspectiva pluridisciplinària. Pel que fa a lʼàmbit de les ciències de la salut, les iniciatives van des dels trastorns alimentaris (obesitat, bulímia, anorèxia) fins a la salut pública, passant per temes de seguretat alimentària i dolor.
Els altres projectes seleccionats són: Conflicte social i polarització econòmica, ètnica i religiosa (de Joan Maria Esteban Marquillas, del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques); Educació matemàtica dels alumnes immigrants: identificació i caracterització de trajectòries dʼèxit (de Maria Núria Gorgorió Solà, UAB); Recomanació i exploració de continguts audiovisuals orientats a lʼaprenentatge (de Josep Lluis Larriba Pey, UPC); Estudis de cas de la influència del nucli familiar, el procés dʼacollida i lʼedat dʼarribada en la construcció de les actituds i ideologies lingüístiques dels joves llatinoamericans i xinesos a Catalunya (de Mireia Trenchs Parera, UPF); Noves estratègies per a la immigració: requalificació per a un nou mercat de treball (de Fausto Miguélez Lobo, UAB); Rehabitar: la casa, el carrer i la ciutat (de Xavier Monteys Roig, UPC); Rehabilitació territorial: transformació de les àrees residencials monofuncionals (de Zaida Muxí Martínez, UPC); Art en perill: cens i memòria de la destrucció (Marià Carbonell Buades, UAB); PADICAT. Patrimoni arqueològic digital de Catalunya(de Juan Antonio Barcelo Alvarez, UAB); BiblioPRO: Biblioteca virtual dʼinstruments de qualitat de vida relacionada amb la salut (de Jordi Alonso Caballero, Fundació Imim); Factors determinants de lʼobesitat infantil: el paper del factor social i ambiental en prenatals i durant els primers anys de vida (de Martine Vrijheid, del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental); Estudi de lʼexpressió gènica associada al dolor neuropàtic: modulació farmacològica (dʼEnrique Verdú Navarro, UdG); Seguretat alimentària: desenvolupament de noves tecnologies basades en bacteriòfags per al control de la salmonel·losi (de Montserrat Llagostera Casas, UAB), i Caracterització dels riscos per al càncer i la salut infantil associats a la ingesta diària dʼhidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) (de Michelle Ann Méndez, CREAL).
