Dissenyen mètodes alternatius per conèixer el règim hídric dels rius temporals

Els rius temporals són l’habitat de multitud d’espècies —com ara la libèl·lula <i>Trithemis annulata</i>— i suposen un percentatge important dels nostres rius. Foto: Núria Cid, UB-FEM
Els rius temporals són l’habitat de multitud d’espècies —com ara la libèl·lula Trithemis annulata— i suposen un percentatge important dels nostres rius. Foto: Núria Cid, UB-FEM
Recerca
(21/09/2016)

Quan no hi ha dades observables per falta dʼestacions dʼaforament, les entrevistes als habitants més pròxims als rius i les fotografies aèries dʼambients fluvials són mètodes eficaços per recopilar informació sobre el règim dels rius temporals. Aquesta és una de les conclusions dʼun estudi publicat a la revista Science of the Total Environment signat pels investigadors Narcís Prat, Maria Rieradevall i Núria Cid, del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona (UB), i Francesc Gallart, Pilar Llorens i Jérôme Latron, de lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC).

Els rius temporals són l’habitat de multitud d’espècies —com ara la libèl·lula <i>Trithemis annulata</i>— i suposen un percentatge important dels nostres rius. Foto: Núria Cid, UB-FEM
Els rius temporals són l’habitat de multitud d’espècies —com ara la libèl·lula Trithemis annulata— i suposen un percentatge important dels nostres rius. Foto: Núria Cid, UB-FEM
Recerca
21/09/2016

Quan no hi ha dades observables per falta dʼestacions dʼaforament, les entrevistes als habitants més pròxims als rius i les fotografies aèries dʼambients fluvials són mètodes eficaços per recopilar informació sobre el règim dels rius temporals. Aquesta és una de les conclusions dʼun estudi publicat a la revista Science of the Total Environment signat pels investigadors Narcís Prat, Maria Rieradevall i Núria Cid, del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona (UB), i Francesc Gallart, Pilar Llorens i Jérôme Latron, de lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC).

 

Rius temporals: del flux abundant a la sequera

 

Els rius temporals són cursos dʼaigua amb una gran variabilitat en el règim hídric —des del flux abundant de la primavera fins a èpoques en què sʼarriben a assecar completament—, la qual cosa dificulta la diagnosi del seu estat ecològic amb les metodologies habituals, més pensades per als rius permanents. Alhora, les basses que hi queden acumulades són reservoris de biodiversitat que paga la pena conservar.

Dissenyar noves eines per diagnosticar lʼestat hidrològic i ecològic dels rius temporals i millorar-ne la gestió dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea és el principal objectiu de LIFE TRivers, un projecte finançat per la Unió Europea i liderat pel catedràtic Narcís Prat, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

 

Millorant la gestió dels rius efímers a la Mediterrània

 

«LIFE TRivers pretén omplir un buit amb què es troben els gestors de les conques mediterrànies: la manca dʼeines que els permetin prendre decisions correctes a lʼhora de determinar, primer, si un riu és temporal o no; segon, si la temporalitat és deguda a factors naturals o bé a lʼacció humana, i tercer, com cal fer una diagnosi correcta de la qualitat ecològica dʼaquest riu», explica Narcís Prat, coordinador del projecte europeu LIFE TRivers i cap del Grup de Recerca FEM-UB. En el projecte, també hi participen lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

Segons el nou article científic, combinar les entrevistes a veïns i les sèries històriques de fotografies aèries dʼalta resolució és una alternativa que permet substituir o complementar els registres de cabals, i així avaluar el règim aquàtic dels rius temporals. En la recerca, els experts han aplicat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), una nova eina desenvolupada en el marc de LIFE TRivers per caracteritzar lʼestat ecològic dels rius temporals. Per validar la nova metodologia, els experts han inclòs a lʼestudi les dades procedents de les tretze estacions dʼaforament —instal·lacions amb dispositius tecnològics per obtenir dades hidrològiques— que hi ha actualment a les conques internes de Catalunya amb períodes recurrents de cabals nuls. En el futur, també caldrà actualitzar aquestes dades mitjançant observacions de professionals i ciutadans experts.

TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, així com dades de simulacions fetes a partir de models dʼescorrentia dʼaigua. A més, permet obtenir o completar aquesta informació amb les entrevistes amb veïns i lʼanàlisi de fotografies aèries.

«Aquestes estadístiques ens permetran determinar lʼestat hidrològic del riu, saber si és temporal de manera natural o no, i ajudar en la selecció del calendari de mostreig i de les comunitats biològiques de referència més adequats al règim temporal», assenyala Francesc Gallart, investigador de lʼIDAEA-CSIC i primer autor de lʼarticle.

En aquest projecte, també destaca la col·laboració de Núria Bonada, del Grup de Recerca FEM-UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (UB-IRBio); Pablo Rodríguez Lozano (FEM-UB), i Dolors Vinyoles i Jaume Cambra, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

 

Primera reunió amb els grups de treball de lʼacció COST SMIRES

 

LIFE TRivers també és un dels membres de lʼacció COST de la Unió Europea Science and Management of Intermittent Rivers and Ephemeral Streams (SMIRES), que té lʼobjectiu dʼampliar i unificar el coneixement sobre els rius temporals i promoureʼn el reconeixement dins de la gestió dels ecosistemes aquàtics. Els dies 12 i 13 de setembre, la ciutat de Lió (França) va acollir la primera reunió de grups de treball de SMIRES, amb la participació dels experts Francesc Gallart (IDAEA-CSIC), Núria Cid (FEM-UB) i Antoni Munné (ACA).

La sessió de lʼacció COST SMIRES, liderada per Thibault Datry, de lʼInstitut Nacional de Recerca en Ciències i Tecnologies per al Medi Ambient i lʼAgricultura (IRSTEA), va aplegar prop dʼun centenar dʼexperts dʼarreu del món. Tal com subratlla Francesc Gallart, que desenvolupa la part hidrològica a LIFE TRivers, «el problema principal en lʼestudi i la gestió dels rius temporals és la manca dʼinformació, agreujada pel fet que les estacions dʼaforament, quan seʼn disposa, no aporten informació sobre la presència o absència de basses dʼaigua quan no hi ha flux superficial».

En opinió de Núria Cid, membre del Grup de Recerca FEM-UB i cap de projectes de LIFE TRivers, «el projecte SMIRES contribuirà significativament a obtenir dades de comunitats biològiques de diferents zones dʼEuropa amb característiques climàtiques diverses amb presència de rius temporals, i a aprofundir en lʼestudi dʼaquests ecosistemes a gran escala».

Al seu torn, Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de lʼACA, destaca que els rius temporals i intermitents han estat històricament poc atesos i seʼn té poc coneixement per fer-ne una gestió acurada. Segons Munné, que també és membre del comitè de gestió de LIFE TRivers com a representant estatal, SMIRES ha de permetre discutir i avançar en fórmules eficaces per poder aplicar el coneixement existent en lʼàmbit de la gestió i preservació dʼaquests ecosistemes aquàtics, que alhora són el recurs disponible per a altres activitats que cal compatibilitzar.